L'Ajuntament diu que amb els pisos que hi faran al davant, l'escola Ítaca mantindrà intactes en un 80% les vistes actuals

Al final del ple municipal de dijous a Manresa, en el torn de preguntes, Fem Manresa es va interessar pel projecte de pisos de lloguer social al barri de la Sagrada Família en un solar cedit per l’Ajuntament al costat de l'escola Ítaca, que ha generat rebuig i la creació de la Plataforma Salvem Espais Verds Sagrada Família de Manresa, integrada per famílies de l'esmentada escola, amb el suport de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família.

Un parell de persones van desplegar al ple, entre les cadires del públic, una pancarta amb el lema: "-zones grises + espais verds".

Disculpes per no haver parlat amb les famílies

Pol Huguet, regidor responsable de Ciutat Verda i Urbanisme va fer notar, d'entrada, que "aquesta qüestió s’ha estat parlant amb la direcció de l’escola des del 2017 en successives reunions, i amb la coordinadora de famílies més recentment. I com a Ajuntament no vam pensar que, a més, també hagués estat bé fer alguna reunió oberta amb totes les famílies. Vist amb perspectiva, és evident que ho hauríem d’haver fet i ens sap greu no haver-ho fet abans. Acordem tots plegats quins han de ser els canals de comunicació a partir d’ara i estarem encantats, com hem demostrat, d’explicar i compartir tots els avanços".

Va explicar que "som conscients que a la direcció i a la Comunitat d'Adults i Famílies de l'escola Ítaca (CAFI), quan van conèixer els detalls del projecte, no els va acabar de fer el pes, però creiem que amb el temps i les explicacions han entès els beneficis que aporta el projecte per al barri i la ciutat, i esperem que també els pugueu veure".

Va aprofitar, alhora, per recordar que "la construcció d’habitatges en aquest indret està recollida al Pla General del 1997, es concreta amb el Pla Parcial de 2008, i recull en l’aprovació inicial del POUM de 2015 (amb els 16 vots de CiU, PP i CUP) i en l’aprovació definitiva del POUM de 2017 (amb 22 vots de 25, de CiU, ERC, PSC i Cs). Aquest planejament evidentment va passar molts filtres i informes de tota mena, entre ells l’avaluació ambiental. I és aquest planejament el que va permetre la construcció de l’edifici de l’Escola Ítaca. Sense les cessions de sòl que els privats van fer per obtenir sòl públic, l’escola no hi seria".

Va afegir que "aquest pla parcial era i és un projecte únic d’interès públic, amb tres subprojectes: una escola, habitatge públic i un parc. Degut a la crisi econòmica de 2007, només una de les tres potes es va materialitzar: l’escola. Però estaven tots tres previstos, i dissenyats conjuntament per maximitzar els beneficis mutus. Un exemple molt clar: l’escola està al sud de l’edifici i no al nord, per maximitzar les hores de sol; l’edifici més alt està situat davant de despatxos i sales comunes, però no davant les aules dels infants; l’entrada principal està al costat d’on anirà el parc i no a una vorera estreta entre una calçada i un edifici; i dels 390 m de perímetre de l’edifici de l’escola, 77 tindran els blocs nous a davant, és a dir, un 20%, mentre que el 80% restant manté intactes les vistes actuals".

Desenvolupament sostenible

Va posar l'accent en el fet que "els plans urbanístics els fem seguint les directrius d’ordenació del desenvolupament sostenible que emanen de la Llei d’Urbanisme. Per exemple, a diferència del que s’havia fet durant molts anys a Manresa i tantes ciutats, amb tants barris mancats de zones verdes i places, tots els sectors que es desenvolupin a partir de la darrera llei, han de tenir un equilibri entre espai privat, equipaments i zones verdes. De fet, en la majoria de plans parcials, al voltant d’un 50% de l’espai és privat i un 50% és públic, i en aquest pla parcial concret, es va ser molt més ambiciós i només el 39% de l’espai és privat (a canvi de construir amb més alçada) i el 61% és públic, amb un 22% de zones verdes, viari, i equipaments, com la pròpia escola Ítaca, que es va construir sobre camps i horts de regadiu, com bona part de la ciutat de Manresa. Aquesta superfície de zones verdes suposa una ràtio de 32 m2 de zona verda per cada 100 m2 de sostre residencial, molt superior a la mínima que estableix la llei d'urbanisme de 20 m2 de zv/100m2 de sostre residencial. A la resta de nucli urbà de la ciutat, aquesta ràtio se situa actualment en una mitjana al voltant del 17m2 sòl de zones verdes de proximitat/100m2 de sostre residencial. En alguns dels barris més densos, aquesta ràtio és encara més baixa. I evidentment el pla representa una pèrdua d’un sòl on ara hi ha vegetació, però per algun lloc havia de créixer la ciutat i creiem que és molt millor créixer de forma compacte, ocupant una part dels buits existents, rehabilitant o substituint edificis vells, que no pas créixer cap enfora, ocupant els espais d’agricultura professional o els ecosistemes naturals".

Acceleració de la creació del parc

Per millorar més l’impacte positiu del projecte per al barri i minimitzar les afectacions negatives va proposar: "accelerar la creació del parc, una zona verda de 3.580 m2 (molt més que els 1.982 m2 que ocuparà la finca d’habitatges) perquè coincideixi amb les obres, cosa que a priori estava a l’espera del desenvolupament d’un altre sector, sense data, i que el paguessin els privats; com que és un terreny públic i en fem un dret de superfície, podem treballar amb Sostre Cívic per maximitzar la qualitat de l’edifici i els espais lliures, per exemple, podem definir com ha de ser la façana dels habitatges que dona a l’escola, i com volem tots plegats que sigui l’espai intersticial qualificat de jardí (amb més o menys plantes enfiladisses, amb més o menys arbres que aportin verdor a les vistes de l’edifici); podem incloure l’escola i la CAFI en la comissió de seguiment del dret de superfície; podem prioritzar en el calendari una de les actuacions que preveu el Pla de Mobilitat, que és la creació d’una placeta davant l’escola, a la cruïlla de Sant Blai i Pont de Vilomara, que estarem encantats de dissenyar amb l’escola i la CAFI". A més a més, va anunciar, "properament s’ampliarà i es plantaran arbres en un nou tram de la carretera del Pont de Vilomara, just per sota l’Ítaca, s’eliminarà un dels sentits de circulació i es reduirà el trànsit".

Enverdiment de patis

Va remarcar, també, que "aquest hivern passat hem enverdit dos patis d’escoles públiques de Manresa, amb la plantació d’una vintena d’arbres al Puigberenguer i d’una quinzena a l’escola Serra i Húnter. Aquest 2023, per primer cop, tenim al pressupost una partida de 50.000 euros per a l’enverdiment de patis, i fa un mes vam fer la visita a sis escoles per iniciar els projectes per fer noves plantacions l’hivern que ve, una de les quals a l’escola Ítaca. I com hem fet amb les altres, compartirem i acordarem com ha de ser aquest projecte per dotar d’ombres, frescor i espais de qualitat on jugar o fer classe a l’aire lliure".

Va expressar que "esperem que valoreu totes aquestes opcions, que en parleu conjuntament amb tota la comunitat educativa, i ens posem a disposició per concretar els acords i començar a treballar cadascun dels projectes".

Subscriu-te per seguir llegint