Feina, habitatge i serveis: la recepta dels partits per frenar el despoblament

Els partits amb representació al Parlament i que es presenten a les properes eleccions del 12-M coincideixen a afirmar que els ingredients bàsics per frenar el despoblament que pateixen moltes zones rurals del país són la feina, l'habitatge i uns serveis "dignes". En concret, el 51% dels municipis catalans tenen menys de mil habitants i ocupen el 51% del territori, tot i que només representen el 4% de la població. ERC treu pit de la gestió de govern amb propostes com l'impuls del transport a demanda o l'Estatut del Municipi Rural, mentre que Junts aposta per propostes com ara un canvi en la llei d'Urbanisme de Catalunya en considerar-la "extraordinàriament ineficient". Pel PSC calen polítiques "contundents i actives".

El despoblament de grans zones de Catalunya és un dels problemes que ha d'afrontar el país en els propers anys. Tot i que va haver-hi un lleuger repunt arran de la pandèmia, la Catalunya rural continua perdent població en benefici de les zones urbanes. Dels 947 municipis del país, el 62,6% (593) no arriba als 2.000 habitants i, d'aquests, el 56% (332) no supera els 500 habitants. Els partits que es presenten a les eleccions del 12-M tenen diferents propostes per fer-hi front i tots ells coincideixen en què cal garantir habitatge, feina i uns serveis dignes.

Esquerra Republicana, al capdavant del Govern en els darrers tres anys, posa en valor l'Estatut del Municipi Rural, una de les mesures que han impulsat per frenar el despoblament, però que finalment no s'ha portat a aprovació per la convocatòria d'eleccions anticipades. Alba Camps, número 16 a les llistes per Barcelona, explica que és una mesura que genera un "impacte directe" als ajuntaments amb menys població i els "dota de més recursos". També destaca altres accions com el desplegament d'una xarxa d'oficines bancàries o el transport a demanda. "Durant molts anys s'ha fet política obviant el 65% del territori i això ha generat desigualtats en temes de mobilitat, habitatge o accés als serveis públics de qualitat", lamenta Camps.

De la seva banda, Alícia Romero, número 2 a les llistes del PSC per Barcelona, diu que per frenar el despoblament calen polítiques "actives i contundents". Considera que cal impulsar un desenvolupament de sòl industrial per "facilitar" que s'hi instal·lin empreses i crear llocs de treball. També aposta per facilitar l'habitatge i dotar el món rural de serveis. En aquest sentit, Romero diu que la seva proposta és que tothom tingui "a menys de 30 minuts" serveis bàsics com l'educació o la salut, però assenyala que, perquè això sigui possible, "són necessàries unes bones infraestructures".

Una de les apostes de Junts+ és impulsar les "infraestructures digitals", ja que, segons Josep Rull, número 3, són un element "fonamental per tenir talent al territori i generar activitat". D'altra banda, el partit també aposta per canviar la llei d'Urbanisme de Catalunya perquè la troba "extraordinàriament ineficient". "És una llei de talla única que planteja les mateixes exigències per un municipi de 50.000 habitants que per un de 100", critica Rull, que aposta per fer un urbanisme "específic" per als municipis petits i "molt més flexible". Això permetria, segons Rull, facilitar la rehabilitació d'habitatges o la implantació de noves activitats econòmiques.

Accés a l'habitatge

La CUP i Comuns coincideixen en què l'habitatge és un dels grans problemes del món rural. D'una banda, Martina Marcet, número 8 a les llistes de la CUP per Barcelona, critica que "no s'ha fet política d'habitatge pública" els darrers anys i lamenta que els preus "s'han disparat i estan subjectes al 'especulació". Critica l'efecte que han tingut les segones residències al món rural i, per això, la CUP proposa que tots els habitatges que no siguin primera residència tinguin un tipus impositiu més alt i se'n reguli "molt més" la seva construcció.

De la seva banda, David Cid, número 5 de la llista dels Comuns a Barcelona, creu que l'habitatge hauria de ser "la màxima prioritat" del Govern i aposta perquè hi hagi molt més habitatge públic de lloguer. Critica que ERC no ha posat prou recursos en la construcció d'habitatge públic "malgrat que havia promès la posada en funcionament de 4.500 pisos socials". També considera que cal fer un pas més en la regulació dels pisos turístics i aposten per incrementar l'IVA en la compra d'habitatges de segona residència.

Per contra, el PP no és partidari de la regulació de les segones residències. Santi Rodríguez, número 4 de la llista del PP per Barcelona, creu que les segones residències "poden semblar una càrrega, però també són un benefici perquè donen vida i activitat econòmica als municipis". En aquest sentit, creu que el Govern ha d'invertir en polítiques d'habitatge "en aquells llocs on sigui necessari generar-ne".

Per Ciutadans, el problema de l'habitatge "no té una solució fàcil" i critica mesures com la limitació del preu del lloguer o la limitació a les segones residències, ja que, segons ell, "són accions que no han funcionat". Són partidaris de tenir un "gran parc d'habitatge públic" i creu que aquí tant els govern català com espanyol "han fallat", segons opina Marina Bravo, número 2 de la llista de Cs per Barcelona.

Vox, de la seva banda, és partidari d'aplicar rebaixes fiscals en tots els impostos als ciutadans que viuen en municipis rurals de menys de 2.000 habitants. Andrés Bello, número 7 de la llista de Vox per Barcelona, també creu que cal facilitar l'accés al transport públic i a Internet: "Hem de facilitar que la gent visqui dignament amb els serveis similars a la gent que viu a les ciutats grans". Bello també és partidari d'afavorir les primeres residències "simplificant les traves administratives" i "rebaixant impostos com el de transmissions patrimonials".