Canvi climàtic i transició energètica

La publicació aquesta setmana de l’informe The Lancet Countdown torna a encendre totes les alarmes pels greus efectes de l’escalfament global i el canvi climàtic sobre la salut pública i l’economia. La crisi climàtica augmenta la inseguretat alimentària i dificulta l’accés a les reserves d’aigua, ajuda a la proliferació de malalties fins ara reduïdes als tròpics i augmenta la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems. L’estudi insta els governs a l’eliminació progressiva i ràpida dels combustibles fòssils, gestionant la transició cap a fonts d’energia netes i renovables, al mateix temps que denuncia els interessos que l’oligarquia política i financera mantenen amb els grans monopolis energètics. L’informe també assenyala que els estats majoritàriament responsables de les emissions de diòxid de carboni (CO2) subvencionen massivament la indústria de combustibles fòssils.

Per a limitar l’escalfament global a 1,5 graus centígrads, la UE ha assumit el compromís d’assolir la neutralitat en l’emissió de carboni l’any 2050. Això s’aconsegueix quan s’emet la mateixa quantitat de CO2 a l’atmosfera que la que es retira per altres vies, com l’acció natural de boscos i plantes, fet que deixa una empremta zero de carboni. Actualment, les emissions globals de CO2 són 4 vegades superiors a la capacitat d’absorció de l’ecosistema natural. Per tant, aquests objectius s’han d’assolir mitjançant les inversions en energia renovable, eficiència energètica i altres tecnologies no contaminants. Espanya, que ja compta amb la renovada presidència de Pedro Sánchez, assumeix els objectius de la UE a través del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC), on presenta les línies d’actuació. La participació de les principals tecnologies en la generació d’energia elèctrica a l’Espanya peninsular és la següent: gas (23,1%), eòlica (22,8%), nuclear (21%), solar fotovoltaica (10%), hidràulica (7%), cogeneració (7%) i altres (9%). D’acord amb el PNIEC, el 2030 s’hauria de comptar amb una capacitat de generació eòlica de 50.000 MW i fotovoltaica de 37.000 MW, aproximadament el doble, tant per l’una com per l’altra, de la instal·lada a finals del 2022.

Té sentit aquesta aposta tan decidida per les renovables? Sí, però amb quatre condicions. L’electricitat que menys contamina i la més barata avui és la que es produeix a partir del sol i el vent. És sabut que la península Ibèrica compta amb moltes més hores d’irradiació solar que altres països europeus i, com que està ubicada entre l’Atlàntic i el Mediterrani, també gaudeix d’abundants hores de vent. Transformar aquests recursos naturals en electricitat barata hauria de suposar un avantatge competitiu del qual mai no s’ha disposat. Un avantatge competitiu que, sumat a la pertinença a la Unió Europea, pot constituir un atractiu innegable per a l’atracció d’inversions i el tan necessari desenvolupament econòmic. Ara bé, què passa durant la nit o els dies en què no brilla el sol ni bufa el vent? Les renovables són intermitents i presenten problemes d’estabilitat i de cobertura en puntes de demanda.

Un sistema elèctric fonamentat en les renovables requereix, per al correcte funcionament, una aportació extra d’energia estable i alhora flexible quan les circumstàncies ho demanin. Alguns experts es mostren partidaris d’allargar la vida útil de les nuclears i altres aposten per explorar la tecnologia incipient de la producció d’hidrogen. És la primera condició. La segona és invertir a les xarxes de transport i distribució d’electricitat, de manera que l’electrificació de la nostra economia i la instal·lació de noves indústries pugui ser una realitat. La tercera és retirar de la factura elèctrica els 7.000 milions d’euros que, derivats de l’antic dèficit de tarifa i altres càrregues regulatòries, paguem anualment tots els consumidors. Són costos que encareixen la factura elèctrica i que s’haurien de traspassar als pressupostos generals. Per a ser competitius en la indústria i ajudar la població en pobresa energètica cal reduir la factura de la llum. Mantenir constantment un preu baix de l’electricitat és la millor manera d’assegurar la transició energètica, la competitivitat de la nostra economia i la capacitat d’atreure inversions. Finalment, la quarta condició és trencar el mercat monopolístic espanyol i promoure la competència en tots els trams de la cadena de valor de l’energia. Els monopolis no tenen motius per millorar el servei, ja que no tenen competència, ni els incentius per fer les inversions necessàries a la xarxa. El monopoli elèctric el trobem en el transport, amb Red Eléctrica Española, i la distribució, amb Endesa, Iberdrola, Unión Fenosa, Hidrocantábrico i Viesgo, que es reparteixen geogràficament el mercat espanyol. Només en la comercialització de l’energia hi ha competència. Els monopolis no només inflen els seus costos per traslladar-los al consumidor final, sinó que també defensen un statu quo especialment favorable als seus interessos.

El proper dimecres 22 de novembre, a la sala d’actes de la FUB2, està prevista a les 18:30 h una xerrada a càrrec de l’economista surienca Mar Reguant i Ridó, especialista en els mecanismes per reduir la contaminació i augmentar l’eficiència de les polítiques energètiques. Viu a Bellaterra i treballa a la Barcelona School of Economics i a la universitat Northwestern de Chicago com a investigadora. Ha format part d’un equip d’assessors del Govern francès en matèria de canvi climàtic. Contrària a l’ús del gas natural i el cotxe convencional, es mostra partidària de la transició a les plantes fotovoltaiques i els aerogeneradors elevant el preu del CO2 i prohibint els subsidis als combustibles fòssils.