La centralitat de Sant Domènec té bons exemples en el comerç, el transport i l'oci

Un altre element que ens mostrava el canvi de societat eren les activitats comercials que gràcies a la millora del nivell de vida van experimentar grans transformacions. De la botigueta de queviures, bacallaneria, cansaladeria, forn, etc., es va passar a grans botigues especialitzades, i per això en aquest punt central de Manresa l'activitat comercial hi va tenir un paper molt destacat durant molts anys.

A la plaça hi va haver el símbol del comerç de l'època: els magatzems Jorba. Primer, va començar en unes botiguetes adossades a la paret de l'església de Sant Pere Màrtir; després, van passar a la casa Davant, i a la dècada dels trenta es va començar a construir el gran edifici de la Muralla-carrer Nou. L'any 1936 el cos d'edificis del carrer Nou; el 1943 el cos central més alt que els dos laterals, i als cinquanta el que dona a la Muralla. Can Jorba es va convertir en el símbol del comerç local fins que el 1984 va tancar.

La centralitat de la plaça i la bona connectivitat pel fet de trobar-se al costat dels dos eixos de les noves comunicacions, la carretera de Cardona i la carretera de Vic, obertes a la meitat del segle XIX, va fer que la plaça es convertís en el lloc de parada dels nous sistemes de transport. D'aquí sortien la majoria de tartanes que anaven als pobles de la comarca o comarques properes com el Solsonès i el Berguedà. Moltes d'aquestes línies de tartanes es van anar convertint, a partir del 1913, en línies d'autobusos amb sortida i arribada en aquest punt o el primer tram de la Muralla i de la carretera de Cardona. Els Galtanegra a la vall del Cardener i la Gavarresa; la Companyia General d'Autotransports (ATSA) a la vall del Llobregat; el cotxe del Pau a Calaf; Masats a Igualada; Costa a Marganell; Ponsa al Pont de Vilomara; Descals a Navarcles; Casanovas a Santpedor o Creus a Sant Fruitós, aquests últims al tram de la Muralla del Carme.

Fins que no es va construir l'estació d'autobusos i es van millorar les comunicacions exteriors de la ciutat no es va eliminar la sortida d'algunes línies de la plaça de Sant Domènec.

Entitats d'estalvi i quioscos

Un altre element que mostra el paper nodal que ha fet la plaça des de la seva creació va ser l'obertura d'algunes entitats d'estalvi. La Caixa de Pensions va obrir la seva primera oficina a Manresa l'any 1917 als baixos de la casa Gomis del carrer del Born, un dels més comercials d'aquella època. Però al cap de poc anys va fer un edifici de nova planta, obra d'Enric Sagnier, a la cruïlla de Guimerà amb Muralla de Sant Domènec. I durant molts anys aquesta va ser l'oficina principal de l'entitat fins que a final del XX va traslladar la seu central al passeig de Pere III, on s'havien instal·lat totes les entitats bancaries que s'anaven obrint. També als baixos de la casa Davant s'hi va instal·lar durant molts anys el Banc Central.

I un altre element propi de la nova societat industrial van ser els quioscos, un punt d'informació que va aparèixer i es va generalitzar a la segona meitat del XIX. A la plaça de Sant Domènec es va instal·lar un dels primers quioscos de diaris, primer a tocar de la casa Davant i després a la plaça de Fius i Palà. El primer quiosc (1894) va ser obra d'Ignasi Oms, però el 1917 l'arquitecte Josep Firmat va fer l'actual, que presenta tres cossos: el basament de planta quadrangular d'obra; el cos central tancat per vidrieres amb columnes laterals de fusta tornejada, i la teulada de metall formada per dues voltes de canó amb un capcer molt treballat de ferro forjat. Avui és punt d'informació de l'Ajuntament quan es fan actes multitudinaris com la Fira de l'Aixada o la Mediterrània. Tanmateix, encara hi ha un quiosc a la plaça.

La plaça de Sant Domènec continua funcionant com un dels espais més importants de cultura i oci, de relació i socialització de la ciutat. És un espai que acull molts actes al llarg de l'any, com concerts de la festa major, balls, espectacles infantils, demostracions d'entitats culturals, actes esportius, mostres temàtiques, fires artesanals, etc. Alhora, és un espai socialitzador per a molta gent, al matí hi trobem jubilats que fan petar la xerrada i aprofiten la bonança, i a la tarda infants i adolescents així com un conjunt de ciutadania manresana que reflecteix la diversitat cultural de la ciutat.

De l’església a la nova plaça del 2006

L’any 1936 es va enderrocar l’església i el solar resultant va quedar buit fins que el 1946 es va urbanitzar amb cinc jardinets (el Cinc d’Oros). A la dècada dels seixanta es va formigonar però ja no s’hi va fer cap més actuació important. Els lavabos públics van ser un dels escenaris principals de la pel·lícula «Plácido» que Luis G. Berlanga va rodar a Manresa el 1961.

El 1967 es van col·locar les primeres cabines telefòniques públiques i, lògicament, una de les primeres es va instal·lar a Sant Domènec, que encara en conserva avui unes de les poques que queden a Manresa. Amb motiu de la Marxa del Llobregat (1978) diversos pintors locals van pintar uns murals a la paret del Conservatori que s’hi van mantenir molts anys. Però la plaça cada vegada estava més degradada, principalment per la manca d’inversions i l’acció dels coloms i la contaminació atmosfèrica, que havien malmès els arbres i la gespa.

Finalment, l’Ajuntament va decidir renovar-la completament. A la primeria d’octubre del 1996 es van treure els bancs i els arbres dels parterres per començar les obres de reforma, que es van fer en diferents fases. Les obres de conducció van posar al descobert els fonaments de l’antiga església, una part de la muralla del segle XIV, una torre de vigilància i un mur de reforç del qual es desconeixia l’existència.

La primavera del 1997 es va obrir la primera part de la remodelació i a la primeria del 2006 es va ampliar amb l’antic solar on hi havia el magatzem d’olis López (antiga casa Miró Borràs).