Els salaris pactats en conveni col·lectiu pugen el 3,49% fins al novembre

La pujada salarial mitjana pactada en conveni col·lectiu fins al novembre va ser del 3,49%, un increment superior a la inflació, que al novembre es va moderar al 3,2%, encara que un punt per sota de la taxa d'inflació subjacent, que es va situar en el 4,5% en l'onzè mes de l'any.

Segons l'estadística de convenis col·lectius del Ministeri de Treball actualitzada aquest dijous, aquesta pujada supera en 8 dècimes la del novembre de l'any passat, el 2,69%, i en tres centèsimes a la de fa un mes.

L'increment salarial en conveni està, no obstant això, per sota de la inflació mitjana del 3,8% dels últims dotze mesos i del 4% que estableix com a recomanació general l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) signat per patronal i sindicats.

El cinquè AENC fixa un increment salarial per al 2023 del 4%, encara que estableix una clàusula de garantia perquè pugin un 1% addicional si la taxa d'inflació interanual de desembre supera el 4%, encara que amb el matís que cal tenir en compte les circumstàncies específiques de cada sector.

Al novembre, l'augment salarial va ser més elevat en els convenis sectorials, el 3,5%, que en els d'empresa, un 3,25%.

Els convenis d'empresa afecten més de 600.000 treballadors i els sectorials, gairebé 10 milions.

Encara que la pujada salarial mitjana es troba per sota dels acords en el cinquè AENC, els convenis signats aquest any 2023 sí que recullen una alça salarial per sobre del 4%, ja que s'observa una pujada del 4,14%, mentre que són els convenis signats en anys anteriors i amb efectes el 2023 els que recullen una pujada salarial inferior, del 3,16%.

És a dir, que l'acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva signat entre sindicats i patronal sí que compleix el seu paper de guia per als convenis que es negocien enguany.

L'agricultura lidera la pujada salarial

Per sectors, la pujada més elevada ha estat per a l'agricultura, amb el 3,96%; seguit dels serveis, amb el 3,63%; la indústria, amb el 3,14%; i la construcció, amb el 3,08%.

En total, les dades corresponen a 3.385 convenis col·lectius amb efectes econòmics coneguts i registrats fins a novembre en més d'un milió d'empreses i que afecten 10,5 milions de treballadors.

Quant a la clàusula de garantia salarial, les dades del novembre mostren que d'aquests més de 10,5 milions de treballadors emparats per conveni, més de 2,5 milions tenien aquests mecanismes.

La clàusula de garantia salarial permet que el sou sigui revisat a l'alça cada any en funció de l'índex de preus de consum (IPC) per protegir el seu poder adquisitiu.

Per convenis, dels 3.385 que s'han registrat, 501 tenen aquesta clàusula de garantia salarial: 336 amb efectes retroactius i 165 sense aquests efectes.

L'SMI, lligat a les pujades en convenis col·lectius

L'evolució dels salaris en negociació col·lectiva és un dels paràmetres que el Ministeri de Treball creu que cal tenir en compte per a la revaloració anual del salari mínim interprofessional (SMI) una vegada que ja ha arribat al 60% del salari mitjà estatal.

En una trobada informativa aquesta setmana, Treball defensava que per mantenir aquesta relació amb el salari mitjà, l'SMI s'ha d'incrementar cada any en la mateixa proporció que ho facin els salaris en conveni.

No obstant això, aquesta no és l'única variable amb què es treballa a la negociació amb els agents socials per a fixar la pujada de l'SMI del 2024, ja que el Govern també busca mantenir el poder adquisitiu dels treballadors que cobren el salari mínim.

Tenint en compte aquestes dues qüestions, Treball veu marge per a un acord amb patronal i sindicats, amb els quals torna a reunir-se dilluns que ve, tot i que les posicions encara estan allunyades: els empresaris plantegen el 3%, mentre que els sindicats rebutgen baixar del 5%.