El Barça obté una victòria que només serveix per no perdre el pas del Girona i el Madrid

La capacitat del barcelonisme per enredar-se en discursos és proverbial. Ja ho va fer Gündogan després de la derrota contra el Madrid i Xavi ho va repetir aquesta setmana, primer en provar d’explicar que els problemes del futbol no eren de joc sinó mentals, per desdir-se’n al cap de quatre dies. I hi va tornar al final del partit contra l'Alabès en culpar la premsa dels nervis que, segons ell, tenallen els seus futbolistes. «De mi van dir que era el càncer del Barça. Tranquils, que no es mengen ningú», va afirmar que havia dit als seus jugadors al descans per espavilar-los. També va negar haver sentit els xiulets amb què l’afició va suspendre el mal joc de la primera part.

Havia de ser el moment de Xavi i l’Alabès semblava un rival més que propici. Catorzè amb 12 punts, l’equip menys golejador amb 10 i només 3 a camp contrari. Ell mateix s'ho havia dit alhora que concedia que «potser havia arribat l'hora de retocar« l'equip i »plantejar variants». Sis canvis a l'alineació respecte d'Hamburg i Cancelo al lateral esquerre al lloc de Balde. Un altre exercici de prova-error de Xavi sense que quedin clares ni les hipòtesis ni la tesi que pretén demostrar. Com situar Kounde sobre el potent Samu i canviar-lo per Araujo mitja hora, un gol i tres ocasions després.

L'entrenador de l'Alabès, Luis Plaza, havia dit a la prèvia que «sortiran a matar-nos, faran el partit de l'any». Després de tres fiascos, amb dues derrotes contra el Madrid i el Xakhtar i una mala victòria a Sant Sebastià, semblava el més lògic. Però, ni així. Amb només 18 segons, l’Alabès ja en va tenir prou per despullar tots els mals i mancances dels blaugrana. Pèrdua de Gündogan que va agafar la defensa mal posada, amb Cancelo a la dreta, com si tinguessin pensada alguna sorpresa inicial, conducció de Guridi sense oposició, obertura a Javi López i centrada a Samu que rematava de prop sense que Ter Stegen hi pogués fer res. Com a Granada, el Barça havia donat avantatge a un equip que se sent còmode quan es posa al davant i no té por d'encauar-se a la seva àrea.

L'Alabès castigava totes les pèrdues constants dels blaugrana. Els bascos es desplegaven fàcilment, amb una rapidesa i fluïdesa insòlites, i s'infiltraven entre l’immens espai que deixaven Kounde i Iñigo. Els blaugrana feien tard a la pressió, símptoma del desordre posicional de què es queixava Xavi. Samu superava Kounde i perdonava el 0 a 2 als minuts 13 i 31, sol davant Ter Stegen i contra al travesser. Els xiulets que se sentien cada vegada més clars suspenien l'ordre i el joc.

Només Joao Félix es rebel·lava i provava Sivera des de fora l'àrea. I una altra ocasió de Lewandowski que el porter basc treia amb el peu, era tot el bagatge ofensiu dels blaugrana a la primera part.

La segona començava igual, però amb la diferència que Araujo sí que anul·lava Samu. L'Alabès s'aixafava, satisfet amb el 0 a 1 i convençut que al davant tenia un equip que no sabia com fer-li mal. Combinaven els blaugrana lentament i previsible, incapaços de trencar el mur basc i de trobar passadissos interiors i espais amb avantatge. Les centrades laterals eren l'únic argument ofensiu. Una de Kounde, castigat al lateral, la caçava Lewandowski amb un molt bon de cap a què Sivera no va poder arribar. El polonès duia sis partits sense veure barraca i sembla que havia subratllat aquest partit per sortir del trauma.

Ni el gol, ni els canvis que va fer Xavi, reactivaven l'equip. No semblava que els blaugrana estiguessin capacitats per capgirar el marcador. Fins que Iñigo va dibuixar una passada a l'espai a Ferran que es va avançar a un defensa que no l'havia vist venir i li va fer penal. No era una jugada d'un perill excessiu, però va servir perquè Lewandowski marqués amb el seu peculiar estil el 2 a 1.

Llavors, Xavi va substituir un Pedri visiblement cansat i va fer entrar Romeu. L'equip va fer un pas enrere i va acabar defensant tres punts vitals per no perdre el pas que marquen Girona i Madrid.