Pere-Joan Cardona ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

El manresà Pere-Joan Cardona i Iglesias, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Microbiologia i Parasitologia, i referent en la lluita contra la tuberculosi, entrarà a formar part avui dimarts com a Acadèmic corresponent a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. La recepció tindrà lloc en una sessió extraordinària que se celebrarà a les 7 de la tarda a la seu de la institució, al carrer del Carme, 47 de Barcelona.

Cardona, cap de Servei de Microbiologia del Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i cap del grup de Microbiologia Clínica i Experimental, fa recerca en l’estudi de la infecció tuberculosa latent i de la seva evolució a malaltia activa mitjançant models experimentals in vitro, in vivo i in silico i assaigs clínics. És l’inventor d’una vacuna i d’un probiòtic contra la tuberculosi. 

Un marcador vital

A començaments d’aquest any ha estat notícia perquè ha descrit un marcador que permet saber quan la infecció passarà a ser una malaltia i, per tant, podrà ser mortal per a la persona que la té. Fa 26 anys que estudia aquesta progressió d’infecció a malaltia. Com no podia ser de cap altra manera, la lliçó d’ingrés del manresà tractarà sobre el bacil de la tuberculosi amb l’enunciat Mycobacterium tuberculosis, el triomf de la lentitud? La seva presentació anirà a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·ltre. Dr. Tomàs Pumarola.

L’acadèmia consta de 60 acadèmics numeraris elegits per votació entre els propis membres; 15 acadèmics d’honor; 120 acadèmics nacionals per elecció o per premi, i acadèmics corresponents sense limitació de nombre. 

Entre els Acadèmics Numeraris que ocupen una de les seixanta cadires vitalícies hi ha el també manresà Lluís Guerrero, especialista en medicina vascular, que hi va ingressar l’any 2009. 

Cardona és autor de nou patents i ha estat el fundador de dues spin-off, Archivel Farma i Manremyc, per desenvolupar la vacuna Ruti i el suplement alimentari Mycolicibacterium manresensis, respectivament. 

Feina de detectiu

A la lliçó d’ingrés, el manresà parlarà de l’origen de les micobactèries, fa uns 36 milions d’anys. Explicarà que la descoberta del foc, fa un milió d’anys, per part de l’Homo erectus es considera un factor rellevant per facilitar la transmissió del primer ancestre del Mycobacterium tuberculosis perquè potenciava que hi hagués més contacte físic entre els humans i la inhalació de fum facilitava la infecció. Descobrirà com és possible que aquest patogen, que és el que ha causat una major mortalitat a l’espècie humana, s’originés ja al Paleolític, i il·lustrarà els presents sobre la capacitat que té per persistir tant de temps de forma latent dins del nostre cos. El científic també parlarà de la seva recerca. En realitat, el que explicarà en aquesta part és molt semblant a la feina que pot fer un detectiu. En el seu cas, la recerca el va portar a descobrir què motivava que la infecció per tuberculosi pogués persistir tant de temps de forma latent dins del nostre cos i, per altra banda, les transicions entre la infecció tuberculosa latent (ITBL) i la tuberculosi activa (TBA). Aquest coneixement li ha permès dissenyar noves estratègies profilàctiques i terapèutiques per evitar i controlar la TBA. Malgrat tot, encara resta pendent un descobriment vital, que és la diagnosi, atès que actualment una tercera part de les TBA del món no es diagnostiquen. 

Al costat del manresà, en l’acte d’aquesta tarda, també es farà la recepció com a Acadèmic Corresponent de Laureano Molins i López-Rodó, que és llicenciat en Medicina i Cirurgia, especialista en Cirurgia General i Cirurgia Toràcica i doctor en Medicina, i president de la Associació Espanyol Contra el Càncer de Catalunya a Barcelona. Parlarà de Naixement i evolució de la Cirurgia Toràcica com a especialitat.

Subscriu-te per seguir llegint