Prediccions que, gairebé mai, l’encerten

Jugar a les prediccions per a l’any que està a punt de començar és el passatemps preferit d’analistes múltiples. Un exercici necessari que, passats 12 mesos, sempre resulta ser fútil. N’hi ha prou amb mirar enrere. Per exemple, fa 12 mesos les expectatives sobre l’evolució de l’economia i els mercats financers no eren encoratjadores. Els bancs centrals havien començat a pujar els tipus d’interès per intentar domar la inflació. Els que van predir que aquells moviments podrien aixecar les escombraries amagades sota de la moqueta del sistema financer van tenir la seva recompensa al març amb la fallida del Silicon Valley Bank i Crédit Suisse. Els mals auguris presagiaven el pitjor escenari que arrossegaria una nova gran recessió a les economies occidentals.

No va ser així. El sistema va resistir i, en una mesura o una altra, les economies occidentals van superar l’envit. L’ensurt va quedar en res, la banca va aguantar i les mesures monetàries han apaivagat l’increment dels preus, que tornen a acostar-se al desitjat objectiu del 2% anual. Una altra predicció fallida? L’evolució dels preus de l’energia i els temors que la invasió russa d’Ucraïna posaria en perill el proveïment de gas i petroli a la meitat d’Europa. Tampoc ha estat així. Els traders van fer l’agost i les fórmules inventives (és clar, mirant cap a un altre costat quan era necessari) han permès escalfar-se a les llars europees. El preu del petroli? Per sota dels 80 dòlars el barril. Ni tan sols la nova tragèdia al Pròxim Orient iniciada amb els atacs terroristes de Hamàs a Israel el 7 d’octubre seguits per la invasió de Gaza ha servit per fer tremolar els fonaments del polvorí que representa aquesta zona del món. Hi ha massa interessos al darrere.

Quan es va començar a entreveure que tot aniria millor del que s’esperava, els inversors van llançar les campanes al vol. El preu de la renda fixa es va anar recuperant, la renda variable va guanyar impuls i els principals índexs borsaris baten rècords històrics. Apple i Microsoft són les dues empreses més valorades del món. A Espanya, Inditex lidera l’Ibex 35. Fins i tot el bitcoin, referent de les criptomonedes, ha superat els 40.000 dòlars, i s’ha revalorat un 160% aquest any.

Que Taylor Swift hagi estat declarada Persona de l’any per Time Magazine resumeix l’any que superem. L’any 2022 l’elegit va ser Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna. La cantant nord-americana actuarà en el renovat Santiago Bernabéu el 30 de maig del 2024. És una de les dates més esperades de l’any vinent. Encara queden unes quantes entrades, sense tenir en compte la revenda, no més barates de 500 euros la unitat.

¿Donald Trump serà la persona de l’any el 2024? Les eleccions presidencials dels Estats Units del 5 de novembre podrien tornar a consagrar-lo el 20 de gener del 2025 a la Casa Blanca. Les enquestes el defineixen com a favorit, però també hi ha altres pronòstics: que Trump, per raons judicials, acabi per no poder presentar-s’hi, i fins i tot que Joe Biden, actual president, tampoc sigui el candidat demòcrata.

Aquestes eleccions marcaran un any en què alguns dels països més grans del planeta passaran per les urnes. De l’Índia a Mèxic. Del 6 al 9 de juny, els ciutadans de la Unió Europea elegirem nou Parlament. En l’aire queda el futur de l’actual coalició entre centredreta i socialdemocràcia i el nom de qui substituirà Ursula von der Leyen, actual presidenta de la Comissió Europea. L’ascens dels partits d’extrema dreta està assegurat.

Els resultats dels comicis als Estats Units i a Europa seran decisius per al futur del que pugui passar a Ucraïna perquè ningú dubta que Vladímir Putin tornarà a guanyar les eleccions presidencials russes el 17 de març. Putin espera aconseguir una victòria per esgotament.

Els pronosticadors continuen cavil·lant sobre el paper de la Xina, convertida en locomotora de l’economia mundial. Si per a uns és un gegant amb els peus de fang capaç de contaminar el sistema econòmic, per a d’altres la Xina espera el moment per llançar la guerra definitiva: la invasió de Taiwan, que estremiria el món d’una forma que deixaria empetitida la invasió d’Ucraïna. Els optimistes consideren que la Xina continuarà reinventant-se i que Xi Jinping, el seu president, és el menys interessat a desestabilitzar encara més el planeta. Si se superés els Estats Units al medaller olímpic dels Jocs de París, ja seria suficient.

I Espanya? Pedro Sánchez haurà de continuar remant al capdavant del seu Govern pactant amb l’extrema esquerra i els partits separatistes. La capacitat de resistència de l’Executiu i el seu excés d’intervencionisme s’anirà posant a prova mes a mes.

Benvinguts al 2024. Que les bones notícies superin les dolentes. Bon any des d’actius.