Dones empresàries i directives reclamen més facilitats per a la conciliació familiar

La conciliació continua sent el principal escull amb què topen les dones directives i empresàries, segons coincideixen les opinions de vuit professionals del Bages, que han aconseguit impulsar amb èxit un negoci propi o que bé han arribat a càrrecs de gran responsabilitat al seu sector. Les dones que parlen en aquest reportatge admeten que les condicions per desenvolupar-se professionalment han millorat en les últimes dècades, però creuen que calen encara més canvis, i més ràpids. 

En una reflexió sobre la qüestió amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les dones, coincideixen que l’educació, en el si de les famílies i a les escoles, però també al llarg de la vida, és clau per transmetre valors que potencïin la igualtat de gènere. I creuen que cal que siguin les mateixes dones les que s’empoderin, que creguin en les seves possibilitats més enllà de les constriccions que imposa un entorn social encara patriarcal.

L’empoderament és clau, insisteix Núria Soler, directora executiva de la tecnològica manresana Bytelcom. «Avui ens expressem més i ens amaguem menys», afirma. I ho fa amb coneixement de causa. «Enguany m’he presentat a dos premis, i no ho havia fet mai, perquè pensava que no era ningú. Tenia un prejudici per ser dona en un món molt masculinitzat». Això està canviant, però «queda molta feina», assegura. «Nosaltres mateixes no ens ho posem fàcil. Ens critiquem molt. Hi ha mirades entre nosaltres que no calen. Les crítiques més dures les he rebut de dones», diu Soler, per a qui les dones «estem aprenent a competir». L’empresària considera que les dones directives «hem de lluitar molt, perquè si no no se’ns respecta. Per això som més dures i estrictes que els homes». «Les dones hem d’exercir el nostre poder», coincideix Mercè Vendrell.

«Sí, és un bon moment per desenvolupar-se professionalment. Ara tenim més oportunitats, se’ns dona més importància», diu Mercè Vendrell, navassenca de 23 anys, cap del departament de planificació de l’empresa familiar Cohitech i que ja ha posat en marxa el seu propi projecte, Menstrual Point. La seva empresa està especialitzada en productes menstruals «sostenibles i saludables». Vendrell creu que encara avui la «pobresa menstrual» és un greuge biològic. «Moltes dones pateixen a la feina quan tenen la regla i no hi rendeixen igual. I a les escoles hi ha noies que deixin d’anar-hi quan tenen la regla. Això són impediments», afirma. «Estem fent molts avenços digitals i en això sembla que encara estiguem a la prehistòria», conclou.

Conciliació familiar

Carme Martínez de la Parra, propietària de Zabala Gestió d’Immobles i integrant de la comissió gestora de la xarxa estatal Ampsi (Asociació de Dones Professionals Immobiliàries) reclama «caràcter» per fer-se veure en un món professional encara molt masculí. «Jo he hagut de treballar molt, però potser per una qüestió de caràcter crec que m’ha estat fàcil. Mai no m’he sentit discriminada, perquè sempre he estat molt empoderada. Potser és sort», reflexiona Martínez, que veu en la conciliació una barrera que impedeix millorar, en conjunt, les treballadores. «En el meu cas, ja tinc els fills grans i com a empresària vaig decidir fins on volia arribar, però tinc treballadores en nòmina i sé que els és difícil. Intento ajudar-les, però l’administració no ho posa gens fàcil», afirma.

Marta Coll, responsable de Recursos Humans de Mutuacat, hi coincideix: «L’Estat no dona gaire marge. Hi ha països on hi ha més avantatges», en aquest sentit, assegura. Per a Coll, la conciliació familiar és un problema que «limita» les treballadores, també les directives. «És la dona la que decideix demanar una reducció de jornada. Potser cada vegada menys, però encara és així». Per a Coll, «som nosaltres les que hem de tibar del carro, però si ets jove i et demanes una reducció de jornada no tindràs les mateixes oportunitats laborals. És un peix que es mossega la cua», assevera.

Posar en valor les dones

Eli Torné, gerent de la tèxtil de Sant Feliu Sasserra Torné Grup, empresa que dirigeix juntament amb la seva germana Anna, considera que «el més difícil per a una dona és bregar entre feina i maternitat». «La conciliació familiar ens és un inconvenient», diu, «però la tendència va canviant». Torné, membre de la Cambra de Manresa, «on la gran majoria són homes», creu que cal posar en valor l’aportació femenina al món professional: «som més dinàmiques, aportem una visió diferent a l’hora de fer projectes i de col·laborar. Entre dones, tot flueix més», constata.

Gemma Gibert, economista i responsable de Fauna Gibert, té un punt de vista similar quant a la conciliació. Admet que és un «problema», i que «cal transmetre més els valors que ho transformin, tot i que ja estem canviant», assegura. Gibert treballa al sector veterinari i de les cures de mascotes, «on no hi ha especialment presència de dones», recalca. Amb tot, diu que en concret a la seva empresa el 83% de la plantilla són dones. Gibert, que anteriorment havia treballat al sector de l’automoció, explica que, «en general, no tinc una experiència negativa a l’entorn laboral pel fet de ser dona».

Insisteix en la qüestió de la conciliació Sita Salido, directora de la immobiliària manresana Inllobsa. «Els homes han d’ajudar-nos més, però això s’ha d’ensenyar», alerta, «no criminalitzar-ho». Segons Salido, la igualtat de gènere és «imparable, perquè és bona per a tothom». I en dona testimoni des de la seva experiència, ja que va ser la primera dona al comitè executiu del Bàsquet Manresa i la segona en presidir Jove Cambra. «Abans érem molt poques. Però en tots els anys que fa que estic en el món directiu veig que hem avançat molt. Avui hi ha moltes més dones en aquests càrrecs. Sobretot en el sector immobiliari, on n’hi ha moltes liderant empreses, potser perquè és un entorn en què cal tenir sensibilitat per trobar un millor habitatge, per saber anar més enllà dels números». Per a Salido, s’ha avançat, d’acord, però «calen més canvis, i més ràpids, tot i que hem de tenir en compte que veníem de molt avall. Fa cinquanta anys ni tan sols votàvem!». Segons la directora d’Inllobsa, cal formar en valors que fomentin la igualtat, però també fer-ho al llarg de la vida. «Cal una formació contínua», apunta.

Dones i tecnologia

Jove, però ja al capdavant d’una empresa, Orvit, Gemma Fontané constata que hi ha hagut una evolució en positiu sobre el rol de les dones en l’entorn professional, però creu que «en els últims quatre o cinc anys» s’ha frenat el canvi. «Hi ha un cert estancament sobre allò que es pot fer perquè hi hagi més dones en els càrrecs directius». Com Marta Coll, considera que les quotes de gènere no acaben d’ajudar. «Avancem, però no al ritme que a mi m’agradaria», diu aquesta periodista de formació reconvertida al sector del màrqueting digital. «És tot un repte ser dona al món tecnològic. I sent jove, encara més. A tot arreu, conferències, reunions, panells, veus que som moltes menys. Aconseguir el lideratge per a una dona és molt difícil. Jo al començament de cofundar l’empresa em sentia molt sola, però també és cert que ara hi ha molta comunitat de dones, que ajuda a inspirar-nos. En això hi fan molt les xarxes socials», assegura.

Subscriu-te per seguir llegint