La policia dels casos sense resoldre

El matí del 21 de setembre del 2004 un home va anar a comprar el diari a un quiosc del passeig Marítim de Castelldefels. Va deixar el cotxe aparcat amb les claus posades, cosa que va aprofitar un lladre per robar-li el vehicle. Quan es va adonar del que passava, el propietari del cotxe va intentar impedir-ho pujant a la porta de l’acompanyant, però, en no poder, va saltar sobre el capó. Aleshores el lladre va començar a fer maniobres fins que l’home va caure a terra rebent un cop al cap. Va morir poc després com a conseqüència de les ferides i el sospitós va aconseguir fugir. L’endemà, el cotxe va aparèixer cremat al mateix municipi de Castelldefels. Tot i que els Mossos d’Esquadra en un primer moment van aconseguir detenir un home de 51 anys i nacionalitat uruguaiana, van descobrir que no era l’autor del crim, ja que només havia rebut l’encàrrec de cremar el vehicle a canvi de droga.

Tot i que la investigació va continuar, no es va poder trobar el sospitós del crim fins que, anys més tard, les dues filles de la víctima van aportar al Jutjat de Primera Instància i Instrucció 5 de Gavà noves dades que relacionaven la mort amb una venjança per motius laborals. A instàncies judicials es va fer càrrec del cas la Unitat Central d’Homicidis de la Divisió de Recerca Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, especialitzada a abordar crims que, per una raó o una altra, s’han encallat i es revisen buscant evidències amb nous mètodes científics o indagant a partir de la vida que han tingut presumptes sospitosos després de la comissió del delicte.

Així, els agents van investigar i van descartar la hipòtesi de la venjança laboral, però van començar a seguir una altra línia centrada en l’home que va cremar el vehicle. Van revisar el seu expedient i van constatar que hi havia una persona que hi tenia relació, tal com la van identificar els testimonis. Així van concloure que un home de nacionalitat espanyola i de 42 anys va ser l’autor de l’homicidi. Però havia mort a la presó l’octubre del 2016.

A mitjans de setembre del 2021, els Mossos es van reunir amb el condemnat per cremar el cotxe, que els va explicar que el seu amic li havia confessat el robatori del vehicle i la mort de la víctima en intentar fugir, malgrat que no tenia intenció de fer-ho. A més, va afegir que la relació d’amistat entre tots dos va començar després de demanar-li cremar el cotxe: per això els agents no el van vincular amb l’homicidi en un primer moment. Amb aquestes diligències, el jutjat va donar el cas per resolt i va quedar arxivat definitivament davant de l’extinció de responsabilitat penal per la mort del presumpte autor.

En aconseguir el nom de la persona que va matar el seu pare, les filles de la víctima tenen una mica més de llum sobre el crim. Conèixer els detalls «és una manera de superar el dol» per a les famílies, que són les que pateixen més en els casos sense resoldre davant l’«espera de resposta», explica el subinspector de Mossos Manel Novoa, cap de la Unitat Central d’Homicidis.

Des del 2016 aquesta unitat ha resolt set casos. Es tracta d’assassinats o homicidis antics, de fa anys, i que es reconstrueixen quan estan a punt de prescriure, o bé per ordre judicial o policial davant de casos que s’estanquen. «Busquem un nou impuls a partir de la revisió del treball realitzat pels investigadors de les unitats territorials», indica la inspectora Ester Salcedo, cap de l’àrea central de Recerca de Persones de la DIC.

Reconstrucció més minuciosa

En tractar-se de casos antics, la Unitat reconstrueix els crims de manera més minuciosa, ja que usen eines científiques per tornar a examinar evidències, una actuació que la Policia Científica dels Mossos també fa d’ofici. És a partir d’aquestes proves que els investigadors tenen nous fils per estirar per resoldre’ls.

«La Científica treu evidències objectives i clares i, amb elles, es pot situar un sospitós a l’escenari d’un crim. Això és el que compta més davant el tribunal o el jutge», remarca Salcedo, que afegeix que es revisen també les declaracions dels testimonis, a més de rastrejar la vida dels que es van considerar possibles sospitosos quan va passar el delicte. És així com amb el context les evidències científiques adquireixen tot el seu valor, com a peces d’un puzle que finalment encaixen.

«A partir de situar un sospitós a l’escena del crim, gràcies a les evidències científiques, podem rastrejar el que feia en el moment del delicte i el que ha fet des de llavors, si ha tingut més detencions o se l’identifica amb altres investigacions », destaca Novoa. És una manera de reconstruir la seva vida que ajuda a delimitar «un perfil» del sospitós a partir no només de la seva activitat, delictiva o no, sinó també de les relacions que ha tingut.

En el cas de la mort a Castelldefels, es va poder seguir la pista de l’assassí a través de la seva relació amb la persona que va encarregar que es cremés el vehicle i descobrir que va ingressar a la presó, on va morir, per altres delictes. 

El subinspector Novoa explica que treballen amb els «condicionants» de no comptar amb més indicis o imatges, però amb l’avantatge de poder «reconstruir» la vida dels sospitosos a partir del seu entorn, com ara familiars o exparelles.