L’educació sexual i afectiva com a antídot de la violència sexual

«El consum de pornografia i l’educació sexoafectiva durant l’adolescència». L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’institut Pius Font i Quer, amb el suport del centre, va organitzar una xerrada amb aquest enunciat sobre un tema totalment escaient i que ja fa temps que genera debat, preocupació i, fins i tot, alarma social. Va anar a càrrec de Gemma Torras Bertran, psicòloga de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia.

A l’acte, on van assistir una vintena de famílies de l’institut, Torras va advocar per una educació sexual i afectiva de qualitat com a antídot contra la violència sexual, present en la pornografia i en la societat en general. Va dir que igual que les famílies –i la societat de forma més transversal– eduquen en valors de pau per combatre la violència de les guerres, els conflictes que poden sorgir amb els altres i la violència als videojocs i a les pel·lícules, també han d’educar en la sexualitat i en l’afectivitat. En cas contrari, la major part de la informació que reben els joves en aquest àmbit els arriba a través de la pornografia, que conté un alt grau de violència sexual, i no són capaços de posar-hi cap filtre perquè no han rebut una educació sexoafectiva, ni prèviament ni durant l’adolescència.

L’ideal ‘hollywoodenc’

Per exposar la seva idea, l’experta va començar amb la definició i les diferències entre sexe, gènere, identitat sexual i identitat de gènere, i va constatar que vivim en un sistema patriarcal on predomina una ideologia masclista, que defineix uns rols molt concrets, diferenciats i desiguals entre homes i dones. En aquesta societat, l’afectivitat es basa en l’ideal holliwoodenc de l’amor romàntic que acaba anul·lant la dona mentre empodera l’home; i la sexualitat es defineix per la cossificació de la dona com a objecte desitjat, mentre que l’home esdevé el subjecte desitjant i dominant.

En aquest context, la pornografia reflecteix sovint uns valors masclistes i una violència que, a manca d’una educació sexual i afectiva saludable i basada en la igualtat de gènere, es converteixen en la primera (i sovint, l’única) referència sobre sexe i afecte per als infants i adolescents.

Inici del consum als 8 anys

Actualment, la visualització de pornografia s’inicia a partir dels 8 anys, de manera que el seu consum, sobretot a través de vídeos amb contingut violent, provoca molts errors d’aprenentatge i moltes distorsions masclistes sobre què és el sexe, i porta a concepcions equivocades sobre què és una relació afectiva saludable i satisfactòria per als dos gèneres, en què les dones també sentin plaer, i no repressió i imposicions, com veu sovint ella a la seva consulta.

De fet, Torras va instar a revisar les relacions sexoafectives com a adults per poder detectar violències sexuals i oferir una millor educació als fills i filles, i, de forma transversal, com a societat.

No és desig, és poder

Que la violència sexual és a tot arreu ho demostra el fet que el 80% de les agressions sexuals es produeixen per part de persones conegudes per la víctima, que vol dir que passen en entorns que la víctima considera segurs. I la motivació no és el desig sexual, sinó la sensació de poder i de dominació de l’home cap a la dona.

Finalment, la psicòloga també va remarcar la tendència a carregar sempre les responsabilitats a les filles, se’ls restringeix les seves llibertats i se’ls trasllada temors, inseguretats i culpabilitzacions, i va dir que cal canviar aquesta manera d’educar i deixar de posar el focus en protegir-les i posar-lo en educar els fills per tal que estableixin relacions afectives no abusives entre ells. Va dir que cal parlar als fills del respecte cap a les dones i cap a totes les persones. Explicar-los què és el consentiment, i per què és important respectar totes les voluntats.

Va insistir que l’educació afectiva i sexual és fonamental per evitar conductes de risc i que la pornografia no és el problema, sinó la manca d’educació per interpretar el que es consumeix amb una mirada crítica i valors feministes, és a dir, basats en la igualtat de gènere.