Mor als 76 anys el pare Lluís Magriñà, superior de la Cova del 2015 al 2022, a causa d'una caiguda

La Companyia de Jesús, en general, i el Santuari de la Cova de Manresa, en particular, estan de dol. Ha mort el pare Lluís Magriñà, que va ser superior de la Cova des del 5 d'abril de l'any 2015 fins l'any passat, quan va ser rellevat pel pare David Guindulain com a Superior de la Comunitat, amb Xavier Melloni com a director del Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana, i Lluís Pagés, antic gerent, com a nou director adjunt. Magriñà, de 76 anys, un jesuïta amb molt de món i amb un caràcter molt bonhomiós, ha mort a causa d'una forta caiguda. A les 12 del migdia d'avui diumenge s'ha celebrat una missa a la Cova i, de moment, no se sap quan serà el seu funeral.

El 2015, el finat va rellevar el pare Francesc Riera com a superior de la Cova, continuant la tasca iniciada per ell amb l'objectiu de posar al dia els equipaments del santuari pensant en la celebració, el 2022, dels 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a la capital del Bages, que van tenir com a cirereta del pastís el guarniment de l'església amb els mosaics de Marko Rupnik.

El pare Magriñà era una persona amb una mentalitat molt oberta, esperit que va voler transmetre al funcionament del santuari. Amb ell, també es va materialitzar l'oratori mirant cap a Montserrat construït als jardins de la Cova, a banda d'altres millores, com l'ampliació de l'alberg Lluís Espinal.

La mort del jesuïta s'ha produït aquesta matinada de diumenge, a les 6 i 20, fruit de la caiguda fortuïta que va patir la nit del dia 4 al dia 5 de gener a la seva habitació a Salamanca, on feia un retir des del setembre passat. A resultes de la desafortunada caiguda, Magriñà va quedar tetraplègic i una complicació cardíaca sobrevinguda ha precipitat la seva mort. Es farà un funeral a la Cova de Manresa, un a Salamanca i un a Sant Cugat del Vallès, on reposaran les seves despulles, al cementiri dels jesuïtes al centre Borja.

Una bona persona amb molta empenta

El predecessor del finat com a superior de la Cova, el pare Francesc Riera, gran amic seu, ha destacat d'ell que "el més important és que era una bona persona. Quan es va dir que vindria [a Manresa], jo deia: 'És un bon noi'". Tot i que "s’havia mogut per tot el món i havia tingut responsabilitats molt importants i podia semblar una altra cosa, era una persona senzilla, humil, un bon noi disposat a tot, servicial i, al costat d’això, una persona amb molta empenta, clarivident, somiador". Gràcies a això, "va convertir la petita oficina de missions dels jesuïtes en Intermón. Encara recordo com, després, es va posar en contacte amb Oxfam i es van fusionar" per esdevenir una ONG d'abast internacional.

Com a provincial dels jesuïtes a Catalunya, aleshores amb ell com a superior de la Cova, "ens va ajudar molt" i, quan a Riera li va tocar plegar, "fins i tot els superiors de Roma ens van dir que donaria a la Cova una empenta internacional". En aquest sentit, ha remarcat, pel que fa al santuari de Manresa, que "el pare Lau de Balanzó hi va fer un nou inici. En el moment que em va tocar a mi, es va començar la transformació, i ell la va consolidar i hi va donar empenta".

Una gran capacitat i intuïció per veure més enllà

El superior de la Cova, David Guindulain, ha posat de relleu la tasca feta per Magriñà per obrir el Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana a la Cova per tal que "fos lloc d’inspiració per a gent d’arreu del món". L'ha definit com un "treballador molt actiu, capaç d’intuir per on vindran les coses per endavant. Amb una intuïció i visió que no només va posar en pràctica a la Cova, sinó també quan va treballar com a delegat d'educació dels col·legis de Jesuïtes de Catalunya i amb els refugiats. La seva capacitat de veure més enllà ha estat una constant del seu recorregut".

Ha destacat, alhora, que "va deixar a punt la Cova per aquest moment culminant del 2022 i per a la seva continuïtat, tant a nivell d’infraestructures com de dimensió internacional". Ha explicat que el càrrec de superior és de sis anys però que el provincial li va demanar que els allargués un any més fins al 2022.

Amb una categoria intel·lectual brutal

Per part seva, el regidor de Turisme i Projecció de Ciutat, Joan Calmet ha lamentat profundament la pèrdua de Magriñà, especialment les circumstàncies en què ha tingut lloc, en les quals també ha incidit el pare Riera. Calmet va fer d'enllaç entre la Cova i l'Ajuntament i, per tant, va tractar molt sovint amb ell, amb qui va mantenir "una molt bona relació personal. Ens enteníem, ens reconeixíem, cadascú en el seu paper. Jo crec que el Lluís era una persona de pensament, una persona sàvia, que tenia una categoria intel·lectual brutal i, al mateix temps, era una persona d'acció. Quan parlàvem, escoltava, ens enteníem o no i, després, sempre deia: 'Vinga, anem per feina Som-hi!'. Rigorós, exigent, però una persona amb un gran nivell".

Al seu entendre, ha estat decisiu en el que és la Cova del segle XXI. "Així com el pare Riera es va centrar més en el centre d'espiritualitat, quan el Lluís Magriñà va agafar la direcció de la Cova, es va centrar en acabar aquesta primera fase d'obres i en enllaçar-ho amb les obres del santuari, de l'església" i, com ja havia fet Riera, va ser "una persona oberta amb la ciutat. Tenia superadíssim i claríssim que, al contrari del que s'havia dit, la Cova no estava d'esquena a la ciutat. Era un entusiasta defensor del projecte Manresa 2022. Des del minut zero va dir: 'Compteu amb nosaltres'". Seguint aquesta filosofia, "ens va obrir les portes i hi vam poder anar a fer el Sons del Camí, l'Ignàgora i totes les activitats que hi encaixaven".

La biografia

Lluís Magriñà Veciana, nascut a Barcelona el 1946, va entrar a la Companyia de Jesús el 1964 i va ser ordenat sacerdot el 1976. Era llicenciat en Teologia i va estudiar Educació Comparada a la Universitat de Chicago, als Estats Units. Es va dedicar, sobretot, al món de l'ajuda humanitària i de la cooperació per al desenvolupament. Després de cinc anys al Txad, va ser fundador i director 15 anys de l'ONG Intermón. Més endavant, des de l'any 2000 fins al 2007 va dirigir el JRS, tasca que el va portar a viatjar per tot el món, visitant els projectes d'aquesta entitat i avaluant les necessitats més urgents per atendre. Ha estat consultor del Pontifici Consell per als Migrants i Itinerants del Vaticà.

L'educació va ser un altre camp d'acció del jesuïta: durant quatre anys va ser delegat d'educació dels col·legis de Jesuïtes de Catalunya. Va fundar Jesuïtes Educació, la xarxa que reuneix els col·legis de la Companyia de Jesús a Catalunya. Des del 15 de juny del 2008 fins al juny del 2014 va ser Superior Provincial dels Jesuïtes de Catalunya.