El jurat considera culpable d'assassinat l'acusat de matar per asfíxia la seva exdona a Manresa

El jurat popular ha emès aquest matí el veredicte sobre el cas de l'home acusat de matar per asfíxia la seva exdona a Manresa embolicant-la amb paper de film. El judici ha quedat vist per sentència després que el tribunal hagi declarat a A.S.F., culpable d'assassinat amb traïdoria i acarnissament. D'aquesta forma, descarta la petició de la defensa que en demanava l'absolució amb l'alternativa d'una condemna per homicidi en considerar que l'acusat patia una depressió profunda i no era totalment conscient del que feia en el moment dels fets.

El tribunal format per 9 ciutadans ha considerat provat per unanimitat que l'encausat va ser el responsable de la mort de la víctima i ha donat per vàlida la petició de les tres parts acusatòries que consideraven que ho va fer amb traïdoria i acarnissament, és a dir, que es va assegurar que la víctima no es pogués defensar i que li va causar un patiment superior al necessari per la seva mort. La pena per assassinat comprèn una forquilla entre els 15 i els 25 anys però s'ha de tenir en compte la circumstància que s'han considerat provats els agreujants de traïdoria i acarnissament que se sumarien també al de parentesc. De fet, l'advocada de l'Ajuntament de Manresa demana 25 anys de presó mentre que el lletrat de la família i el Ministeri Fiscal en demanen 24.

El jurat popular ha considerat provat que l'acusat no acceptava que la seva exdona iniciés una relació amb un altre home i ho justifica amb algunes de les cartes que va escriure els dies previs als fets on deia coses com: "s'ha rigut tant de mi i m'ha fet tant mal que no marxaré sol d'aquest món" o "mentre escric això, que disfruti follant-se tot el que es mou, perquè se li acabarà tan aviat com tingui ocasió". També per les recerques que va fer per internet els dies anteriors als fets com per exemple: "com diferenciar una asfíxia homicida d'un suïcidi?". Per aquests motius consideren que es tracta d'un assassinat.

Pel que fa a la traïdoria, la consideren acreditada perquè "es va aprofitar de la tranquil·litat i la despreocupació de la víctima quan es trobava al seu pis". En aquest sentit destaquen que van anar al que va ser el seu domicili conjugal amb l'excusa de recollir uns documents i de fer un joc de confiança que ell havia vist a la televisió americana per tal de millorar la seva relació. El tribunal considera que, un cop a la casa, l'acusat aprofita aquell moment d'indefensió per embolicar la víctima des de la cintura fins al cap, immobilitzant-la amb una cadira, i provocar-li l'asfíxia sense que ella tingués possibilitats de defensar-se.

I pel que fa a l'acarnissament, consideren que la manera amb què la va matar pretenia causar-li un "patiment afegit i innecessari" a la víctima. Es basen en els informes i declaracions d'alguns dels pèrits que han participat en el judici i que asseguren que la mort per asfíxia pot durar uns 4 minuts de mitjana i que és una mort molt dura i angoixant.

D'aquesta manera, han descartat també la petició de la defensa, que assegurava que l'acusat va actuar sense ser totalment capaç de comprendre la realitat a causa d'una depressió profunda. En aquest sentit, s'han basat també en els informes psiquiàtrics pericials realitzats a l'encausat, que van determinar que patia un trastorn adaptatiu i que això no altera la seva voluntat ni la seva percepció de la realitat. El trastorn adaptatiu, segons els pèrits, és una reacció a un fet estressant vital que pot patir qualsevol persona en la seva vida quotidiana.

Després d'escoltar les conclusions del jurat popular, les acusacions han mantingut les seves propostes de condemna mentre que la defensa ha demanat que la pena es situï a la part baixa de la forquilla d'anys de condemna en considerar l'estat mental de l'encausat així com per la "pena natural" que ja està implícita en la condemna i que consisteix en no poder tornar a veure les seves filles així com el mal que ha fet als seus familiars i als de la víctima.

La jutgessa ara haurà de redactar la sentència i determinar quina condemna se li imposa al ja culpable.

Subscriu-te per seguir llegint