Brussel·les denuncia Espanya davant el TJUE per les normes ferroviàries

La Comissió Europea denuncia Espanya davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) per no traslladar i aplicar correctament la directiva europea que estableix l’espai ferroviari europeu únic. Brussel·les considera que el marc regulador ferroviari espanyol infringeix diverses disposicions de la directiva en relació amb la independència de gestió de l’administrador d’infraestructures com la determinació dels cànons per la utilització d’infraestructures, la gestió de les empreses ferroviàries segons principis comercials i la correcta redacció dels acords contractuals.

L’Executiu comunitari va iniciar el procediment d’infracció el maig del 2018. El Govern espanyol va respondre vuit mesos després al·legant que alguns dels problemes identificats per Brussel·les s’havien resolt a través de l’aprovació d’una nova llei mentre que d’altres havien de treballar-se una mica més. La resposta va ser insuficient per a la Comissió Europea, que uns mesos després va enviar un dictamen motivat –segon pas en el procediment– al qual Espanya va respondre informant de l’adopció de noves mesures. La decisió d’aquest dimecres confirma que l’aplicació de la norma continua sense haver-se completat.

Segons l’anàlisi dels tècnics comunitaris, tot i que Espanya va modificar la seva legislació sobre la determinació dels cànons per la utilització d’infraestructures en un sentit que podria complir els requisits establerts en la directiva, «sembla que el nou sistema encara no està operatiu». És a dir, «l’administrador d’infraestructures (Adif) gaudeix ara d’un nivell adequat d’independència a l’hora d’establir el sistema de cànons, però la legislació espanyola inclou una disposició transitòria que suspèn l’aplicabilitat de les noves normes fins que l’administrador d’infraestructures aprovi i publiqui les noves disposicions», retreu Brussel·les.

Sense terminis ni independència

La Comissió Europea es queixa també que la legislació espanyola no conté disposicions que obliguin Adif a aplicar el nou sistema en un termini determinat i que, llevat que s’adoptin mesures ràpidament, «els cànons d’accés per via fèrria es consideraran impostos de facto, que s’inclouran en les pròximes lleis de pressupostos espanyoles del 2024 i el 2025», afirma Brussel·les, que recorda que existeix el risc que l’antic sistema continuï aplicant-se fins al 2024/2025 alhora que les empreses ferroviàries no podran impugnar els cànons d’accés per via fèrria. 

Un altre dels elements que retreu Brussel·les a Espanya és que la llei no garanteix clarament la independència dels consells d’administració dels administradors d’infraestructures i de l’empresa ferroviària corresponent. «Tenint en compte la composició del consell d’administració, que és nomenat pel Ministeri de Transports, el dret del ministeri a posar fi al mandat dels seus membres i les normes relatives a la presa de decisions, es pot concloure que l’Estat és capaç en efecte d’exercir una influència decisiva en els acords del consell d’administració, inclosos els que afecten els preus dels bitllets», avisen. L’anàlisi comunitària també veu problemàtic el fet que faltin «elements clau» en l’acord contractual entre el Govern espanyol i els administradors d’infraestructures. «No hi ha indicadors clau de rendiment relacionats amb l’eficiència i amb una disminució dels costos d’accés», adverteix la Comissió.