Absolt un sordmut de trencar una ordre d’allunyament perquè «no l’entenia»

El jutjat penal 2 de Girona ha absolt un veí de Palafrugell (Baix Empordà) acusat de trencar una ordre d’allunyament dictada per un jutjat de la Bisbal d’Empordà que li prohibia apropar-se a menys de 200 metres de la seva mare. La Policia Local el va arrestar al vespre del 24 de gener del 2021 al portal de casa de la dona, on tampoc podia ser segons la mesura dictada. La sentència recull que no ha quedat provat que l’acusat «entengués, amb plena capacitat ni amb coneixement total, ni el contingut de la interlocutòria que se li estava notificant ni les conseqüències penals del seu incompliment». El jutjat té en compte que el processat és sordmut i que, a més, no entén el llenguatge de signes. Per això, resol que no va actuar amb «mala fe».

La fiscalia l’acusava d’un delicte de trencament de mesura cautelar amb l’agreujant de reincidència i demanava que el condemnessin a 9 mesos de presó. La defensa, encapçalada pel lletrat Jordi Colomer, en sol·licitava l’absolució al·legant que el jove, que actualment té 22 anys, no tenia capacitat per entendre la interlocutòria ni tampoc les conseqüències legals que tenia apropar-se a la seva mare.

El jutjat penal 2 de Girona ha donat la raó a la defensa. La sentència argumenta que és «objectivament cert que l’acusat va violar l’ordre d’aproximar-se a la seva mare», però recull el dictamen forense assenyalant que el processat és sordmut de naixement i que, a més, «no entén el llenguatge de signes». De fet, la resolució exposa que tant la intèrpret que va assistir el processat durant l’exploració forense com la professional que ho feia al judici van explicar que no les estava entenent.

«Estem davant d’un noi amb una discapacitat i que depèn absolutament de la seva mare. No ha pogut acreditar-se la intencionalitat o mala fe. El metge forense ha estat clar al respecte dient que és com un nen petit que recorre a la mare. No té capacitat per entendre, ni tan sols per mentir, perquè està al seu món», exposa la sentència.

El jutjat argüeix que la jurisprudència exigeix no només que l’acusat sàpiga que existeix la resolució que acorda la mesura cautelar, sinó també que sàpiga les implicacions legals que té: «El simple coneixement de l’existència de l’ordre d’allunyament és insuficient per un pronunciament de condemna».