Sor Lucía, molt impactada pel testimoni d'un cirurgià amb les cames amputades per les mines

La monja argentina i manresana sor Lucía Caram torna avui dimecres del seu divuitè viatge humanitari a Ucraïna, que ha definit com un viatge que «no es pot comparar amb la resta». La missió, diu, era diferent, i la situació que es viu al país en guerra, també. En un hospital de Kíiv que va visitar assegura que, «després de les imatges que he vist, pots acabar enfonsat per la crueltat de la guerra». Ho comenta al costat del llit d’un cirurgià que va perdre les cames a causa de les mines.

Animals i cadàvers flotant

Caram explica que van arribar a Ucraïna amb tren a la nit i que van mantenir reunions amb alts comandaments per coordinar l’ajuda humanitària que hi estan enviant, i per a la qual no es cansa de demanar suport. Parla, en concret, dels efectes de «la catàstrofe de Kherson. Les notícies que ens arriben no reflecteixen ni la meitat del que hi està passant. Testimonis de primera mà ens expliquen coses tremendes, com que, en el moment del rescat, per l’esquena, els russos estaven matant mentre es rescatava la gent». Afegeix que «hi ha molts animals flotant [a l'aigua] perquè, a prop de la presa, hi havia un zoològic, i també ens diuen que hi ha moltíssims cadàvers flotant i que la contaminació i l’alerta sanitària són tremendes. No tenen aigua potable».

Ja tenen dos hospitals de campanya

Voluntaris de la Fundació del Convent de Santa Clara, que dirigeix, i de CaixaBank, comenta, van sortir ahir dimarts des del Ferrol per portar un camió de bombers a Ucraïna, que «anirà directament a la zona de Kherson». Per altra banda, a començaments de la setmana vinent, també sortirà un camió amb ajuda humanitària, fonamentalment material sanitari, per atendre els damnificats. També parla dels hospitals de campanya per als quals fa temps que treballa. Aquest dimecres a la tarda ha confirmat a Regió7 que ja en tenen un i que «n'hem encarregat un altre; per tant, podrem entregar dos hospitals per al front». Demana ajuda per tirar-lo endavant.

«La visita a l’hospital ha estat de les més dures»

En aquest viatge, com en els anteriors, també ha visitat ferits de guerra. «La visita a l’hospital ha estat de les més dures» que ha fet al llarg dels viatges al país en guerra, assegura. «El número [de ferits], la gravetat i l’impacte del que està significant aquesta guerra és tremend. No només hem vist nois amb les cames i els braços amputats, sinó cares deformades, sense la mandíbula. Gent amb moltes dificultats per caminar, gent amb la mirada totalment perduda. Era molt difícil mantenir-se sencer".

Confessa que "em va impressionar molt, a la sortida de les habitacions, com els militars, i fins i tot una coronel de la guàrdia de frontera, ploraven i estaven trencats per tan sofriment i dolor. Totes les persones amb qui hem tractat darrerament han tingut algun ferit proper, algun mort, algú que ha perdut casa seva. La quantitat de desplaçats a Kíiv i a Lviv és immensa».

Particularment, parla d’un cirurgià de 59 anys que li va fer recordar el seu pare i un germà seu, també cirurgians, que, mentre atenia un ferit, va perdre les dues cames per les mines.

Acaba la narració del que ha viscut amb la frase de Pere Casaldàliga «som soldats derrotats, però la nostra causa és invencible» fent referència a la causa de la pau. «Aquesta guerra no la guanyaran les armes sinó la bondat, la solidaritat i la comprensió».

Convida tothom a continuar ajudant la fundació que, juntament amb els voluntaris de CaixaBank i de l’associació Mensajeros de la Paz del Padre Ángel, "hem fet el corredor humanitari més gran d’Espanya» gràcies a l’ajuda de moltes persones, fa notar.