Creix l'interès per les granges d'insectes a Catalunya, un sector llest per saltar dels pinsos a la dieta humana

El nou interès per les "proteïnes alternatives" ha obert la porta de l'agroindústria catalana al món dels insectes, un sector encara en fase de consolidació, però que els darrers anys ha viscut un cert auge. Segons dades del departament d'Acció Climàtica, Catalunya compta des del 2020 amb cinc explotacions registrades per produir insectes i tres projectes més en tràmit. Tot i aquest creixement, el negoci se centra avui en els de pinsos, sobretot per piscifactories. Malgrat això, institucions com l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ja parlen dels insectes com els "candidats ideals" per complementar les fonts tradicionals de proteïnes i empreses com la tarragonina Iberinsect treballen per anticipar-se a l'auge del seu consum.

"Fa cosa de vint anys menjar sushi era una cosa especial i si ho parlàvem amb els avis ens deien que no estàvem bé, però avui és quelcom que tothom fa. El futur és pels valents, per tant, Déu dirà", relata a l'ACN Jordi Calbet des de les oficines d'Iberinsect a Valls. A parer seu, aquest negoci pot ser molt important els anys vinents, primer per alimentació animal i, més endavant, en l'alimentació humana.

Ibertinsect va néixer fa tres anys pensant en la necessitat de trobar proteïnes més enllà de la ramaderia tradicional. De fet, Calbet alera que Europa és avui un continent "deficitari en proteïnes" i que depèn molt de la importació. Això, sumat a l'increment de la població i el canvi climàtic, fa que cregui que l'explotació d'aliments innovadors com els insectes podran ser rendibles i "estratègics" per la sostenibilitat del sistema alimentari a curt termini. "La sobirania alimentària és part de l'ADN del sector dels insectes", ressalta.

Des del sector també es busca realçar que criar insectes té un impacte mediambiental molt reduït en comparació a la ramaderia tradicional. En aquest sentit, Calbet afirma que la petjada hídrica i de carboni del seu negoci és molt reduït. A més, explica que els cucs o els grills no generen gas de metà ni consumeixen aigua, de manera que resulten una forma "molt eficient" de generar proteïnes. A més, recorda que la dieta natural dels peixos o els porcs incorpora insectes de manera que és positiu que aquests tornin a formar part de l'alimentació a les granges modernes.

Sense normativa pròpia

Tot i les bones perspectives del negoci dels insectes, la regulació encara va un pas per enrere. "Tots els llocs on es crien insectes tenen la consideració d'explotació ramadera, el que passa és que no hi ha una normativa específica sectorial com sí que existeix pel porcí, l'aviram o el boví", explica a l'ACN el cap d'ordenació sectorial ramadera del departament d'Acció Climàtica, Gumersindo Villa. Per solucionar-ho, des del 2020 les granges d'insectes poden registrar-se a Catalunya, un pas que fins ara ho han fet cinc explotacions, dues a les terres de l'Ebre i Tarragona, dues a Lleida i una Girona.

"És un sector emergent", reconeix Villa abans de ressaltar que Catalunya ha sigut "pionera" a dibuixar un marc regulador propi per aquesta activitat. Pel que fa als mercats d'aquestes explotacions, indica que van principalment a l'alimentació animal, especialment a les piscifactories. Tot i això, des del Govern apunten que a Europa ja hi ha quatre varietats permeses per alimentació humana, però les més populars són el grill domèstic i el conegut com a "cuc de la farina".

Villa ressalta que els requisits que es demana al sector no són complicats, de manera que el seu major repte és trobar un mercat estable per a la seva producció que podria passar per la complementació nutricional. Per al responsable del departament, resulta evident que els insectes tenen un "valor proteic" que els fa interessants com a aliment, especialment en un moment d'increment dels costos lligats a la inflació, la sequera o l'encariment de l'energia.

Malgrat l'interès de productors i administracions, el consum humà d'insectes és encara anecdòtic a Europa i la seva presència als supermercats, testimonial. Per canviar-ho, algunes veus acadèmiques fa temps que en defensen les bondats nutricionals, econòmiques i de sostenibilitat. De fet, aquest mateix any la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va publicar una enquesta que assegurava que més de la meitat de la població opinava que la seva ingesta podria ser una font "alternativa i sostenible" de proteïna. A més, s'apuntava que el consum d'insectes millora la salut intestinal i augmenta les concentracions sanguínies d'aminoàcids.

Una pràctica habitual a Europa durant segles

Des de la UOC detallen també que l'entomofàgia -aquest nom rep la ingestió d'insectes com a aliment per part dels humans i els animals- era una pràctica comuna a Europa fins i tot en temps de l'imperi romà. A més, recorden que la ingesta d'insectes de tota mena s'ha mantingut viva fins als nostres dies en països com la Xina, Tailàndia, el Japó, Colòmbia, Mèxic, Perú i el Brasil de manera més o menys estesa.

En un context molt marcat per l'escalfament global i l'augment constant de la població a tot el món, el 2013 l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) ha optat també per promoure la necessitat d'examinar les pràctiques modernes de la ciència dels aliments per augmentar el comerç, el consum i l'acceptació dels insectes. Tot i que la seva expansió no ha sigut gaire ràpida fins ara, l'optimisme del sector s'ha traduït en un interès que el Govern certifica que està en ple creixement.