Un surienc guanya un judici contra Ryanair pel cost de la maleta de mà

Un jutge de Manresa ha dictaminat en una sentència que les companyies aèries no poden cobrar un suplement monetari als passatgers pel seu equipatge de mà després que el surienc Toni Méndez, de 28 anys, interposés una demanda contra la companyia Ryanair per cobrar-li un preu addicional per transportar la maleta a la cabina de l'avió. La sentència estableix que es tracta d'una política "abusiva" per part de la companyia i la condemna a retornar l'import, establint un precedent sobre la normativa que regula el transport de l'equipatge en els avions.

Méndez va contractar el maig de l'any 2022 dos bitllets d'anada i tornada per anar de l'aeroport del Prat de Barcelona fins a l'Arlanda Airport d'Estocolm amb la seva parella i es va veure obligat a pagar 55 euros addicionals per pujar a l'avió dues maletes d'equipatge de mà, de fins a deu quilos i sense facturar. Amb l'objectiu de recuperar un pagament que considerava injust, va reclamar el reemborsament dels diners al Departament d'Atenció al Client de Ryanair, però no va obtenir cap resposta a la seva sol·licitud. Aleshores va fer una reclamació a l'Agència Catalana del Consum per iniciar un procés de mediació que va finalitzar sense acord.

Una vegada esgotades totes les vies extrajudicials, no li va quedar més alternativa que començar un procediment judicial si volia recuperar la quantitat de diners reclamada. Així, va decidir posar una demanda a la companyia, en part, perquè comptava amb el suport de la seva parella, Melanie Barba, que és advocada i el va poder assessorar en la jurisprudència existent respecte als cobraments per part de les companyies aèries que fixen suplements per dur l'equipatge de mà a la cabina de l'avió.

D'aquesta forma, en el judici que es va celebrar aquest estiu al jutjat de primera instància i instrucció número 6 de Manresa, el debat que es va posar sobre la taula és si les companyies aèries poden cobrar un suplement als passatgers per transportar el seu equipatge de mà, entenent com a tal, no la bossa d'escasses dimensions que se sol utilitzar per guardar la cartera o el mòbil o les bosses de les compres efectuades a les botigues dels aeroports, sinó aquelles maletes o motxilles de petites dimensions que el passatger decideix no facturar i portar a bord de l'avió, als compartiments superiors habilitats a sobre dels seients.

En el judici, la part demandada, si bé va reconèixer cobrar un suplement al surienc per l'equipatge de mà, va argumentar la legalitat de la seva conducta, ja que a parer seu la política comercial de les seves tarifes s'empara en el Reglament CE 1008/2008, que va establir la liberalització de preus en el sector del transport. Es tracta d'una norma que permet a les companyies aèries fixar lliurement els preus dels seus serveis, però que no aborda concretament la tarifa de preus en relació amb l'equipatge.

En aquest sentit, el surienc va reclamar el retorn de la quantitat de 55 euros, en concepte de devolució del suplement que va haver de pagar per les dues maletes de mà, emparant-se en l'article 97 de la Llei de Navegació Aèria que obliga les companyies a transportar l'equipatge de mà dels passatgers sense cap cost addicional sobre el preu del bitllet. Concretament, la normativa disposa que "el transportista estarà obligat a transportar juntament amb els viatges, i dins del preu del bitllet, l'equipatge amb els límits de pes, independentment del nombre de bosses i el volum que fixen els reglaments".

Davant de la controvèrsia jurídica, el jutge ha acabat donant la raó al surienc amb l'argument que l'equipatge de mà és un element indispensable del transport aeri, per al qual no es pot exigir cap classe de sobrecost sobre el preu del bitllet, sempre que aquest compleixi els requisits de dimensions i pes de la companyia. De fet, en la resolució, el jutge cita una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de l'any 2014 que distingeix l'equipatge facturat i el no facturat, entenent que la companyia assumeix uns costs addicionals per l'equipatge facturat, com ara la custòdia de l'equipatge, l'augment del cost del combustible en transportar més pes o els costos del personal de terra en els taulells de facturació, mentre que amb l'equipatge de mà la companyia no assumeix aquests costos, de forma que el suplement no estaria justificat.

Per aquest motiu, el jutge ha resolt que la política de tarifes de Ryanair no s'empara en la liberalització de preus del Reglament CE 1008/2008 i condemna la companyia a abonar els 55 euros més els interessos legals a la part demandant. La sentència estableix un precedent respecte a la il·legalitat del cobrament de l'equipatge de mà per part de les companyies aèries, una pràctica cada vegada més estesa, però que pocs denuncien pel desgast econòmic i de temps que suposa enfrontar-se a les grans aerolínies.

Bitllets a un preu més baix, però amb costos addicionals

La política tarifària de les companyies aèries que fixa suplements per al transport de l’equipatge de mà té molt a veure en la utilització cada vegada més generalitzada del transport aeri. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de l’any 2014 que cita el jutge manresà per argumentar la seva resolució posa de manifest que, actualment, determinades companyies segueixen un model comercial que consisteix a oferir serveis aeris a un preu més baix. 

En aquest context, el cost relacionat amb el transport de l’equipatge de mà pren més rellevància, ja que les companyies poden imposar el pagament d’un suplement per inflar el preu inicial del bitllet d’avió. La sentència també assenyala que les companyies fixen aquest cost addicional en un moment en què hi ha més passatgers que prefereixen viatjar sense facturar a canvi d’un preu més baix. 

Subscriu-te per seguir llegint