L'Audiència de Barcelona accepta que la declaració de la denunciant de Dani Alves es faci a porta tancada

El tribunal prohibeix la gravació i difusió de les imatges del judici per part dels mitjans de comunicació

Dani Alves

Dani Alves / CONTACTOPHOTO - ARXIU

ACN

L’Audiència de Barcelona ha rebutjat que el judici contra Dani Alves per agressió sexual es faci a porta tancada de forma general, però sí que ho ha acceptat en el cas de la declaració de la denunciant. La fiscalia havia demanat celebrar la vista a porta tancada, petició a la qual s’hi havia adherit l’acusació particular. La defensa, per la seva part, havia reclamat que es decidís sobre la qüestió a l’inici de les sessions. D’altra banda, el tribunal prohibeix no només la difusió de les imatges del judici per part dels mitjans de comunicació, sinó també la gravació d'aquestes. Sí que es permetrà, però, fer unes primeres imatges i fotografies a l’inici de la sessió.

Una mampara separarà la denunciant d’Alves durant la declaració de la primera per evitar el contacte visual entre els dos. La gravació d’aquesta declaració serà amb veu distorsionada i imatge pixelada, per si en el futur es pogués filtrar la seva imatge o veu.

Els mitjans de comunicació, al marge de les imatges que es facin a l’inici de la sessió, no podran gravar ni difondre les imatges del desenvolupament de la vista. Tampoc podran prendre imatges de la denunciant o dels seus familiars. Durant la vista no es podrà dir el seu nom, sinó que es parlarà sempre de la denunciant. Queda prohibida la divulgació d’informació sobre ella.

Sobre la petició de celebrar la vista a porta tancada, l’Audiència de Barcelona argumenta que la Constitució estableix la publicitat de les actuacions judicials, i la llei concreta que els debats de judici oral han de ser públics a menys que el tribunal o jutge decideixi el contrari per raons de seguretat o per protegir la intimitat de la víctima.

L’Audiència constata que els fets jutjats “tenen una evident repercussió mediàtica que suscita l’interès de mitjans de comunicació i de la ciutadania, sense que això pugui ser obstacle per limitar la publicitat de la vista”. Admet que aquesta “ressonància informativa pot tenir greus conseqüències en l’esfera de la intimitat de la denunciant, que podria veure’s doblement victimitzada”, però remarca que l’Estatut de la Víctima preveu mesures per evitar-ho, com ara evitar el contacte visual amb el presumpte agressor i celebrar la vista sense públic.

Per tot plegat, l’Audiència decideix celebrar sense públic la declaració de la denunciant i pren una sèrie de mesures addicionals per protegir la seva intimitat, com ara situar una mampara perquè no tingui contacte visual amb Alves, gravar la declaració amb veu distorsionada i imatge pixelada per si en un futur es filtrés i prohibir que se l’anomeni pel seu nom o es doni cap dada sobre ella.