Així ha estat la prèvia al Barça-Baxi: un dinar ple de nostàlgia i festa a les portes del Martín Carpena

«Deixeu-vos de romanços, hem de guanyar!” Aquest podria ser un bon resum de l’ambient que hi havia aquest migdia en una tapería a un quart d’hora a peu del Martín Carpena, punt en què han dinat una cinquantena d’aficionats del Manresa i al qual va assistir Regió7.

La frase la van recordar a l’exjugador del Bàsquet Manresa Luis Blanco i va servir perquè els altres dos exjugadors d’aquell equip que l’any 1984 va pujar l’equip de la Primera B (l’equivalent a l’actual LEB) a l’ACB, Javier Jerry Herranz i Jordi Planell, que estaven compartint taula amb els aficionats, li recordessin el caràcter guanyador que treia quan els partits es complicaven o bé semblava que no els podrien guanyar de cap de les maneres.

Uns tres-cents aficionats del Baxi Manresa s’apleguen a Màlaga per donar força al Baxi

Veure Galeria

L’esperit que impregna el Baxi Manresa actual és hereu de les desenes d’anècdotes i experiències que Blanco, Herranz i Planell van anar explicant durant el dinar. Els viatges en autocar, el fred de Manresa que a Herranz el feia vestir amb sis o set capes de roba «i ni així», o les vegades que s’havien hagut de dutxar amb aigua freda, «si les canonades no s’havien glaçat», va puntualitzar Blanco. O la broma que li van fer a un delegat de l’equip en el seu primer viatge en avió.

El segon punt de trobada va ser el Parque Litoral, a tocar del pavelló. La cinquantena d’aficionats que eren al dinar ja es van convertir en unes tres-centes. Ernest Centelles, l’ànima de la Grada d’Animació, ja treia el bombo que li va deixar l’afició de l’Unicaja. I tots junts van anar en marea vermella cap al túnel d’entrada dels autocars dels equips.

L'afició del Baxi es troba a Màlaga per dirigir-se al pavelló Martín Carpena de Málaga

Aviat en va arribar un de blanc amb el cartell del Baxi Manresa enganxat al parabrisa. I els crits de Resa, Resa !i els càntics propis dels grups d’animació del Manresa que ja s’havien sentit durant tot el curt trajecte fins al Martín Carpena van convertir aquella entrada a les estranyes del pavelló en un mini Nou Congost a l’aire lliure.

La confiança en què la victòria era possible, per més diferència de pressupost i qualitat individual i amplitud de plantilla que hi hagi entre Baxi Manresa i FC Barcelona, era màxima. La referència als dos partits disputats aquesta temporada en la Lliga era vàlida. «Diumenge, amb un millor inici i amb més encert en les cistelles fàcils que es van errar en moments decisius, haguéssim guanyat» opinaven. «El Barça va ensenyar que ens respecta i que contra nosaltres no les té totes», afirmaven també.

No se sabia amb exactitud quants aficionats del Manresa hi hauria al Martín Carpena. Els càlculs eren difícils de fer. Però en el que confien és que «sobretot si el partit és igualat, que totes les aficions animin el Baxi i que siguem majoria», deien. De moment, era segur que alguns aficionats de l’UCAM Múrcia, que també anaven de vermell i van vendre les seves entrades a alguns manresans que no en tenien, i els de l’Unicaja, amb els quals van coincidir, els farien costat.

«I si es perd, felicitarem el rival i tornarem cap a casa a entrenar-nos», havia dit el tècnic Pedro Martínez. Els aficionats del Baxi es quedaran a Màlaga i assistiran a les semifinals de dissabte i a la final de diumenge per seguir gaudint de la festa del bàsquet. Com en Toni i la seva família i amics, que van comprar les entrades el novembre perquè pensaven venir-hi encara que el Baxi no s’hi classifiqués.