Hi ha una carta per a tu

Tenia el tema de la columna triat quan, amb la targeta censal que anuncia l’inici de la campanya electoral, rebo una carta del president Sánchez al més pur estil Isabel Gemio en aquell programa de televisió, quin títol he recuperat per a l’article, guionat i presentat sobre el xantatge emocional i la llagrimeta fàcil.

Quan ens pensàvem que cap decisió del cap de l’executiu espanyol, supervivent i bèstia política d’acreditada solvència, ens podria sorprendre; va i ho torna a fer, amenaçant de plegar i sense predicar amb l’exemple de qui un dia va escriure el llibre titulat «Manual de resistència».

Entenc la gravetat de la situació, perquè el «lawfare» és un concepte de cop d’estat –amb objectius i procediments tan criminals com els que es fan amb les armes–, on els poders polítics, econòmics i mediàtics, s’agafen de la maneta del poder judicial per guanyar als jutjats amb la guerra bruta, el que no han pogut guanyar a les urnes.

El president té tota la meva empatia en el personal, però cap ni una en el polític perquè a la carta hi ha un error imperdonable, més per omissió conscient que no pas per ignorància, quan diu que «no hi ha precedents» d’una actuació com aquesta. Com que no n’hi ha?!, que li ho demanin als nois d’Altsasu o la Monica Oltra, per no parlar més properament dels centenars de persones independentistes, algunes molt conegudes i altres no tant i, per tant, més indefenses, que han estat espiades, falsament acusades, imputades, jutjades, inhabilitades, humiliades, empresonades o forçades a l’exili i després de trinxar-los la vida, a elles i les seves famílies, encara continuen donant la cara.

Llàstima que aquesta carta no s’hagués escrit abans, quan hi havia aquests precedents, llàstima que fins que no li ha tocat patir-ho personalment, el govern progressista espanyol, amb l’assetjat president Sánchez al davant, hagi insistit a manifestar públicament que l’Espanya de la corrupció política sistemàtica dels grans partits és una democràcia consolidada, que tenim una justícia independent, o que la monarquia és una institució fora de tot dubte legítim i existencial.

Som molt conscients de la gravetat d’assetjar a un president legítim, en el més personal, per tocar-lo i enfonsar-lo, perquè ho hem viscut en escenari propi. Les llàgrimes que podrien provocar la carta del president Sánchez, són tan salades i amargues com les de tanta gent represaliada per l’extrema dreta judicial, política i mediàtica espanyola, i que el seu partit ha ignorat; per tant, les sentim, però no les compartim.

Sap greu que la carta no l’haguem rebut via correu ordinari, perquè ara mateix, el que em vindria molt de gust fer és retornar-la al remitent espanyol amb la postdata: Resisteixi, com ho han fet moltes i molts.