Manresa és la ciutat gran de Catalunya on més ha caigut el preu de l’habitatge en un any

En el període entre gener i setembre de l’any passat, a la capital del Bages el preu mitjà de l’habitatge usat va ser més car (99.500 euros) que el nou (92.400), fet que només es va repetir a Santa Coloma de Gramenet entre les poblacions de més de 50.000 habitants 

Un home davant l’aparador d’una immobiliària, en una imatge d’arxiu

Un home davant l’aparador d’una immobiliària, en una imatge d’arxiu / ARXIU/OSCAR BAYONA

Carles Blaya

Carles Blaya

El preu del metre quadrat de l’habitatge a Manresa es va situar de mitjana en l’acumulat del primer al tercer trimestre de l’any passat en 1.073,39 euros, el que suposa el 12,47% menys que en el mateix període de l’any anterior. Aquest percentatge situa la capital del Bages com la ciutat gran de Catalunya, de més de 50.000 habitants, on més ha caigut el preu de l’habitatge. Entre les vint-i-tres ciutats catalanes de més de 50.000 habitants el preu ha crescut en aquest període tan sols en vuit: el Prat de Llobregat (8,44%), Vilanova i la Geltrú (7,12%), Sant Boi de Llobregat (6,43%), Castelldefels (4,56%), Reus (4,35%), Cerdanyola del Vallès (3,61%), Sant Cugat del Vallès (2,32%) i Santa Coloma de Gramenet (0,64%), segons la darrera estadística disponible de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Entre gener i setembre del 2023, es van registrar un total de 758 compravendes a la capital del Bages, el 14,33% més que un any enrere, el que demostra un bon dinamisme del mercat immobiliari local. No va ser positiu el comportament al conjunt de ciutats grans del país. De fet, Manresa va ser la segona ciutat amb el major increment d’operacions, per darrere de Lleida, mentre va caure per damunt dels dos dígits en tretze de les vint-i-tres ciutats grans. A banda de Manresa i Lleida, el nombre de compravendes només va augmentar a Sant Boi de Llobregat, el prat de Llobregat, Santa Coloma de Farners i Reus.

L’estadística de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya també revela que la superfície mitjana dels habitatges venuts en el període a Manresa era de 86,5 metres quadrats construïts. Una quantitat intermèdia en el conjunt de les ciutats de més de 50.000 habitants: lluny dels 61,9 de l’Hospitalet de Llobregat (on els pisos es van vendre amb la menor superfície) i dels 122,4 de Sant Cugat del Vallès. L’habitatge usat venut a Manresa era, de mitjana, més gran (88,9 metres quadrats) que els nous lliures (80,2). 

Quant al preu total dels habitatges registrats com a compravendes en el període, a Manresa va ser de 97.500 euros de mitjana, la quantitat més baixa d’entre les ciutats grans de Catalunya. A Sant Cugat és on es van vendre els habitatges més cars de mitjana (523.900 euros), seguida de Barcelona (364.700) i Castelldefels (349.400 euros). Els més econòmics, després de Manresa, van ser, de mitjana, els de Lleida (113.800) i Reus (120.500). A la capital del Bages el preu mitjà de l’habitatge usat va ser més car (99.500 euros) que el nou (92.400), fet que només es va repetir en el període a Santa Coloma de Gramenet.

Respecte del 2013, Manresa és el segon municipi català on menys s’ha incrementat el preu del metre quadrat, el 13,99%, en passar dels 1.082 euros del darrer trimestre del 2013 als 1216,48 de mitjana dels primers tres trimestres de l’any passat. En aquest mateix temps, el preu s’ha doblat en municipis com Mataró (+111,63%) o a Cornellà de Llobregat (+106,79%). Només a Lleida l’increment percentual ha estat menor que a la capital del Bages (12,43%).

Quant al mercat de lloguer, el tercer trimestre del 2023 el preu mitjà a la capital del Bages era de 543,12 euros, 19 euros (el 3,54%) més que un any abans. Això situa Manresa entre les cinc ciutats grans catalanes on menys ha crescut el preu del lloguer, juntament amb Granollers (1,08%), Terrassa (2,11%), el Prat de Llobregat (2,53%) i Mollet del Vallès (3,48%). En canvi, ho havia fet el 16,67% a Sant Cugat del Vallès (on el preu mitjà era de 1.284,94 euros el tercer trimestre de l’any passat) o el 13,45% a Viladecans (802,72 euros). 

Amb tot, Manresa era la ciutat de més de 50.000 habitants amb el lloguer mitjà més barat, seguida de Lleida (560,89 euros) i Reus (585,66). Sant Cugat era la més cara, just abans que Castelldefels (1.123,55) i Barcelona (1.171,28).

El 44% dels que busquen habitatge de compra tarden més d’un any a trobar-lo

Un 44% de les persones que busquen un habitatge de compra a Catalunya triga més d’un any a trobar-lo, segons una enquesta presentada ahir per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. La mostra reflecteix que un 21,3% necessita entre mig any i un any, i un 34,6% necessita menys de sis mesos. El temps de cerca de lloguer és més baix, però la majoria de gent s’hi està més de mig any. La cerca d’arrendament arreu del país és majoritària entre les persones amb un nivell d’estudis baix, mentre que els de nivells mig i alt tendeixen a buscar habitatges en propietat. També segons l’estudi, un 94,3% dels enquestats que estan buscant un lloguer a l’àrea metropolitana creu que els preus són molt elevats.

De fet, l’alt preu és el principal problema percebut a tot arreu i en qualsevol modalitat. Al voltant de nou de cada deu enquestats creuen que l’oferta de compravenda d’obra nova té el problema dels preus, i més set de cada deu també ho veu així en els de segona mà. Entre les persones de l’àrea metropolitana el percentatge és lleugerament més alt, però la diferència s’eixampla entre els futurs llogaters, que veuen rendes massa elevades en un 94,3% dels habitatges metropolitans, una xifra que es queda en el 81,7% a la resta del país.

L’enquesta reflecteix que, en la segona meitat de l’any passat, un 13,7% de la població de més de 16 anys estava buscant un immoble, cosa que representa més de 900.000 persones, segons la presidenta de l’Observatori, Carme Trilla. D’aquest grup, un 46% esperava trobar-ne un en propietat, mentre que un 37% volia un de lloguer, i el 17% es conformava amb qualsevol de les dues opcions. A l’àrea metropolitana, les proporcions entre comprar o llogar s’equilibraven (40,4% i 39,4%, respectivament), mentre que a la resta de Catalunya una majoria clara volia esdevenir propietari (52,1% a 36,6%).

Subscriu-te per seguir llegint