El fenomen del Niño i la Niña

El fenomen del Niño i de la Niña, són fenòmens climàtics intermitents que s’originen en la zona de l’equador de l’oceà Pacífic, però poden tenir efectes d’ampli abast en el clima de tot el món. Es refereixen a canvis periòdics a les temperatures de la superfície del mar de l’Oceà Pacífic d’Amèrica, prop de l’equador i les condicions dels vents alisis (són els vents que flueixen a la zona de l’equador de la Terra). En general, les temperatures a la superfície de l’oceà són molt càlides al Pacífic occidental i fresques al Pacífic oriental. Això ajuda a generar fortes pluges al sud-est d’Àsia i el nord d’Austràlia tot mantenint parts de la costa del Pacífic d’Amèrica del Sud molt seques. El Niño i la Niña alteren aquest patró de temperatures de la superfície del mar del Pacífic, amb una periodicitat aproximada de cada 3 a 7 anys. 

El fenomen del Niño se sol presentar entorn de les festes de Nadal i d’aquí el seu nom (la Niña com a oposat del primer), creant vertaders desastres d’inundacions, sequeres, morts, etc. És un procés de variabilitat climàtica, que és temporal i transitori i no s’ha de confondre amb el canvi climàtic que s’associa amb el canvi de temperatura i requereix, com sabem, d’anys per verificar-se. Com si es tractés d’una balança, el Niño és un pes decantat cap al costat amb aigües superficials molt càlides a Amèrica i fredes a Austràlia. Contràriament del que suposa la Niña, amb aigües molt més càlides del que és normal a Austràlia i Indonèsia, acumulant una massa d’aigua de 100 a 200 metres de gruix, amb una temperatura sovint superior als 29 °C, que és la més càlida que es genera al planeta Terra. Al mateix temps, les aigües seran molts més fredes a la zona Americana, podent arribar a una temperatura uns vuit graus més baixa, provocant sequeres importants. Com es comprova, el Niño constitueix la fase càlida del cicle, mentre la Niña constitueix la fase freda d’aquest. 

Durant el fenomen de la Niña l’arrossegament que es produeix permet que l’aigua freda del fons, rica en nutrients, pugi a la superfície i s’incrementi la pesca, és un bon any pels pescadors. Contràriament, quant es produeix el fenomen del Niño.

Quan ens han visitat el Niño i la Niña

El darrer episodi fort del Niño es va produir l’any 2016, Còrdova fulminava la temperatura màxima a nivell europeu per un mes de setembre, amb 45,4ºC, que encara continua com l’any més càlid del que es tenen registres a nivell global. Kuwait arribava als 53,9ºC, com a la temperatura més alta mai registrada a la Terra en els darrers setanta-sis anys, validada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

L’investigador Christopher Callahan, científic del sistema terrestre del Dartmouth College (EUA) indica que s’acosten propers problemes en el mar. L’oceà Pacífic deixa enrere les condicions de la Niña, que ha durat uns tres anys, que ha comportat una extensa franja d’aigua freda enfront de les costes sud-americanes (amb tot i això la temperatura global del planeta no ha parat de pujar) i ara s’encamina cap a la seva contrapart, el Niño, que en el seu lloc sorgeix una franja càlida, que s’espera un augment superior de temperatures per l’any superior al seu desenvolupament, és a dir, el 2024.

Aquest canvi pot contribuir a elevar la temperatura global per sobre dels 1,5 °C, llindar de l’escalfament de l’Acord de París. Influiria en el clima de tot el món, podent causar sequeres significatives en alguns llocs i augmentar les precipitacions extremes en altres. Considera que el Niño és una prova de resistència per un planeta que s’escalfa, ja que el canvi climàtic fa més intenses les onades de calor, els incendis forestals, les sequeres i les precipitacions.

Les conseqüències econòmiques, segons els investigadors, podrien suposar una despesa de 3 bilions d’euros en els propers anys, i els països tropicals de baixos ingressos es veurien especialment afectats.

La revista Science va determinar que el Niño de 1982-83 i 1997-98 va provocar pèrdues mundials de prop de 5 bilions d’euros, respectivament. A finals d’aquest segle, la factura acumulada per el Niño podria enfilar-se a 84 bilions d’euros, segons el mateix Christopher Callahan.

El clima a Catalunya i el Niño

El Niño es un excés de calor que, tot i semblar lleuger per ser entre 1 i 2°C, suposa una gran reserva energètica perquè l’oceà és molt extens i aquesta calor s’acaba abocant sobre l’atmosfera. Segons un estudi del servei meteorològic del Regne Unit, en situacions del Niño a la península Ibèrica les precipitacions tendeixen a augmentar entre finals d’estiu i finals de la tardor. Quant a temperatures, hi ha una tendència a tenir valors més càlids a la tardor, especialment al centre i al nord-est, per tant, també a Catalunya.

Una referència publicada al Meteocat, amb una anàlisi de cent anys d’estudi, indica que: hi ha una relació entre el clima a Catalunya i el Niño i es pot veure que la gran majoria de sequeres s’identifiquen al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, Aragó Oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys vuitanta del segle XX han tingut lloc després d’un episodi del Niño.

La important sequera de 1998-2000 va ocórrer després de l’episodi del Niño de 1997-1998, que ha estat el més important de tot el segle XX. La gran sequera de 2004- 2008 va esdevenir després de l’episodi del Niño de 2002-2003. Una altra important sequera (1993-1995) que va afectar Catalunya, va trobar el territori abonat i va afavorir la magnitud i extensió dels devastadors incendis forestals de juliol de 1994 a la Catalunya Central, on entre el Bages, Berguedà i Lluçanès, van cremar 45.000 Ha ara fa trenta anys. Es pot ampliar informació a l’article de www.meteo.cat, el «Niño i els seus impactes a Catalunya».