LA KINGS/QUEEN LEAGUE HO REGIRA TOT

Haig de confessar que soc un fanàtic del futbol, no tant com a seguidor d’uns colors, sinó per l’anàlisi de les jugades en si i per tot el que envolta el món del futbol: valors, negocis, estratègies de vendes, etc.

Des de fa un any, la irrupció de la Kings League, i ara també de la Queens League, la competició creada entre d’altres per Gerard Piqué (exfutbolista professional), m’ha suposat un canvi d’enfocament i de percepció del món del futbol, no només quant a anàlisi, sinó també pel que fa al negoci empresarial i d’experiment (si el podem anomenar així) sociològic.

Quan parlo amb els companys de professió, a la universitat, cada vegada més, arribem a la conclusió que els cervells dels joves i dels infants d’avui en dia tenen menys a veure amb el d’aquells que vàrem néixer abans de la dècada dels 90. Les noves generacions són les del clic immediat. La generació que no entén el mot «esperar»; la de trobar diverses respostes en pocs segons; la de la immersió en mons virtuals on passen grans hores al cap del dia i on passen constantment coses, on en bona part han de prendre decisions (ja des de ben petits), però sempre sense el risc que els pot ocasionar prendre-les en el món real. En resum, viuen i pensen diferents de nosaltres. Perceben el món d’una manera totalment diferent, el que els fa aprendre de manera diferent de com ho havíem fet els de la meva generació i aquelles que ens van precedir.

Davant d’aquesta situació, no seria estrany que els i les nostres joves d’avui prefereixin molt més aquell negoci o espectacle esportiu que va lligat a la seva manera de percebre el món. I precisament, qui ho està explotant és algú que ha viscut a l’altra banda del negoci, i que sap perfectament on són els errors d’un negoci que poc ha variat (si ho mirem al llarg del temps) des que el 1863 es van oficialitzar les primeres normes del futbol.

Gerard Piqué, envoltat d’un equip de persones joves i de persones capacitades per connectar amb facilitat amb el jovent, ha creat un nou món empresarial, de negoci i sociològic que, potser en no gaire temps, podrà substituir el joc tradicional del futbol pel nou joc de la Kings/Queens League. Per què? És senzill d’explicar:

Primer de tot, perquè passen moltes coses en menys temps, els joves no tenen paciència, ells volen acció i acció. Segon, l’arrelament o el sentiment cap a uns colors ha passat a la història, el joves busquen diversió, vivències, experimentació... no els importa qui guanya o qui perd (això recorda als partits de la NBA). Tercer, la diversió a partir de l’espectacle. Que pugui sortir algú del públic o el president del club a llençar un penal o a fer un 1vs1 contra el porter de l’equip rival, això és espontaneïtat, sortir de les normes preestablertes. Això provoca que tot sigui menys virulent i tot sigui més desenfadat. Quart, és accessible per a tothom. No s’ha de pagar unes quotes, elevadíssimes, com quan vols ser soci del teu equip o has de pagar una subscripció que és del voltant de les tres xifres en una plataforma televisiva. Cinquena, les diferències entre els equips són mínimes, per tant, es fomenta la igualtat i la emoció de la competició.

Aviat veurem com els nostres nens/es juguen a la Queens/Kings League al carrer dels nostres pobles i ciutats, o bé com s’inventen els seus jocs de pilota, de manera inesperada.

Al futbol, però també al bàsquet i altres esports, els està passant com a moltes empreses, només han mirat el negoci a curt termini, renunciant a la seva essència i als seus valors. Moltes empreses s’han externalitzat a fora, com el futbol que porta a jugar les seves copes nacionals a països com Qatar o l’Aràbia Saudita, oblidant el seu perquè, fent que aquest sigui cada vegada més difícil de veure i seguir, venent-se els seus drets televisius a plataformes que no creen engagement amb la població. Moltes empreses, com molts clubs, han innovat per innovar, sense pensar en els seus valors i en el perquè de la innovació. Això porta, ja avui en dia, que aquells que podrien ser supporters d’aquí a 5-10 anys, del Barça, del Madrid o del Manresa, deixin de ser-ho, perquè prefereixen escollir allò que per a ells és innovador, vivencial, senzill i fàcil d’aconseguir. Cal replantejar-se com enfoquem les nostres empreses i els nostres clubs, per aquells qui els han de sostenir en el futur.