La Transéquia, mig any de feina per a un matí de natura i esport

Capses amb dessuadores per als voluntaris, enguany negres i amb disseny de Killing Weekend; capses amb plaques que es repartiran als ciclistes perquè les posin a la bici, amb acreditacions dels que van a peu, amb dorsals per als corredors. Capses, moltes capses, ahir, al Museu de l’Aigua i el Tèxtil (MAT) de Manresa i molt moviment de gent per preparar la Transéquia, que avui viurà la 39a edició. Muntar l’esdeveniment comporta mig any de feina i la implicació de més de 500 persones, amb un nucli dur de 16.

Segons dades facilitades per la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, que fa nou anys que va assumir l’organització de l’esdeveniment, després que Jove Cambra fes un pas al costat, 2.771 persones s’havien apuntat en línia fins divendres per recórrer el canal medieval, ja sigui a peu, amb bicicleta (amb la novetat de la Ruta Aventura, de 62 quilòmetres), corrent o amb handbike (una persona), des de Balsareny, Sallent o Santpedor. A banda del paisatge que l’acull, la transversalitat a l’hora de poder-hi participar és un dels aspectes que la fa un esdeveniment únic.

Abans i després de la pandèmia

L’any passat, encara amb la pandèmia activa, es va fer sense bicis ni corredors per evitar aglomeracions i amb un sol avituallament. Recuperar el format anterior en aquest tema en concret va ser el que van reclamar més els participants en l’enquesta final que se’ls va fer. El 2021, qui s’hi va apuntar va anar per lliure, i el 2020 va tallar just. Va ser el 8 de març i al cap de sis dies es va declarar l’estat d’alarma.

A banda del personal del Parc de la Séquia, que es reparteixen en les diferents comissions, també participen en el muntatge, pel que fa a les bicicletes, l’entitat Som Terra i Som Salut, que es cuida de definir els recorreguts, senyalitzar-los i dels avituallaments i, quant als corredors, les Piscines Municipals.

Organització en vuit comissions

L’organització ja engega a l’octubre i, a mesura que es va acostant el dia, es va intensificant la feina, i les reunions quinzenals passen a ser setmanals. S’organitzen en comissions. N’hi ha una per buscar patrocinadors, una per buscar voluntaris (enguany 490), una per a la logística, una per a la Minitranséquia i per a la distribució al parc de l’Agulla, per a la comunicació, per a les rutes i itineraris, per a les inscripcions i la coordinació, que encapçala Laia Muns, directora de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia.

El gruix dels voluntaris és d’entitats que cada any hi col·laboren, però també hi ha alumnes de pràctiques. Pel que fa a l’avituallament, es busca producte de proximitat o cadenes d’alimentació del territori i que la tona de residus que es genera es pugui reciclar al màxim. A banda, Aigües de Manresa habilita fonts allà on pot. En la logística estructural (carpes, arcs inflables, tanques, contenidors...) hi col·laboren els ajuntaments, que també ajuden en el dispositiu de seguretat. Creu Roja hi aporta 16 voluntaris. Què els toca atendre? Per sort, el que abunda més entre els participants és alguna lipotímia si fa molta calor i molta demanda de tiretes de persones que potser estrenen sabatilles esportives aquest dia o que no estan acostumades a caminar molt i paguen la novatada.

Aquesta setmana, al MAT ja no hi han anat escoles i a la nau principal s’ha anat rebent el material. Ahir ja es van carregar les furgonetes per dur-lo als punts d’avituallament i a la tarda es va muntar tot el necessari a l’Agulla i a l’estació d’autobusos, des d’on, qui vulgui, serà portat al punt de sortida que hagi triat per fer el recorregut. Avui, un equip de quatre persones es dedicarà a voltar amb les furgonetes per dur el que calgui als avituallaments.

La Casa del Sord de Manresa i Comarca (CASMACS) rebrà enguany l’euro solidari de l’esdeveniment per al projecte Finestra oberta, pensat per facilitar la comunicació amb els serveis sanitaris, a través d’una tauleta, de la persona que els requereixi. Pel que fa al municipi amfitrió, una figura inaugurada l’any passat amb Manresa, en aquesta 39a edició és Balsareny, que es farà veure al parc de l’Agulla, punt final del recorregut, amb la participació dels geganters, grups de dansa tradicional i traginers del poble.

Recull pels 40 anys

Tenint en compte que l’any vinent la popular caminada farà 40 anys, s’ha encarregat a l’historiador manresà Francesc Comas que elabori un recull de les prop de quatre dècades. Per ajudar-lo, es crearà una comissió amb integrants de Jove Cambra, inclòs Sebastià Rodó, que en va ser un dels impulsors.

Subscriu-te per seguir llegint