Càntics senegalesos ressonen al centre de Manresa

La capital del Bages acull aquest dissabte la festa de la Confraria muridita de Touba (Senegal) del xeic Ibrahima Baye Fall

Prop de 150 persones han fet el recorregut d'anada i tornada del Museu de l'Aigua i el Tèxtil a la plaça de Sant Domènec

Gemma Camps

Gemma Camps

Unes 150 persones d'origen senegalès, grans, petits, homes i dones, han recorregut aquest dissabte a la tarda el trajecte que separa el Museu de l'Aigua i el Tèxtil i la plaça de Sant Domènec de Manresa per celebrar la festa de la Confraria muridita de Touba (Senegal) del xeic Ibrahima Baye Fall, un dels deixebles del sant senegalès Ahmadou Bamba.

Càntics i percussió han ressonat en una ciutat molt buida, en un dia festiu i a una hora especialment calorosa. «És una festa molt sagrada perquè és el dia que li agraïm que ens ha ensenyat què és la pau, la tolerància i la convivència; a ajudar-nos entre nosaltres. El que és meu és teu i de qualsevol. No hi ha races, no hi ha colors, només persones», ha explicat un dels responsables de la celebració.

Amb càntics acompanyats per danses, han demanat la pau a la terra i han expressat que si algú mata una persona, mata tot un poble. Es tracta d'una festa que es fa cada any. Segons ha confirmat a aquest diari, ha estat la primera vegada que la capital del Bages acull la celebració d'aquesta confraria, que hi ha portat senegalesos de Lleida, Girona, Sabadell i Barcelona, i que integren més de 300 persones, si bé se n'hi han desplaçat menys. «L'any vinent es farà a un altre lloc. És rotatiu».

Sopar obert a tothom

Un cop al Museu de l'Aigua i del Tèxtil, cap a les 6 de la tarda, després d'hora i mitja portant la seva celebració al centre de Manresa, han tornat a cantar, s'ha fet un discurs en wòlof, l'idioma més parlat al Senegal, traduït al català, castellà, anglès i francès, i han preparat un sopar al qual han convidat tothom qui hi vulgui assistir. «És gratuït». Mentre han voltat pel carrer, un noi s'ha encarregat de recollir en un cistell les aportacions de la gent que ha volgut col·laborar amb ells. Estaran al museu de la carretera de Santpedor fins a les 11 de la nit. Al matí, hi han esmorzat i també hi han dinat.

A la plaça de Sant Domènec han desplegat una pancarta amb el lema «Islam: pau i tolerància segons les ensenyances del xeic Ahmadou Bamba, gran sufí del Senegal" i han explicat en wòlof l'objectiu de la celebració. De la traducció en català se n'ha encarregat un infant.

«Avui som aquí per parlar del xeic Ibrahima Baye Fall. Va néixer el 1855 i va ser reconegut per ser un dels millors deixebles d'Ahmadou Bamba i va poder aprofundir en la paraula de muridisme quan estava exiliat en dos països diferents a causa de la colonització francesa. Van voler silenciar-lo, però ell i moltes persones més van poder lluitar pel muridisme en terres santes sense fer mal i només amb la puresa interior. Va morir el 1930».

La celebració de la festa Touba enfila el Passeig de Manresa

Alex Guerrero

Ahmadu Bamba (Mbacké, 1853-Diourbel, 19 de juliol de 1927) va ser un sant sufí i dirigent religiós del Senegal, fundador de la tariqa (o confraria sufí) muridita . Va ser un dirigent religiós que va produir una gran quantitat de poemes i de tractats sobre meditació, rituals, feina i estudi alcorànic. Va dirigir una lluita pacifista contra l'imperi colonial francès sense entrar en guerra oberta. Va fundar la confraria muridita el 1883, que té la seu a la ciutat de Touba, Senegal, on hi ha la mesquita més gran de l'Àfrica sub-sahariana, construïda pels muridites. Els seus seguidors l'anomenen mujàddid (‘renovador de l'islam’), citant un hadit que diu que Déu enviarà renovadors de la fe cada cent anys (els membres de totes les confraries senegaleses reclamen que els seus fundadors eren aquests renovadors).