D’Etoo a Williams: els casos de racisme més sonats al futbol espanyol

Els insults a Vinícius a València han tornat a posar de manifest el racisme al futbol espanyol, que ha viscut en els últims anys uns quants episodis notoris. L’han patit personalment no només el davanter del Madrid, sinó també jugadors com Iñaki Williams, Marcos Senna i Carlos Kameni. Aquest és un repàs d’algunes situacions desagradables experimentades als camps de futbol i els seus protagonistes:

Iñaki Williams

El davanter de l’Athletic va protagonitzar la primera causa oberta per insults racistes a la grada d’un partit de futbol professional a Espanya. Va passar al camp de l’Espanyol el 25 de gener del 2020. La investigació es va iniciar arran de la denúncia presentada per la Lliga de Futbol Professional davant la Fiscalia de Barcelona, en la qual relatava els insults racistes proferits quan el jugador va ser substituït del terreny de joc i va rebre, per part d’un sector de la grada de l’Espanyol, «crits de menyspreu amb la indubtable intenció d’humiliar-lo i menyscabar la seva dignitat per motius racistes». Williams va ser acomiadat amb crits d’«uh, uh, uh, uh», una onomatopeia que reprodueix els sons que emeten els micos. I no només això, sinó que un dels encausats va fer gestos imitant un simi. Williams va declarar davant un jutge de Cornellà que es va sentir «humiliat» i «indignat».

Samuel Etoo

El 2006, Samuel Eto’o va voler abandonar la gespa de La Romareda a l’escoltar insults de tota mena quan jugava amb el Barça. El davanter camerunès es va plantar: «Ja no jugo més». Va fer un intent d’abandonar el camp. Tothom va voler frenar-lo. Va acabar tornant al camp, però aquest gest del futbolista culer va marcar un punt d’inflexió.

Wilfred

Wilfred Agbonavbare, porter nigerià del Rayo Vallecano, va patir càntics racistes de la grada del Santiago Bernabéu: «Negre, cabró, recull el cotó». Aquestes imatges van ser gravades per càmeres de televisió i no hi va haver cap mena de sanció. Va ser el moment de màxima degradació que va patir el porter als durs anys 90. Els insults racistes eren habituals, però per a la història va quedar un Madrid-Rayo en què les càmeres de Canal Plus van captar insults molt greus contra Wilfred que anys després es van viralitzar a les xarxes socials. «Haurien de prendre alguna mesura per erradicar-lo [el racisme]. Hi ha partits en què la gent diu ‘el porter és negre, cal marcar-li set gols’ o simplement crida ‘Ku Klux Klan, Ku Klux Klan!’, va explicar Willy en una entrevista a la revista Don Balón. Wilfred va penjar els guants el 1997, amb 41 anys, i va morir als 48 després d’una vida postfutbolística marcada per les penúries econòmiques.

Kameni

Kameni va ser un dels primers jugadors que va començar a queixar-se públicament de certs gestos racistes als camps de futbol. «El pitjor moment el vaig viure al camp del Saragossa el meu primer any amb l’Espanyol. Anàvem guanyant 0-1 i em van dir de tot, fins al punt que l’àrbitre em va preguntar si volia que parés el partit, però em veia amb forces per seguir». Fins i tot uns aplegapilotes, uns nens, es van afegir al crit simiesc del cor cavernari. Després del partit, un d’aquells aplegapilotes encara li va demanar la samarreta, com si no hagués passat res.  El 2005, quan s’enfrontava a l’Atlètic de Madrid al Calderón i li van cantar: «Salta la tanca, Kameni, salta la tanca». Kameni va patir hostilitat fins i tot amb la seva pròpia afició. Quan només feia una temporada que defensava el marc blanc-i-blau, va aixecar la veu contra el grup de Brigadas Blanquiazules, que l’insultava en cada partit que jugava a casa. «Estan tot el partit darrere meu, cridant-me. I això fa mal. No pot ser», denunciava llavors. Aquest jove arquer va haver de blindar-se emocionalment perquè tot allò no li afectés. Tot i que sap que aquesta fustigació pot portar persones més fràgils a decisions extremes. «Sí, et pots suïcidar. Els que insulten no saben que això pot portar algú a suïcidar-se o que és el que estan provocant. Per això, amb tot el que he viscut a la vida, soc molt fort. I jo passo i tiro endavant. Però algú que no té el cap molt fort pot abandonar i deixar caure tots els seus somnis per aquestes coses».

Diakhaby

Un cas molt recent al futbol espanyol va enfrontar Cala i Diakhaby en un Cadis-València. El que va passar no està clar, però el cert és que el jugador francès va denunciar un insult racista: «Negre de merda», li podria haver dit. El conjunt valencianista, en solidaritat amb el seu company, es va retirar del terreny de joc. El partit es va suspendre durant cinc minuts i, després de les converses als vestidors, els dos equips van tornar a saltar al camp. Diakhaby no va tornar i es va quedar a la banqueta. Juan Cala, sí. Els valencianistes van encaixar moltes crítiques per no recolzar el jugador fins al final i assumir les possibles conseqüències de la seva lluita contra el racisme. Després del partit, el francès va assegurar: «No sé si Cala és racista, però sí que ha de pagar pel que em va dir». Finalment, aquest cas va ser arxivat, ja que no es va trobar res estrany en el comportament de Cala.

Umtiti

Umtiti i Sergio García van tenir una picabaralla en un derbi entre el Barça i l’Espanyol que es va jugar el 2018. El defensor va afirmar que el davanter periquito li va dedicar un insult racista durant el partit. «Abans que res, aclarir que ahir mateix vaig parlar amb Samuel. En cap moment ho he fet amb ànim racista. Tots sabeu que la meva dona és d’ètnia gitana i que em vaig criar en un barri (Bon Pastor, amb un alt índex d’immigració) amb totes les races del món. El meu cunyat, amb qui m’uneix una forta amistat, també és afroamericà. En la tensió del partit es diuen moltes coses que s’han de quedar al camp», va afirmar el jugador de l’Espanyol.