Menors amb altes capacitats: "A l'escola sempre em deien que el meu fill era molt llest, però també un caos"

Tenir altes capacitats va molt més enllà d’un quocient intel·lectual elevat. Tot i que no n’hi ha dos d’iguals, els nens amb altes capacitats (no confondre amb nens molt estimulats intel·lectualment a casa seva) solen començar a parlar molt abans que els seus iguals. «Utilitzen un llenguatge molt variat, tenen una excel·lent pronunciació i el seu lèxic és propi de xavals més grans», explica Mercedes Bermejo, directora del centre Psicólogos Pozuelo (Madrid) i de l’editorial Sentir, especialitzada en la salut emocional de la infància i la joventut.

Un dels contes infantils de Sentir, precisament, aborda les altes capacitats. Escrit per una psicòloga general sanitària i una neuropsicòloga, Un univers dins meu està protagonitzat per una nena a qui li encanta descobrir i investigar coses noves cada dia. «La promoció del talent necessita definir objectius clars i concrets en funció del perfil intel·lectual, emocional i social de cada nen. Consensuar aquestes metes entre els agents educatius és un dels elements que contribueixen a l’èxit en el procés de desenvolupament del talent. Deixar de veure les seves necessitats pot portar a situacions de fracàs escolar o a problemes psicològics i emocionals», expliquen les autores.

Igual com passa amb la protagonista del conte, les altes capacitats solen estar relacionades amb una gran habilitat per a les ciències, les matemàtiques i les arts. «Són nens molt observadors i inquiets, actius i enèrgics», afegeix la psicòloga. Altres símptomes –com un alt nivell d’autoexigència, obsessió i escassa tolerància a la frustració– es poden confondre amb problemes del neurodesenvolupament, motiu pel qual Bermejo recomana acudir a professionals de la neurociència (una neuropsicòloga, per exemple) per obtenir un diagnòstic precís i adequat i allunyar-se d’etiquetes errònies.

La confusió i els mites que envolten a la dotació fa pensar que són els xavals que millors noten treuen. I no sempre és així. Una alta capacitat no atesa pot acabar en males notes i fracàs escolar. Fins i tot, fracàs vital, adverteix la psicòloga.

Creatius, rebels i sensibles

Els nens i les nenes amb altes capacitats, de vegades, són «altament molestos a classe», explica Mar Herrero, responsable de l’equip de psicopedagogs de les Escoles Vedruna a Catalunya. «Són altament creatius i molt sensibles, però també poden ser rebels i rebutjar la rutina», afegeix.

Núria S., mare d’un infant que estudia batxillerat i a qui acaben de diagnosticar altes capacitats, recorda com durant tota primària i secundària molts professors li deien que el seu fill era «molt llest però un caos». El Nacho va aprendre a parlar ben aviat i se li donaven molt bé els jocs de lògica i matemàtiques. Sense estudiar gaire, sempre treia bones notes, fins que va arribar secundària i va començar a baixar el rendiment, fins i tot suspenia diverses assignatures. «Mai ha necessitat estudiar gaire, però quan ho ha hagut de fer no n'ha sabut», assenyala la Núria.

Quan cursava 6è, una professora li va suggerir la possibilitat que el Nacho tingués altes capacitats, però la Núria, presa de la falta d’informació, no va aprofundir-hi ni va anar més enllà. Ara, després d’un considerable periple, ha acudit a un centre especialitzat privat, els experts del qual li han diagnosticat altes capacitats.

Subscriu-te per seguir llegint