El Barça guanya l'Atlètic en un partit complet, però de resultat curt (1 a 0)

Joao Félix respon Simeone i Griezmann amb el gol de la victòria blaugrana

Iñaki Peña, amb dues grans intervencions als minuts finals, salva tres punts vitals perquè els blaugrana no es despengin de la lliga

Joao Félix celebra amb l'afició culer la consecució del primer gol

Joao Félix celebra amb l'afició culer la consecució del primer gol / Enric Fontcuberta/EFE

Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

El FC Barcelona ha guanyat l’Atlètic de Madrid amb un partit complet, que ha acabat amb una victòria massa curta pels mèrits que ha acumulat, especialment a la primera part. Joao Félix ha respost amb el gol de la victòria i Iñaki Peña, amb dues intervencions magnífiques al tram final del partit, ha salvat tres punts vitals perquè els blaugrana mantinguin el ritme que imposen Madrid i Girona.

És força habitual que en un mateix partit se’n juguin uns quants més. En el cas de l’enfrontament a Montjuïc, hi havia també el de Joao Félix contra l’Atlètic i contra el seu exentrenador, el de Griezmann contra el Barça, i el de Xavi contra Simeone a benefici d’estils de joc. Tres punts vitals per a no despenjar-se de la lluita pel títol de lliga, i tres capes de lectura per entretenir-se.

Simeone havia dit que “el futbol no s’explica per un partit”. L’argentí es referia a Joao Félix, però l’afirmació li escau al Barça perquè, tot i que el president i el tècnic maldin per explicar el futbol de l'equip en acabat de cada partit i s’esforcin per veure-hi brots verds i punts d’inflexió, el que més bé l’explica encara és la inconsistència i la inestabilitat per la qual transita l’equip i el club des de fa anys. Tornarien a cometre un error si agafessin el partit contra l’Atlètic com un tot.

Perquè la realitat és que, tot i ser a començaments de desembre, per als blaugrana cada partit ha esdevingut una final per culpa dels deutes que han anat acumulant. L’objectiu immediat és la supervivència, a la Champions dimarts, a la Lliga avui i diumenge que ve.

Xavi ha tornat a confiar en els veterans. Havia de repetir l’onze que va guanyar el Porto, però Iñigo Martínez ha tingut molèsties a l’escalfament i l’ha substituït per Christensen. El dubte que no es pot resoldre és si ho ha fet perquè dimarts va anar bé o és perquè estava convençut que aquesta era la millor alineació per guanyar l’Atlètic. El moment és tan incert, que no hi ha manera d’analitzar-ho. Exactament, el mateix que passa amb la posició de lateral dret. Avui li ha tocat a Koundé, i no es pot saber si ha estat perquè Araujo se’n va queixar aquesta setmana, o bé perquè el francès en va espifiar de més dimarts. Tornar a situar Cancelo al lateral esquerre, com a símptoma. En tot cas, la disposició li ha sortit rodona.

Han entrat bé els blaugrana. En tres minuts, ja havien tingut dues ocasions, fruit de les recuperacions prop de l’àrea atlètica. Els matalassers han respost amb una ocasió que Araujo ha tret quan ja entrava, i per un moment hem quedat transportats als partits entre Barça i Atlètic de fa anys. Raphinha, Joao Félix i Koundé alimentaven Lewandowski, encara que el polonès no trobi el punt de serenor per enfocar la barraca.

El partit quedava plantejat com el duel d’estils que s'anunciava entre Xavi i Simeone. A la mitja hora, una possessió llarga l’ha transformat Joao Félix. L’1 a 0 resolia dos dels minipartits que estaven en joc, almenys. La resposta dels de Simeone era endur-se tres grogues en set minuts. L’essència d’un i altre cara a cara.

Ha mogut Simeone la banqueta a la mitja part amb tres canvis de cop. Buscava un canvi d’escenari que no ha trobat d'entrada. Els blaugrana no han caigut en el desordre que li proposava l’argentí. Gündogan, De Jong i Pedri maldaven per marcar el ritme que més els convenia i no entrar en les anades i vingudes que buscaven els matalassers. Ha insistit amb dos canvis més, l’argentí. Al 65, ja havia esgotat els cinc que podia fer. Ha semblat que se'n sortia. Més intensitat, més recuperacions i més desordre per atacar els espais que es generaven. Ha respost Xavi amb les entrades de Ferran i Lamine per Félix i Raphinha.

Però, llavors, Sánchez Martínez ja s’havia apuntat a la festa, havia tret de polleguera els blaugrana i el partit ha entrat, ara sí, en el que Simeone pretenia. Peña, amb l’ajuda del travesser, ha salvat el xut de falta de Memphis que anava a l’escaire i encara un darrer al minut 94 de Correa amb una mà forta, estil Ter Stegen, que valen tres punts vitals.