L'empresari i expresident de la Cambra de Comerç de Manresa entre els anys 1998 i 2006, Jordi Santasusana i Codina (Callús, 1952), va morir dijous al vespre als 70 anys, després d'una llarga malaltia. El comiat se celebrarà diumenge a les 11 del matí a l'Oratori Mèmora del carrer Lemmerz de la capital del Bages.

Nascut dins d'una família d'empresaris vinculats al sector de la fusta, va estudiar i va viure la seva adolescència a la Bonanova de Barcelona, on va fer dos cursos de telecomunicacions. El 1977 es va traslladar a viure a Manresa, ja casat amb Palmira Santamaria, exdirectora de l'escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada. Santasusana va estar sempre vinculat a l'empresa familiar, inicialment una serradora fundada el 1928 per Joan Santasusana i Simon. Amb tot, va ser un dels fills del fundador, Anselm, pare del finat, qui el 1952 va impulsar el negoci definitivament en bastir una factoria per al tractament de pals per a l'establiment de línies elèctriques o telefòniques, Santasusana SA.

Format en el sector de la fusta, Jordi Santasusana va encapçalar associacions professionals del món de la fusta, com la Federació d'Associacions i Gremis de Serradors, Rematants, Tractament de la Fusta i Embalatges de Catalunya. L'empresa familiar, que a finals dels anys 90 va obrir una planta per tractar fusta al Marroc, es va fusionar amb Postes y Maderas SA (Pymsa) i el gener del 2007 iniciava la seva activitat com a Pymsaforest SL, de la qual Jordi Santasusana va actuar com a vicepresident de vendes per a l'exportació. El 2019, l'empresa, amb seu al barri de Valldaura de Manresa (on arrossegava denúncies veïnals per l'ús de la creosota, producte que va deixar d'utilitzar el 2017), va ser adquirida per Explotacions Forestals de l'Alt Urgell SA (Efausa).

Santasusana es va presentar, sent un empresari poc conegut, a presidir la Cambra el 1998. Va repetir mandat el 2002, en una renyida campanya en què va tenir de rival el restaurador Diego Sánchez. Durant el seu mandat, es va celebrar el centenari de l'entitat cameral i es va impulsar el trasllat de la seu a l'edifici de Can Jorba, una antiga assignatura pendent de l'entitat.

Manel Rosell, vicepresident a la Cambra en el segon mandat de Santasusana i qui el rellevaria al càrrec el 2006, recorda el finat com la persona que "va iniciar la recuperació de la Cambra, per posar-la en el nivell que li pertocava". "Va fer un bon servei tots aquells anys", deia Rosell, que defineix Santasusana com "una bona persona, decidida, impulsiva, entès això com una virtut, emprenedor, amb iniciativa, generós a l'hora de donar responsabilitats als altres. Era presidencialista, com ho són tots els presidents de les cambres, però donava molt joc al seu consell executiu". Com a president de la Cambra va encapçalar també la Fundació Lacetània i el Centre de Formació Pràctica, i va formar part de Caixa Manresa.

Aficionat a l'esport de jove va jugar a futbol amb el Callús i, breument, amb el Centre d'Esports Manresa. Més tard, les seves aficions serien els viatges, l'squash i l'esquí, i el Barça, del qual era un apassionat seguidor, explica a aquest diari un dels seus dos fills, Cesc. Jordi Santasusana era avi de dos nets.