Botran i Riera defensen en l’acte central a Manresa del 23-J que només la CUP «planta cara»

Un centenar de persones es van aplegar a la Plana de l’Om per assistir al míting que va tenir la llengua com a pal de paller

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Paraules com espases i ventalls d’escut contra la calor van marcar l’acte electoral central de la CUP a Manresa. Albert Botran, candidat de la CUP al Congrés, i Carles Riera, diputat de la CUP al Parlament, van argumentar del dret i del revés que només la seva formació planta i plantarà cara a l’Estat i als sucursalistes .

La llengua era el pal de paller del míting cupaire que va comptar amb la participació de Blanca Llum Vidal, poeta, editora i traductora, i l’absència final d’Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana.

Un centenar de persones, entre les que van ocupar les cadires alineades davant la tarima i els que es van estimar més romandre drets, van seguir les intervencions que van partir del preocupant fet del retrocés de l’ús social del català per bastir l’argumentari que l’explica.

Botran va emmarcar els comicis de diumenge que ve no en una lluita entre PP i PSOE sinó en el que considera que és una evidència del retrocés del català durant l’anomenat govern més progressista de la història entre socialistes i Podemos.

Va recordar que a ell l’havien expulsat sis vegades per parlar català a les Corts Generals, que webs oficials que haurien d’estar traduïdes no ho estan, que, per contra, es marquen diferències oficials entre català i valencià quan són la mateixa llengua, que ha continuat la censura de TV3 al País Valencià, que s’ha fet una Llei de l’Audiovisual que ha estat «una presa de pèl», que hi ha una ofensiva contra el català a les escoles que amenaça el model d’immersió lingüística sense que la Generalitat intervingui decididament.

Botran va acusar Esquerra i Junts de «desídia i negligència» en la defensa del català.

Blanca Llum Vidal, Albert Botran i Carles Riera, a la Plana de l’Om de Manresa

Blanca Llum Vidal, Albert Botran i Carles Riera, a la Plana de l’Om de Manresa / Eduard Vega

El candidat cupaire va afirmar que calia ser conscients que hi ha una corrent de pensament a l’Estat espanyol impulsada per l’odi no ja a la independència «sinó a la diferència», que atia la catalanofòbia. Davant d’aquest corrent cada cop menys de fons i més de superfície, va opinar que la persistència del català ha estat fruit de la resistència i del fet que els seus valors s’hagin vinculat a l’antifeixisme.

Blanca Llum Vidal li va prendre el relleu per recordar que el català és una llengua minoritzada i històricament perseguida.

Va relatar que encara es troba amb persones que li demanen per què escriu en català i que la incomprensió dels escriptors en llengua castellana neix del fet que ells no han de lluitar per la supervivència de la seva llengua. Va recordar que també persisteix un problema de classe a l’hora de minoritzar el català i que la suma d’aquests i altres factors feia especialment «insolidari i perillós» cridar a l’abstenció en els comicis de diumenge que ve.

Vidal va alertar contra «els que reparteixen carnets d’essencialisme».

Borriana present a l'acte

Al seu torn, Carles Riera va començar transmetent escalf a la gent de Borriana que es manifestava en defensa de la llengua després de la decisió del govern local de censurar revistes en català. Riera va dir que ja n’hi havia prou de cedir davant el retrocés de la llengua i que calia avançar cap a l’objectiu que el català fos «la llengua comuna de la classe treballadora arreu dels Països Catalans».

Va dir que no es podia admetre «no ser atesos en català a la sanitat» ni es podien fer més passes enrere davant els intents d’imposar el bilingüisme i va carregar contra ERC i Junts perquè el govern de la Generalitat «no ha plantat cara als atacs contra la immersió lingüística, s’ha aplanat amb les sentències judicials i han delegat la seva responsabilitat als centres escolars».

I tot això sabent que el que es propiciava amb aquesta actitud era «multiplicar per mil la segregació», el que és «un despropòsit i una aberració».

Així que davant les alternatives que signifiquen els partits sucursalistes i els que es barallen «per les molles» aconseguides en una taula de diàleg que no reverteix sinó que aprofundeix els problemes «ja n’hi ha prou de retrocedir, retrocedir i retrocedir».

Va insistir que la CUP era la formació política que podia «obrir fissures a l’Estat per fer palanca per esquerdar-lo». L’única que defensaria a capa i espasa el que prometia amb paraules: «lluita, combat i enfrontament».

Ovació del públic i, tot seguit, concert de Tropical Galaxia que comptava amb servei de barra i venda de marxandatge, com va recordar el candidat Jordi Masdeu. 

Subscriu-te per seguir llegint