El dur relat d'un muntanyenc que va estar més de 17 hores atrapat als Pics d'Europa: "Si no tinc cobertura, allà m'hi quedo"

"Si no arribo a tenir cobertura i bateria potser m'hi quedo, vaig tenir sort". Un muntanyenc d'Oviedo es va emportar aquest cap de setmana l'ensurt de la seva vida als Pics d'Europa quan feia la ruta dels Sedos de Ozania, a la vall d'Angón (Amieva). L'excursionista va estar més de 17 hores atrapat a la muntanya fins que va poder ser evacuat en helicòpter després d'una complexa actuació que va requerir la participació de sis persones: tres Guàrdia Civils del Grup de Rescat i Intervenció a Muntanya (Greim), dos rescatadors del Grup de Rescat de Bombers d'Astúries i una metgessa del mateix departament.

Quatre van haver de fer nit amb l'home fins que hi va haver llum per completar el rescat. L'asturià, fruit d'una forta caiguda, tenia la cara ensangonada, sang al nas i a les orelles i un fort cop al genoll. "M'agrada molt la muntanya, però a partir d'ara intentaré fer les rutes d'una altra manera i ser més prudent, que ja tinc anys", explicava l'excursionista, de 50 anys i amb dècades d'experiència a la muntanya, des de la planta de Neurocirurgia de l'HUCA, on estarà ingressat uns dies. "M'han dit que no hi haurà problema, però he d'estar en observació pels cops al cap. El cop que em vaig donar va ser terrible, no puc ni estirar-me i he d'estar incorporat", diu el muntanyenc, de bon humor, que agraeix la feina als seus rescatadors: "Es van portar amb mi fantàsticament, van estar pendents tota l'estona i no hauria sortit sense ells".

Aquest muntanyenc, que prefereix no revelar la seva identitat perquè molts dels seus pròxims desconeixen el contratemps i no els vol espantar, explica en primera persona el que ha passat, que defineix com "l'ensurt de la seva vida". Va començar la ruta, molt complicada i en pujada, cap a les 11 del matí, sortint des de la Central de Restaño (Amieva). Tot anava bé, fins que es va perdre. "Estava baixant i el camí que vaig agafar no era el bo. Vaig girar, però se'm va fer de nit i em vaig començar a posar nerviós. Em vaig dir a mi mateix: 'He de baixar amb ritme ràpid'. Anava accelerat i en baixar per una mena de llera d'un riu, amb un munt de cascades, vaig relliscar i em vaig donar un cop molt fort. No em vaig quedar inconscient, però em feia molt mal la cama i gairebé no em podia moure".

"Era inviable baixar-lo de nit amb una llitera", assegura un dels agents del rescat

— Agent de rescat

La zona era una mena d'embut, amb una cascada propera i el terra era de roca i d'herba seca, a 1.100 metres d'altitud. L'asturià, afortunadament, va poder utilitzar el telèfon per trucar a la Central Operativa de Serveis de la Guàrdia Civil, que immediatament va activar el rescat. La trucada es va registrar a les 19.41, però fins a les 21 hores els agents no van poder localitzar-lo. "Ens va costar moltíssim arribar perquè la ruta és perillosa i si no coneixes el terreny és complicat. Dubtem molt, si anar a un lloc o a un altre, perquè a més l'home estava molt desorientat pel cop i per telèfon es contradeia en les seves indicacions", explica Alberto Alonso, Guàrdia Civil del GREIM, el primer a arribar a socórrer l'accidentat amb un altre company. "L'espera se'm va fer llarga i angoixant, jo veia llums de llanternes i cridava, però no em localitzava ningú. No estava segur ni d'on era. Quan els vaig veure arribar vaig veure la llum", detalla el muntanyenc. Els agents li van embenar el cap. "Tenia el front en carn viva i va tenir moltíssima sort de tenir cobertura, perquè si no potser es queda aquí", indica Alonso. També li van posar un embenat.

Poc després, ja de nit, també va arribar la metgessa i dos rescatadors més. Van aconseguir situar el ferit en una llitera, el van abrigar amb mantes i guants, també li van posar una via. Alberto Alonso, lleonès de 52 anys i del Grup de Rescat de Cangas d'Onís, amb dècades d'experiència, va ser el que va prendre la decisió que el ferit passés la nit a la muntanya fins que es despertés, en comptes d'intentar baixar a peu a la nit. "Era inviable baixar-lo per aquí amb una llitera i vam decidir que s'hi quedessin la metgessa, un Guàrdia Civil i dos rescatadors", narra, titllant aquest camí com "intransitable, antic i dolentíssim". La nit es va fer llarga. "Vaig passar un fred terrible, no vaig parar de tremolar i encara sort que tenia un sac. Tot i això, malgrat el cop, vaig poder dormir unes hores", recalca.

Per donar més complexitat a l'aparatós rescat, l'helicòpter medicalitzat que va anar a evacuar al ferit va haver de retardar la sortida a causa de la boira que hi havia a l'aeròdrom de La Morgal (Llanera). Finalment, ho va poder fer poc abans de les 13.00 hores, portant l'accidentat a l'hospital, on descansa fins a anar-se'n a casa. Insisteix que ha après la lliçó i no tornarà a anar sol en una ruta. "Li vaig agafar molt de respecte i t'adones que no és senzill. Mai m'havia passat una cosa així i aprofito per dir-li a la gent que vagi amb compte", finalitza, ja tranquil, el muntanyer.