Girona viu entre l'eufòria i la incredulitat el lideratge de la Primera Divisió de futbol

El lideratge de la Primera Divisió de futbol que el Girona ha assolit aquesta jornada ha provocat que l'exemple del Leicester, que la temporada 2015-2016 va aconseguir la gesta de guanyar la Premier League, s'hagi començat a filtrar en l'ambient futbolístic. Si bé l'ambient a Girona oscil·la entre l'eufòria i la incredulitat, segons els experts consultats pel Regió 7, fonts del club asseguren que l'exemple del Leicester es veu "com una qüestió mediàtica i prou" i que, ara mateix, l'únic objectiu que es plantegen "és la classificació per a l'Europa League, més que no pas la Champions".

De fet, aquest va ser el significatiu canvi de discurs de Míchel en acabar el partit contra l'Osasuna. El tècnic madrileny del Girona va dir que, a partir d'ara, la seva lliga "passa a ser la del quart al sisè lloc". "Continuar parlant de l'objectiu de la salvació ja no tenia cap sentit, no volíem donar una imatge de falsa modèstia", expliquen fonts del club. Amb 31 punts, el Girona es troba a 24 punts del primer lloc de descens que ocupa el Celta.

"Per Nadal, l'equip ja haurà assolit la permanència", afirma el Cap d'Esports del Diari de Girona, Jordi Roura, per a qui les referències al Leicester no són rellevants. "L'afició viu amb sorpresa el lideratge perquè venim de 10 anys en què s'han viscut experiències insòlites", diu, en referència als play-off perduts i els guanyats, i als dos ascensos a Primera. "Perquè el Girona de futbol era un equip que durant 50 anys només havia jugat en categories territorials i que quan va ser a Segona A la feina era mantenir-s'hi, de manera que quan es va disputar el primer play-off contra l'Almeria, l'afició considerava que allò ja no ho veuríem mai més".

En canvi, el catedràtic del Departament de Comunicació de la UVic-UCC, Jordi de San Eugenio, "el sentiment es mou entre l'eufòria i la incredulitat". San Eugeno, que acredita 30 anys de soci del Girona, considera que "el caràcter català i gironí fa que no es visqui amb la intensitat que es viuria el lideratge en altres aficions més passionals".

És probable que el calendari més immediat decanti el sentiment. Fonts del club indiquen que "ens fixaven en els partits de l'Osasuna i el Rayo per saber on érem". "Els partits que queden per acabar la primera volta, Rayo, Athletic, València, Barça, Alabès, Betis i Atlètic, marcaran a què pot aspirar l'equip", raona Roura.

Les semblances amb el Leicester

El professor de Màrqueting esportiu de la UVic-UCC, Xavier Ginesta, considera que hi ha dues semblances que permeten equiparar el Leicester de la temporada 2015-2016 i el Girona actual. "Primer, tenir dos entrenadors que a la banqueta són líders capaços de generar equips competitius sense futbolistes de renom, i segon, que participen de grans conglomerats empresarials, encara que un i altre no s'assemblin de res, perquè mentre un era un projecte unipersonal d'un magnat tailandès, l'altre, el del City Group, té una estratègia molt ben estudiada per convertir el futbol en l'essència del seu negoci", explica.

Les referències constants al City no acaben d'agradar. "És que ofèn que es parli del Girona com del filial del Manchester", diu Roura. Des del club, també subratllen que a la plantilla "només hi ha dos jugadors cedits pel City [Couto i Savinho]", amb poca o nul·la experiència en el futbol professional, i que jugadors com Eric Garcia, David López, Miguel o Iván Martín van ser descartats als seus clubs.

San Eugenio feia una estada de recerca a la Universitat de Leicester l'any 2016. Va viure de prop la gesta d'un equip de futbol que aquest any juga a la segona divisió anglesa. Considera que al darrere "no hi havia un projecte que li donés consistència". En aquest sentit, destaca que els bons resultats del Girona "no són cap casualitat, hi ha un projecte esportiu molt sòlid que el sustenta", en referència tant al "City Group, pel que fa l'economia, com a Quique Cárcel, pel que fa a la direcció esportiva".

En aquesta línia, fonts del club recorden que "tot just fa dos anys, en aquesta mateixa època, l'equip estava a segona divisió en posició de descens, i que just perdre per 1 a 3 contra l'Osca, Cárcel li va oferir a Míchel la renovació. Els resultats eren dolents, però les sensacions ja llavors, eren molt bones".

Subscriu-te per seguir llegint