Els Bombers constaten un augment de rescats de muntanya i ja posen el focus en la campanya de bolets

Amb la temporada d'estiu acabada, els Bombers constaten que cada any augmenta l'activitat al medi natural i, per tant, també el nombre de rescats que s'efectuen. Des de principis d'aquest any i fins el 31 d'agost, a les comarques de l'àmbit territorial que cobreix Regió7 hi ha hagut 218 actuacions de salvament en medi natural. Pel que fa a aquest estiu i a nivell català, aquest agost ha sigut el mes amb més actuacions des que es registren les dades de rescats amb un total de 297, el que significa més de 9 actuacions per dia.

De la Catalunya Central, el Baix Llobregat i el Bages són les dues comarques amb més actuacions realitzades pels Bombers en el que portem d'any. Això es deu, sobretot a albergar la muntanya de Montserrat, un dels indrets de Catalunya més atractius per fer activitats al medi natural com excursions o escalada, entre altres. La seva proximitat amb Barcelona també afavoreix que hi hagi més presència de persones, sobretot en mesos d'estiu. Entre les dues comarques acumulen 139 actuacions enguany. Les segueixen el Berguedà, amb 45 actuacions, la Cerdanya amb 33, l'Alt Urgell amb 32, l'Anoia (23), el Solsonès (13) i finalment el Moianès (8). Ara, posen el focus en la temporada de bolets, quan hi sol haver un focus d'actuacions a la regió central, sobretot per persones perdudes.

A nivell general, els Bombers constaten que hi ha una tendència a l'alça pel que fa a quantitat de rescats, sobretot arran del final del confinament per la covid-19. "Hi ha les dues cares de la moneda. Per una banda, és cert que els rescats segueixen una tendència a l'alça, però per l'altra internament valorem que les situacions complicades que hem tingut les hem pogut resoldre bé", explia a aquest diari el cap del GRAE, Oriol Vilalta, fent referència al complicat dispositiu de rescat a Certascan a finals d'agost. Sobre l'augment de l'activitat aquest mes d'agost, Vilalta assegura que encara podria haver estat més alt si no s'haguessin tancat entorns naturals pel risc d'incendi o si les temperatures no haguessin estat més altes.

"Tenim més rescats perquè hi ha més gent a la muntanya", assenyala Vilalta, tot i que considera que no és un aspecte negatiu. "Després de la pandèmia s'ha vist que és molt necessari fer activitats al medi natural ja que s'ha vist clarament que millora l'estat de salut mental i físic de les persones", apunta Vilalta. Tot i això, l'increment d'activitat ha fet que hi hagi persones poc experimentades a la muntanya i, per tant, amb més risc de necessitar un rescat.

Sobre el tipus de rescats més habituals, Vilalta explica que solen ser les lesions, que no necessàriament han d'estar causades per males pràctiques sinó que li pot passar a qualsevol persona. També són habituals els rescats a persones perdudes. Primer s'intenta fer un guiatge a distància, però si no és possible, els Bombers es desplacen fins al lloc on es troba l'alertant. Llavors se l'acompanya a un lloc segur o bé es duu a terme una extracció si és necessari.

En aquest context, Vilalta aconsella a les persones que vulguin anar a fer una sortida a la muntanya a "mirar la previsió meteorològica, formar-se, portar un equipament adequat, saber ben bé on vas, avisar a algun conegut o a algun refugi i, si no tens el nivell, fer un cim més baix o de menor dificultat, que també trobaràs el mateix plaer". En aquest sentit, posa el focus en saber renunciar. "La gent ha de saber que saber renunciar a la muntanya quan les condicions no són les adequades, és una victòria. Ja hi tornaran quan hi hagi millors condicions", apunta el cap dels GRAE.

Professionals amb 3 dècades d'experiència

El cos dels GRAE compta amb professionals amb més de 3 dècades d'experiència. Són els que formen part del grup de rescat des del principi, però fa temps que aquesta secció dels bombers creis i es professionalitza encara més. De fet, accedir-hi és una tasca difícil i sacrificada. Per començar s'ha d'accedir al cos de Bombers a través de les convocatòries ordinàries i s'ha d'estar tres anys com a bomber. A partir d'aquí, és necessari esperar que surtin places per entrar al GRAE, circumstància que depèn de les baixes o jubilacions que hi hagi al cos.

Un cop un bomber es presenta a la convocatòria de GRAE, ha de superar tres proves. Una és teòrica i especialitzada amb preguntes relacionades amb el medi natural, tècniques de rescat, etcètera. També hi ha proves físiques que incorporen diferents especialitats com natació, escalada, esquí o progressió amb gel, entre altres. Finalment queda l'entrevista. "Volem saber que aquesta persona té unes capacitats humanes o de comportament que li permetrà resoldre situacions complicades i donar confort als accidentats", explica Vilalta. L'últim tràmit és un curs de 200 hores. Després de passar tot aquest procediment i ja dins del grup de rescat, no es considera que ha assolit tot el coneixement necessari fins 8 anys després de la seva entrada al GRAE, quan es considera al rescatador com a expert. "Hi ha una alta competència per entrar, hi ha un alt esforç pels propis bombers per formar part d'aquest grup, i un cop estan dins, també s'intenta estirar perquè el seu nivell d'excel·lència sigui molt alt", explica el cap dels GRAE que assenyala que, si no fos així, moltes de les situacions de risc a la muntanya haurien acabat pitjor.

Subscriu-te per seguir llegint