El Barça torna a l’elit del futbol europeu

El FC Barcelona agafa avantatge a l’eliminatòria dels quarts de final de la Lliga de Campions contra el París Saint-Germain en una actuació consistent amb una imatge d’equip competitiu a Europa. Els blaugrana, que havien anat al vestidor amb avantatge al marcador, es van refer d’un mal inici a la segona part en què els francesos van remuntar i amenaçaven d’atropellar-los, li van donar la volta i van obtenir una victòria convincent i meritòria.

Les eliminatòries es juguen des del dia del sorteig i a les rodes de premsa. És el que van fer les hores prèvies els tècnics Luis Enrique i Xavi i els presidents Al-Kelaifi i Joan Laporta. Però el futbol és el que fan els entrenadors a la banqueta i encara més els futbolistes al camp. 

Va optar Xavi per retornar De Jong a l’onze inicial. Semblava arriscat, tant perquè el neerlandès duia setmanes fora de les convocatòries com perquè deixava a la banqueta Christensen. Es veu que el danès arrossega molèsties que ja li van impedir jugar contra l’Atlètic de Madrid. En tot cas, és probable que la seva presència al mig centre expliqui l’equilibri que l’equip havia trobat. No es va notar. Luis Enrique havia sorprès amb la inclusió de Marcos Asensio de fals nou. Havia confegit un onze per tenir la pilota, instal·lar el joc a camp rival i anar per feina. Però els blaugrana superaven la pressió alta amb passades llargues ben interpretades per Lewandowski i Raphinha.

L’inici de la primera part era igualat. Més del que es podia esperar. Amb les millors ocasions per als blaugrana. A Raphinha li a faltar decisió per superar la sortida fora l’àrea i desesperada de Donnarumma i Nuno Mendes va treure damunt de la línia de gol un cop de cap de Lewandowski. Cancelo frenava Dembélé i entre Koundé i Araujo bloquejaven Mbappé. I Ter Stegen, si era el cas, tancava la porteria.

Els blaugrana es treien el domini territorial a còpia de pessigades, cada vegada més confiades i profundes. A la mitja hora llarga, quan la balança ja havia canviat del tot, Lewandowski va iniciar un contracop ben seguit per Lamine Yamal i millor rematat a gol per Raphinha.

Luis Enrique va intervenir del vestidor estant. Va treure Marcos Asensio per Barcola i va centrar Dembélé, com ja havia fet contra la Reial Societat. Li va sortir bé. En sis minuts, ja havien capgirat el marcador. Un mal refús d’Araujo va anar a parar als peus de l’exblaugrana que va fer l’empat amb un d’aquells xuts imparables. I Vitinha el 2 a 1 amb una mala defensa col·lectiva, de nit europea.

Tota la bona feina feta a la primera part i la imatge d’equip retornat a l’elit del futbol europeu es desfeia com si només hagués estat una il·lusió. O una broma.

Va intervenir llavors Xavi. Va fer entrar Joao Félix i Pedri. I la primera pilota que va tocar el canari va ser per filtrar-la a la desmarcada de Raphinha qui, de primera, la va enviar al fons de la xarxa. Més tard, va fer entrar Christensen i Ferran. I també a la primera pilota que va tocar, Christensen va fer el 2 a 3 a la rematada d’un córner. No era cap il·lusió, i encara menys una broma.