El BBVA guanya 5.961 milions fins al setembre i s'encamina a un nou màxim històric

L'alça dels tipus d'interès oficials pels bancs centrals per combatre la inflació continua portant els resultats bancaris cap a nivells rècord. El BBVA va guanyar 5.961 milions d'euros entre el gener i el setembre, el 24,3% més. L'any passat, el banc va obtenir un màxim històric de 6.420 milions, que tot apunta que superarà aquest exercici. I a més, els seus gestors han avançat que els guanys del 2024 encara seran més elevats que els del 2023. A Espanya, el grup va guanyar 2.110 milions en els primers nou mesos, amb un fort increment del 61,9% malgrat l''impost' a la banca del Govern, que li va costar 225 milions.

Malgrat tot això, i com han fet tots els seus competidors, el seu conseller delegat, Onur Genç, s'ha oposat aquest dimarts al pacte aconseguit per PSOE i Sumar per fer el gravamen a la banca permanent en lloc de temporal. "No és bo per a Espanya", ha argumentat, perquè dificulta captar inversió per la inestabilitat reguladora que suposa, al mateix temps que redueix la capacitat dels bancs de donar crèdits a mitjà termini en disminuir el seu capital. Això sí, al mateix temps ha confirmat que l'entitat continua tenint la intenció de distribuir entre els accionistes el capital per sobre del 12% (actualment uns 3.442 milions d'euros) via dividends i recompres d'accions.

L'executiu turc, així, ha admès -al contrari que altres banquers- que la seva alta rendibilitat sobre el capital (17%) ja està en línia amb la que li exigeixen els inversors. El mercat, ha continuat, s'equivoca en atorgar un valor en borsa al BBVA inferior al seu valor comptable. "L'única explicació és que el mercat no creu que puguem mantenir la rendibilitat del 17%, però creiem que serà fins i tot superior l'any que ve", ha defensat. En qualsevol cas, ha continuat, donada la situació de l'acció, el banc considera que té sentit retornar capital als accionistes.

Clients més rendibles

La millora del resultat fins al setembre es va basar principalment en un marge d'interessos (diferència d'ingressos pel cobrat pel crèdit i el pagat pels dipòsits) que es va disparar el 29,4%. Com la resta d'entitats, el BBVA va elevant lentament la remuneració que paga als seus clients i es beneficia de l'alça del que els cobra, cosa que incrementa amb força el seu marge de clients (diferència entre el tipus mitjà dels crèdits i els dipòsits). A Espanya, ha passat de l'1,85% del setembre del 2022 al 3,33%, amb el tipus mitjà dels préstecs que ha pujat de l'1,93% al 4,01% i el dels dipòsits amb prou feines del 0,08% al 0,68%.

Els més malparats són els seus clients minoristes (particulars, pimes i autònoms): només ha traslladat a una mica menys del 5% la pujada dels tipus de mercat, davant del 85% de les grans empreses i el 35% de les mitjanes. A més, no percep "pressió" per haver de pagar molt més al país, segons ha apuntat la seva directora financera, Luisa Gómez. Genç, en aquest sentit, ha apuntat que la situació a Espanya és diferent de la d'altres mercats europeus, ja que hi ha excés de liquiditat (100 euros en dipòsits per cada 90 en crèdits) i desendeutament (caiguda del saldo de préstecs), per això, "fins i tot si perds uns quants dipòsits, està bé" i no és esperable "un augment general del tipus dels dipòsits".

Millora del resultat

La millora dels ingressos bàsics del grup també es va veure afavorida per un augment del saldo de crèdit (5,3%), que a més va ser superior al 3,6% d'augment dels recursos de clients (2,4% en els dipòsits a termini). La facturació per comissions, per la seva banda, també va repuntar el 13,6% (excepte a Espanya), gràcies als mitjans de pagament i els comptes a la vista. L''impost' a la banca i un ajust negatiu per hiperinflació a l'Argentina van rebaixar la millora dels ingressos totals al 21,1%.

Un creixement inferior de les despeses (del 18,1%, en línia amb la inflació mitjana en tots els seus mercats en els últims 12 mesos) va permetre que la pujada del resultat net fos superior a la dels ingressos, del 23,3%. Les provisions, no obstant això, van augmentar amb més força, el 34,6%, a causa de les majors necessitats a Amèrica del Sud i Mèxic en un context de majors tipus d'interès i creixement del negoci, amb el que la pujada del resultat abans d'impostos va ser del 20,9%. L'absència de resultats extraordinaris negatius (l'any passat va tenir un impacte de 201 milions per la compra d'oficines a Espanya a Merlin) va fer que la millora del benefici final fos superior, del 24,3%.

El principal contribuent al benefici va ser una vegada més la filial de Mèxic (3.987 milions, el 22,3% més), davant d'Espanya, Turquia (367 milions, 10,2%), Amèrica del Sud (496 milions, 20,5%) i la resta de negocis (322 milions, el 80,8%). Les pèrdues del centre corporatiu, per la seva banda, van augmentar de 566 a 1.321 milions per les cobertures de tipus de canvi a conseqüència d'una evolució millor de l'esperada de les divises, especialment del pes mexicà.

Subscriu-te per seguir llegint