Un projecte joier amb accent bagenc reivindica l’espardenya com a símbol
La navarclina Amparo Sánchez impulsa Lespardenyeta amb Cèlia Ávila, que aquest dissabte a la tarda donaran a conèixer aprofitant la capitalitat manresana de la Sardana
Amparo Sánchez (en primer terme) i Cèlia Ávila, les creadores de Lespardenyeta / Carles Blaya
Afegeix-nos a Google
L’espardenya pot ser també una joia per lluir al coll o al canell mentre es reinvindica el seu valor simbòlic associat al folklore català i la terra. Amb aquesta premissa, la navarclina Amparo Sánchez i Cèlia Ávila, d’Artesa de Segre, ambdues treballadores al sistema penitenciari català i sense experiència prèvia en el món de la joieria, van decidir impulsar just abans de la pandèmia Lespardenyeta, un projecte joier que fa d’aquest calçat tradicional el seu motiu. Aquest dissabte a la tarda s’exhibiran els resultats d’aquests anys de treball en un local (l’antiga Rua d’Art) de la plaça Major de la capital del Bages amb motiu de la commemoració de la capitalitat sardanista de Manresa.
Sánchez, explica, havia ballat a l’esbart navarclí, mentre que Ávila prové d’un entorn sardanista. Quan el Nadal del 2019 buscaven amb què obsequiar familiars i amics van decidir dissenyar el seu propi objecte de regal: un penjoll en forma d’espardenya, que van reproduir fidelment d’un model taverner.
Més de 700 peces venudes
Des d’aleshores, Lespardenyeta ha venut, asseguren les seves creadores, més de 700 peces, en diferents formats, de la seva espardenya en miniatura de plata, que venen per internet, en plataformes especialitzades en productes tradicionals catalans o bé en aplecs de cultura popular. També han aconseguit arribar a clients de països com Austràlia, Holanda, França o els Estats Units. «A tot arreu hi ha catalans als quals fa il·lusió tenir una espardenya com a joia. Els clients busquen vincles amb la tradició», expliquen. Les joies s’elaboren artesanalment al taller Karois de Gavà, i s’empaquen en una caixa de llauna elaborada a Badalona il·lustrada amb una obra del valencià Antonio Rodríguez Onofre, conegut pels seus dibuixos de vestits tradicionals.
«Venem joies, però també cultura i memòria de la infantesa. Ens agrada ser allà on hi ha esdeveniments culturals», apunten Sánchez i Ávila, que exhibeixen com a lema del seu projecte «un sentiment fet joia».
Subscriu-te per seguir llegint
- Fa fallida una cooperativa històrica en la qual treballaven 400 persones: «No sortien els números i el gerent pagava webs de cites amb els nostres diners»
- La terra s’obre sota els peus: els 700 forats gegants que espanten Turquia
- Adeu al para-sol: l'invent que fa ombra a quatre persones ja és a les platges de Catalunya
- Com va marxar el Papa de Montserrat? comitiva de 15 vehicles, monjos al balcó, corredisses i salutacions fins al final
- Alcalde la Pobla de Lillet: 'El que ens està passant amb l'Any Gaudí és espectacular. La Fira Modernista ha arribat per quedar-se
- Presó comunicada i sense fiança per als dos detinguts pel crim de la Baells
- Ha mort Leo Boixader, qui va ser bibliotecària de Berga durant 35 anys
- El Puig-reig remunta el derbi i és nou equip de Primera Catalana
