La Companyia de Jesús prohibeix a l'autor dels mosaics de la Cova fer qualsevol nova obra artística pública

Nous testimonis i denúncies d'abusos de consciència, espirituals, psicològics i sexuals contra Marko Rupnik entre els anys 80 i el 2018 porten el seu superior a endurir les restriccions contra ell

Imatge d'arxiu del jesuïta Marko Rupnik a la Cova, el 2021

Imatge d'arxiu del jesuïta Marko Rupnik a la Cova, el 2021 / Mireia Arso

Gemma Camps

Gemma Camps

"La varietat dels testimonis rebuts, juntament amb el que ja es coneix, demostra que s'han de prendre seriosament i plenament en consideració". Un informe de la comissió que gestiona les denúncies contra jesuïtes ha aportat novetats importants sobre el cas del jesuïta Marko Rupnik, l'artista de renom mundial -en més d'una ocasió se l'ha definit com el Miquel Àngel del segle XXI- que el 2021 va fer els mosaics del Santuari de la Cova de Manresa, que és una de les darreres grans obres que ha executat abans que sortir a la llum els casos d'abusos de què se l'acusa.

A finals de l'any passat va transcendir que Rupnik havia estat investigat com a presumpte autor d'abusos sexuals i psicològics sobre nou monges en una comunitat religiosa de Liubliana (Eslovènia) durant la dècada dels 90, segons va informar la premsa italiana i va confirmar la Companyia de Jesús en un comunicat, acusacions que va recollir aquest diari.

Els darrers mesos, nous testimonis i denúncies contra ell han allargat en el temps aquests abusos i n'hi han afegit de nous, si bé no s'ha concretat la quantitat, que haurien tingut lloc en períodes compresos entre mitjan dels anys 80 i l'any 2018.

Tenint en compte el procediment intern i com a mesura cautelar, el delegat de les Cases Internacionals de Roma, el pare Johan Verschueren sj, ha decidit endurir les normes restrictives contra ell, "prohibint-li, per obediència, qualsevol exercici artístic públic, especialment en relació amb estructures religioses (per exemple, esglésies, institucions, oratoris i capelles, i cases d'exercicis o d'espiritualitat)", com seria el cas de la Cova. Aquestes restriccions s'afegeixen a les que ja se li van aplicar quan es van conèixer els primers casos d'abusos. Això és, la prohibició de qualsevol activitat pública ministerial i sacramental, la prohibició de comunicació pública i la de sortir de la regió del Lacio.

Un grau de credibilitat que "sembla molt alt"

Moltes de les persones que han fet el pas endavant, segons la informació facilitada pel delegat de les Cases Internacionals de Roma a partir de l'informe de la comissió, "no es coneixen entre elles, i els fets narrats es refereixen a períodes diferents (Comunitat Loiola, persones individuals que afirmen haver patit abusos de consciència, espirituals, psicològics i sexuals durant experiències personals de relació amb el pare Rupnik, i persones que van formar part del Centre Aletti)", en el qual encara figura Rupnik com a part de l'equip directiu. "Per tant, el grau de credibilitat del que s'ha denunciat o presenciat sembla ser molt alt".

La comissió va proposar a Rupnik (Zadlog, Eslovènia, 1954), que va entrar a la Companyia de Jesús el 1973, reunir-se amb ell per tractar l'afer, però aquest s'hi va negar. Malgrat tot, li ha fet arribar un ampli dossier del seu treball, on s'inclouen les diferents possibilitats a l'hora de tirar endavant els procediments judicials civils i canònics.

A banda de la prohibició esmentada abans pel que fa a qualsevol exercici artístic públic per part de Rupnik, el pare Verschueren també anuncia la seva intenció de posar en marxa "un procediment intern dins de la Companyia [de Jesús] en el qual el propi P. Rupnik pugui donar la seva versió dels fets (cosa que no va fer davant de la comissió, tot i haver-lo convidat a fer-ho). Aquest procediment pot generar mesures disciplinàries".

Perplexitat i respecte per les víctimes

En el seu dia, assabentada de les acusacions que pesen sobre Rupnik, la comunitat de jesuïtes de Manresa, per boca del seu superior, el pare David Guindulain, i en declaracions a Regió7, va expressar la seva "perplexitat" i va manifestar el seu respecte per les víctimes.

Per al Santuari de la Cova de Manresa és un fet molt greu que la que segurament és l'actuació amb més pes simbòlic i també amb més projecció internacional del santuari es confiés a una persona sobre la qual recauen acusacions per abusos de tota índole. Els mosaics es van realitzar per posar al dia l'equipament de cara a la commemoració dels 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a Manresa, efemèride que es van escaure l'any passat.

L'encàrrec li va fer a Rupnik el ja difunt pare Lluís Magriñà, anterior Superior de la Cova, que el gener del 2015 va anar a visitar-lo a Roma i li va fer la proposta de crear uns mosaics per al santuari de Manresa.

La inauguració oficial i la benedicció dels mosaics va tenir lloc el dia 31 de juliol del 2021, amb la presència a Manresa del superior general dels jesuïtes, el pare Arturo Sosa.

Subscriu-te per seguir llegint