Nous permisos laborals

Iniciava fa uns mesos els meus articles a Regió7 escrivint sobre la necessitat d’equiparar la legislació espanyola sobre l’acomiadament, amb el que va estipulant la justícia europea. I precisament el 29 de juny es publicaven en el BOE uns nous permisos per al conjunt de persones treballadores de l’Estat amb la voluntat d’equiparar aquestes amb la resta de persones treballadores de la Unió Europea. Tots aquests permisos s’havien d’incloure en una nova llei que s’anomenava llei de famílies. La precipitació del calendari electoral després del 28 de maig va portar a la dissolució de les Corts i a que els projectes legislatius que estaven en tramitació passessin a quedar arxivats. El Govern però, abans dels comicis del 23 de juliol, i en la línia que havia seguit al llarg de la legislatura, va aprovar aquests nous permisos mitjançant decret. S’assolien nous drets pel conjunt de la classe treballadora. La qual cosa cal celebrar.

En el decret s’amplia de 2 a 5 dies el permís retribuït per hospitalització, accident, malaltia greu o intervenció quirúrgica sense hospitalització de familiars fins a segon grau o bé, i és important, altres persones convivents amb el treballador. S’introdueix un nou permís de 4 dies retribuïts per a motius familiars urgents o imprevisibles, que es podrà gaudir en fraccions d’hores. S’equipara, per fi, les parelles de fet que es registrin amb el matrimoni per tal de gaudir dels 15 dies de permís retribuït. D’altra banda s’amplien els supòsits als quals una persona treballadora es pot remetre per tal de sol·licitar una reducció de jornada o bé una adaptació. Aquí, cal diferenciar, les persones treballadores tenen dret a la reducció de jornada per a les situacions prefixades a l’Estatut dels Treballadors, però també hi ha dret a sol·licitar una adaptació de la jornada, sense necessitat de reducció de jornada, per a les situacions també prefixades en llei.

Finalment s’ha introduït un nou permís de 8 setmanes per a cura d’un menor fins a 8 anys que es pot utilitzar de forma contínua o discontínua i a temps parcial o complet. Aquest permís ja ha quedat reflectit tant a l’Estatut dels Treballadors com a l’Estatut de l’Empleat Públic. S’ha clarificat que en l’àmbit de l’empresa privada aquest permís no és retribuït. S’ha clarificat que en el sector públic sí que serà retribuït però s’haurà d’anar reglamentant en cadascuna de les administracions.

El decret, en conjunt, representa un avenç en l’equiparació de les condicions de conciliació de la vida laboral i familiar amb el conjunt de la Unió Europea. Puc arribar a entendre veus que clamin per assolir nivells de productivitat dels treballadors i treballadores com en altres països del nostre entorn. Però la productivitat i la competitivitat mai es poden sostenir en mercats de treball precaris, temporals i restrictius amb els drets de les persones treballadores. L’avanç cap a un mercat laboral més cohesionat en el marc de la Unió Europea s’ha de fer partint de la base del treball de qualitat, amb drets, productiu i amb salaris dignes. Exigir nivells de productivitat fent comparatives també porta a reconèixer salaris i drets fent comparatives.