Steinbergs ho torna a fer!

Havia de ser Steinbergs qui donés la victòria a l’últim segon. Perquè el letó se la mereixia després d’aquell triple que havia aconseguit contra el Granada, amb una pilota que no era per a ell i que va entrar després de tocar a tauler i que donava la salvació virtual. I també s’ho mereixia el Baxi Manresa perquè després d’haver fet una primera part excel·lent, tancada amb un avantatge de +22 punts, no se'n va anar del partit, malgrat la remuntada verd-i-negra del tercer quart, en una demostració de caràcter.

El partit ha començat amb un seguit d’errors, causats més per la velocitat i la intensitat que hi posaven els dos equips, que no pas pels nervis o pel que s’hi podien jugar. Ha durat poc. El primer triple ha estat manresà, de Brancou Badio, amb més de 4 minuts jugats. Ha estat el punt d’arrencada del Baxi. En l’intercanvi de cops i en córrer i jugar a possessions curtes, els de Pedro Martínez són millors. Han marcat un primer parcial de 4 a 9 (5-13) que Andrews ha sostingut amb dos triples seguits (11-15), però la dinàmica i el domini eren del Baxi que han anat acumulant diferències màximes sense que els dos temps morts demanats per Carles Duran ho poguessin capgirar. El primer quart ha acabat amb un +13 que reflectia bé la superioritat del Baxi Manresa.

El segon quart ha començat amb una agressió de Feliz a Travanté Williams que ha semblat força clara en les distintes repeticions que s’han ofert, en la revisió demanada per Pedro Martínez. Però, els àrbitres han considerat que no era suficient. Era com si la Penya i Feliz volguessin embrutar el partit per trencar una deriva que es veien incapaços d’aturar amb el joc, o per cobrar-se factures del pagat al Nou Congost a la primera volta en què ell i Pau Ribas van acabar desqualificats.

No se n’han sortit. Sí que han tret de polleguera Williams, que a la jugada següent si ha tornat i ha rebut una antiesportiva de llibre. No ha trigat Pedro Martínez a asseure’l, i el ritme de joc i anotació ha continuat sent manresà. A 6 minuts pel final, Robinson ha fet el seu 12è punt en una sèrie immaculada de 6 de 6 i ha posat la màxima diferència de +22 que ja s’ha mantingut fins al final del segon quart, ben negociada pels manresans. Sabien jugar amb la pressa i l’angoixa que demostraven els badalonins, molt pendents de les decisions arbitrals, i encomanats a l’encert de Feliz i Evans.

A l’inici del tercer quart els manresans deuen haver recordat el que més d’una vegada ha advertit Pedro Martínez, que els partits de bàsquet duren 40 minuts i no 20. En poc més de 6 minuts, en què han perdut sis pilotes i tot l’encert que havien tingut, el Joventut ha clavat un parcial de 17 a 0 i ha empatat el partit a 52. La defensa de canvis que ha plantejat Carles Duran ha ofegat l’atac manresà i ha impulsat el badaloní i euforitzat l'Olímpic.

Ha semblat que reaccionaven els de Pedro Martínez. Un 2 més 1 de Robinson i un tap espectacular de Sagnia han marcat un parcial de 0 a 6 que ha tornat l’avantatge al Baxi. Però ha estat una recuperació momentània perquè aviat el partit ha tornat a discórrer per l’estat anímic a què havien aconseguit dur-lo els de Carles Duran. A 54 segons, la Penya s’ha posat per davant (59-58) després d’un molt llunyà 5 a 4. El quart ha acabat amb un parcial de 24-6 que era prou eloqüent de què havia succeït a la represa.

Qualsevol altre equip hauria desaparegut del partit i el darrer quart s’hauria convertit en un festival verd-i-negre. Però, si alguna característica tenen els equips de Pedro Martínez i el Manresa és que no es donen mai. L’últim quart ha estat un partit fantàstic de bàsquet, amb un Joventut entestat a guanyar i un Baxi que es resistia a perdre i decidit a n deixar passar l’oportunitat que de ben segur es treballarien

El Joventut trobava Feliz i Andrews, bàsicament, i el Baxi responia de manera més coral. Una esmaixada de Geben, ha donat 5 punts d’avantatge al Baxi, però dos tirs lliures d’Andrews n’han atorgat 4 al Joventut, el seu màxim avantatge en tot el partit. Els manresans estaven en bonus des del segon minut del quart i han perdut primer Williams i més tard Robinson.

Badio, amb un 2 + 1 i una penetració ha posat per davant els manresans a 20 segons del final. Era clar que el Joventut se la jugaria a esgotar el temps i que es posaria en mans del canell de Feliz. I li ha sortit bé, perquè el dominicà ha esgotat gairebé la possessió i ha anotat dos punts que situaven el marcador en un 81-80. Quedaven 2.3 tan sols. Temps mort de Pedro Martínez. Pilota a Taylor, com si fos ell l'encarregat de decidir-ho, i aquest a Steinbergs que l’esperava a la cantonada ben posaat i ben decidit a clavar el triple victpriós gairebé sobre botzina i tocant només xarxa. Una jugada planificada i executada a la perfecció que manté el Baxi Manresa en la pugna per les places europees i el play-off pel títol. Victòria de molt mèrit, que les baixes del Joventut d'Ante Tomic i Pau Ribas, no desmereixen.

Subscriu-te per seguir llegint