De plaça de Crist Rei o de la Farola a plaça de Neus Català
El ple municipal obrirà demà el procés per batejar l’emblemàtic espai, actualment innominat
L'espai davant de l'església de Crist Rei de Manresa que es batejarà amb el nom de Neus Català Pallejà / Arxiu/Salvador Redó
Gemma Camps/Francesc Galindo
La plaça de Manresa coneguda com plaça de Crist Rei, que hi ha qui també anomena plaça de la Farola perquè, antigament, quan hi passaven els cotxes, hi havia una farola al mig, en realitat, no té nom. És un espai de la ciutat innominat. Tant és així que no hi ha cap casa del seu entorn que tingui com a direcció la plaça de Crist Rei. Aquesta situació canviarà. Un dels punts més emblemàtics de la geografia manresana passarà dir-se plaça de Neus Català Pallejà.
El ple de l’Ajuntament que se celebrarà demà té en l’ordre del dia l’obertura de l’expedient per donar el nom de l’activista antifeixista Neus Català Pallejà (els Guiamets, 6 d’octubre del 1915-13 d’abril del 2019) a l’espai de davant de l’església de Crist Rei. En concret, demà es farà la «incoació d’expedient per donar el nom de Neus Català Pallejà a l’espai innominat conegut popularment com plaça de Crist Rei» i en el ple del mes vinent, el darrer abans de les eleccions municipals, intervindran els grups municipals que conformen el consistori i que són els que han acordat la proposta i es farà la votació.
Per què Neus Català?
L’activista Neus Català, que va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück, militant del PSUC i del Partit dels Comunistes de Catalunya i que va dedicar la seva vida a combatre el feixisme, no té cap lligam estret amb Manresa.
La petició de donar el seu nom a un carrer de la ciutat va formar part del programa electoral de Fem Manresa en les municipals del 2019 a instància d’EUiA, que aleshores formava part de la candidatura, explica Ricard Ribera, que n’era el portaveu - d’EUIA- i que és l’actual president de la Fundació Neus Català. Va ser una petició compartida amb la direcció nacional de Comunistes de Catalunya. Inicialment, la seva intenció era canviar el nom del carrer d’Alfons XII pel de la catalana. Finalment, però, aquest vial es va batejar com Passeig de la República.
L’Ajuntament es va comprometre a buscar un altre espai i ara, quatre anys després de la mort de Català, que va traspassar el 13 d’abril del 2019, ha posat fil a l’agulla, atès que per posar el nom d’una persona finada cal haver passat un període de temps.
L’església de Crist Rei, de la qual pren el nom la plaça, data del 1957, any en què va ser inaugurada. Va ser el 26 d’octubre, festivitat de Crist Rei. Es va edificar sobre l’antiga era dels Torrents o del Milord. La primera pedra s’havia posat el 25 d’octubre del 1942.
El nom de Crist Rei
El bisbe de Vic entre els anys 1927 i 1955, Joan Perelló, va obligar a canviar el nom de la parròquia, tot i que els manresans volien mantenir el de Sant Pere Màrtir, que és com es deia l’església enderrocada durant la guerra civil a la plaça de Sant Domènec que va rellevar la de Crist Rei. No ho va acceptar i va obligar a posar-li el nom de Cristo Rey perquè la nova església havia de ser «un templo expiatorio en el cual se rinde culto y tributo al Sagrado Corazon de Jesús, rey del mundo». El diari del règim Manresa ho va recollir. «Fue deseo de nuestro obispo que la nueva iglesia no fuera simplemente la de una parroquia tradicional sino un templo expiatorio de la ciudad como reparación de las injurias que fueron inferidas a Jesucristo durante el periodo rojo con la destrucción de los templos».
El bisbe Perelló va ser eliminat el 2009 del carrer de Manresa al qual donava nom. En el seu lloc es va posar el de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany.
Durant un temps, l'ara coneguda com plaça de Crist Rei va rebre el nom de plaça de Prat de Riba, però no va acabar de quallar.
El nom de Neus Català aconseguirà substituir els populars de plaça de Crist Rei i plaça de la Farola?
Imatge d'arxiu de Neus Català Pallejà / Jaume Sellart/PIM
Neus Català Pallejà va néixer el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat. Es va diplomar en infermeria l'any 1937 i, al començament de la Guerra Civil, es va traslladar a Barcelona. L'any 1939, va travessar la frontera francesa amb 182 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats «nens de Negrín», que estaven al seu càrrec. Va col·laborar juntament amb el seu marit, l'occità Albert Roger, en activitats de la Resistència, centralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i allotjant refugiats polítics.
Va ser denunciada a les autoritats nazis per un apotecari de Sarlat i la van detenir, juntament amb el seu marit, el 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 la van deportar a Ravensbrück, on la van obligar a treballar en la indústria de l'armament. Allà formà part de l'anomenat «comando de les gandules», un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg.
La lluita continua
Després del seu alliberament, va tornar a França, on va continuar duent a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme. Va viure a Sarcelles, prop de París, i va presidir l'Amical de Ravensbrück. En paral·lel, va continuar la seva militància a Comunistes de Catalunya, partit que li va entregar el carnet número 1 com a reconeixement a la seva trajectòria militant. Anteriorment, va ser militant del partit predecessor d'aquest, el Partit dels Comunistes de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual va ser sòcia d'honor. També va militar al PSUC.
La Generalitat de Catalunya la va guardonar amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, va ser escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. L'any 2006 també va rebre el Premi l'Alternativa, que lliura Esquerra Unida i Alternativa. Als 99 anys, el 29 d'octubre de 2014 va rebre, per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones. L'any 2015 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades en els camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans.
La màxima distinció a París
El 2019, per votació del Consell de París del febrer del mateix any, la Ciutat de París li va atorgar la Medalla Gran Vermell, la màxima distinció de la capital francesa. El juliol, el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polítics, la creació d'un carrer en la seva memòria. El 3 d'octubre de 2019, dins els actes del 80è aniversari de l'alliberament de París, va ser inaugurat.
Subscriu-te per seguir llegint
- Alejandra Marisa: així és la model de 60 anys guanyadora d'un certamen de Miss Univers a l'Argentina
- Saps quantes cerveses pots beure sense donar positiu en un control d'alcoholèmia?
- Ampli desplegament per a rescatar una persona que ha caigut amb el cotxe per un barranc a Pont de Bar
- Neurocirurgia, destí de l’estudiant de Medicina a Manresa amb millor MIR
- Mor als 92 anys Lluís Vilà, president i fundador del Grup Vilà Vila
- MULTIMÈDIA | El Gósol dels primers turistes
- Necrològiques del diumenge 28 d'abril de 2024
- L'Abadia de Montserrat s'omple de turistes el dia de la patrona de Catalunya
