L’afer amb el seu cap de la presó de Brians 1 que va acabar en novel·la: condemnada a 5.000 euros per vulneració de l’honor

L’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat una dona, funcionària de presons, a pagar 5.000 euros per intromissió il·legítima a l’honor i la intimitat en relatar en una novel·la, ‘Voces en la niebla’ (de l’editorial Avant), la relació extramatrimonial que va mantenir amb el seu cap, veí de Martorell, a la presó de Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires).

El demandant va argumentar que al llibre es descrivien detalls que permetien identificar-lo, «cosa que va generar un malestar notori tant en el seu matrimoni com en el seu lloc de treball» [els dos protagonistes de l’afer estaven casats]. En un primer moment, el Jutjat de Primera Instància número 2 de Martorell va arxivar el cas, que va ser recorregut davant l’Audiència Provincial de Barcelona que ara ha donat la raó al demandant.

Segons la sentència, datada el 7 de juliol de 2023 i a què ha tingut accés aquest diari, el jutge considera que hi ha nombroses similituds entre els personatges del llibre i la realitat, com que un dels cognoms reals del treballador de Presons és el del personatge però traduït a l’espanyol. De la mateixa manera coincideix entre tots dos la data de naixement, el nom del carrer de Martorell on vivia i fins i tot la descripció física: «...és baixet i té les entrades clàssiques dels homes que seran calbs quan arribin a vells; la seva barba és canosa i de les de tres o quatre dies per setmana».  

Coincidències entre la vida real i la ficció

A la novel·la, coincideix així mateix la relació jeràrquica que hi havia entre els dos protagonistes. El personatge femení, que fa de narradora, té un marit i tres fills, igual que en la realitat, «circumstància no negada expressament per la demandada», tal com recull la sentència. Així mateix, el personatge masculí és aficionat als bolets, com en la vida real –és precisament aquesta dada el que va permetre que els companys de feina situessin els personatges de la novel·la en la vida real–, i el seu fill té una pizzeria. Fins i tot el nom del gos que tenen tant el funcionari de presons com el seu àlter ego a la novel·la és el mateix, igual com el regal que li fan els seus companys en el seu 50è aniversari: una brúixola GPS.

«De l’exposició cal assenyalar», diu la sentència, que, «sense prejudici que la demandada s’inspirés en la realitat, existeixen moltes coincidències entre aquesta realitat i la novel·la que permet que persones que coneguin demandant i demandada (les seves famílies i els funcionaris del centre penitenciari que hi treballen) poden fer una associació entre ells i els personatges de la novel·la en la qual per evitar tal associació (i amb un contingut semblant) es podrien haver fet servir altres dades que distanciessin més els personatges de la realitat».

«Tal elecció», prossegueix el jutge, «correspon evidentment a l’autora de la novel·la [...] que ha d’afrontar les conseqüències que tal associació pot derivar».

En la seva defensa, la demandada va assegurar que les similituds eren meres coincidències i va defensar que es tractava d’una novel·la de ficció, una cosa que consta en una frase de la pàgina 6 del llibre, on l’autora assegura: «He de destacar també que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Tant els personatges com la trama són fruit de la meva imaginació». El jutge considera que aquesta frase no pot eludir la possible existència de potencials lesions a l’honor perquè «no és sinó una cosa redactada per la mateixa autora que no impedeix de cap manera que els lectors puguin associar el seu contingut amb la realitat».

Pèrdua de confiança entre els companys i de possibilitat d'ascens

En la seva sentència, el jutge utilitza diversos passatges amb detalls sobre la relació sexual entre ells que podrien derivar en una «valoració negativa» del personatge que es pot identificar amb el veí de Martorell. «S’hi afegeix la potencialitat de posar de manifest aspectes referents a la seva intimitat que poden identificar-se pels lectors com a referents a la intimitat de l’actor que per això es veuria afectada», remarca el jutge, que estima que «la novel·la excedeix els marges que l’exercici de la llibertat literària comporta atesa la identificació que es pot assumir per determinats lectors de la novel·la amb la realitat».         

Per establir la seva condemna –el demandant sol·licitava 20.000 euros d’indemnització–, el jutge té en consideració la limitada difusió de l’obra, si bé destaca que el llibre, segons el denunciant, hauria provocat en el demandant una pèrdua de confiança dels seus companys –a la seva presó hi treballen 500 persones i d’acord amb diversos testimonis, el PDF de l’obra va circular no només per aquesta presó sinó per més presons de Catalunya– i pèrdua de possibilitats d’ascens.

Finalment, el jutge condemna la demandada a indemnitzar l’afectat amb l’import del lucre obtingut pels drets d’autor generats amb un màxim de 5.000 euros, cobrint la demandada (en cas de ser els rendiments inferiors) la resta fins a arribar als 5.000 euros. Fonts de l’Editorial Avant, amb la qual aquest diari s’ha posat en contacte, expliquen que la novel·la, de gènere romàntic, amb prou feines va tenir difusió i destaquen que al contracte que es firma amb tots els autors se’ls exigeix que es facin responsables de la veracitat de l’obra.  

La sentència és plausible de recurs.