El Sabadell guanya un rècord de 1.332 milions i preveu superar-lo aquest any

Tercer resultat rècord d’un banc espanyol, després dels anunciats pel Santander i el BBVA, gràcies a una alça dels tipus d’interès oficials que el sector s’ha preocupat que es reflecteixi molt més en el cost dels crèdits que en la remuneració dels dipòsits. El Sabadell va guanyar 1.332 milions d’euros l’any passat, un 55,1% més que el 2022 i el benefici més gran des de la seva fundació el 1881, molt per sobre de l’anterior màxim de 908,39 milions del 2006, en plena bombolla immobiliària. L’entitat, a més, ha anunciat que espera marcar un nou màxim de guanys el 2024.

La millora del resultat li ha permès al banc elevar un 50% el seu dividend contra els resultats de l’any passat, dels 0,04 euros per acció del 2022 als 0,06 euros (pagarà 0,03 euros més, addicionals als 0,03 euros del desembre). A més, llançarà un nou programa de recompra d’accions per valor de 340 milions, davant els 204 milions de l’any passat. En total, remunerarà els seus accionistes amb 666 milions, la meitat del benefici de l’exercici i un 55% més que el 2022. I a més, ha anunciat que els repartirà l’excés de capital per sobre del nivell del 13%, però no abans de l’any que ve.

Seu a Catalunya

Amb el crèdit caient el 4,1%, el principal motor de la millora del resultat ha sigut l’alça d’ingressos per efecte de la pujada dels tipus d’interès. Així, el tipus mitjà pagat pels seus clients pel crèdit va pujar en un any del 2,88% al 4,2%, mentre que la remuneració abonada pels dipòsits es va incrementar del 0,35% a l’1,21%, amb la qual cosa la diferència a favor del banc va augmentar de 2,53 a 2,99 punts percentuals. El seu conseller delegat, César González-Bueno, va defensar que la remuneració dels dipòsits ha pujat "moderadament" i té "recorregut" a l’alça, si bé va matisar que aquest recorregut serà "més petit" si, com sembla, els bancs centrals comencen a retallar els tipus oficials.

Malgrat la millora del resultat, moltes preguntes de la premsa a l’executiu es van centrar ahir en una hipotètica tornada a Catalunya de la seu social de l’entitat, a Alacant des del 2017 pel procés. Una cosa inevitable, després que l’acord d’investidura del PSOE i Junts inclogués un "pla per facilitar i promoure" la tornada a la comunitat de les seus de les empreses que se’n van anar i que la vicepresidenta, María Jesús Montero, s’obrís a prendre mesures perquè "no es produeixin enginyeries fiscals perquè, declarant l’activitat principal en un lloc, el domicili social sigui en un altre".

González-Bueno va mirar d’evitar polèmiques: "Hi ha hagut converses, però no internes, sinó públiques, a la premsa. Res nou a dir. No ens sembla el moment oportú per fer cap tipus de comentari rellevant". En altres ocasions, el president de l’entitat, Josep Oliu, va ser més contundent al negar que es donessin les condicions per retornar a Catalunya.