Ampans té una demanda creixent que és cada vegada més diversa i més complexa

Ampans va atendre el 2022 més de 3.300 persones. Ajudar les famílies amb infants amb Síndrome de Down és el que va motivar el naixement de la fundació manresana, l’any 1965. Ho continua fent, però, amb el pas del temps, la complexitat dels casos s’ha multiplicat per mil: malaltia mental, trastorns de conducta, pluridiscapacitat... Tot plegat, els obliga a oferir una atenció molt més especialitzada.

Ara mateix, juntament amb el tema de l’habitatge, l’especialització per atendre una complexitat que no para d’augmentar és el principal repte de la fundació, reconeix el seu director general, Toni Espinal. Un exemple d’aquesta especialització és l’escola i la residència de Sant Fruitós de Bages que van posar en funcionament el 2021, amb 123 persones de l’espectre autista.

«Continuem amb una tendència creixent de la demanda de persones que necessiten suport. L’any passat vam créixer més d’un 10%, fins a 3.363, i això passa amb tots els col·lectius. Contràriament al que sembla, es segueix incrementant el nombre de persones que tenen el certificat de discapacitat intel·lectual. Augmenten molt els Trastorns de l’Espectre Autista (TEA); les persones amb discapacitat que tenen malaltia mental, que és un tema de preocupació general a la societat, i també ens ha augmentat la demanda de les persones amb pluridiscapacitat. Per tant, en general, creixem en demanda, però en complexitat de la demanda. Requereix solucions molt més especialitzades que les que ens podíem pensar fa 30 anys», comenta Espinal.

A tots aquests col·lectius cal afegir-hi «els joves que no han aprovat l’ESO i no treballen. I també tenim un creixement de la demanda de les persones en exclusió que ens demanen serveis d’orientació, formació, inserció i feina». Sense oblidar el tema de l’envelliment. «Fa 40 anys, les persones amb discapacitat vivien poc, i ara en tenim que ronden els 90 anys», constata.

Els TEA, de 5.000 a 15.000

Mentre que disminueixen els síndromes cromosòmics com el Síndrome de Down, Espinal remarca que «creix el número de gent amb discapacitat intel·lectual, i s’incrementen exageradament els TEA. Els propers anys és previst que es multipliquin per tres. Ara n’hi ha més o menys 5.000 amb diagnòstic a Catalunya i la previsió és que siguin 15.000». Per què aquest augment? Una de les causes a les quals s’apunta és que els productes químics que hi ha als aliments que consumim afecten la formació del cervell dels infants abans de néixer. Sigui o no la raó, és imperatiu destinar esforços i recursos a descobrir-ho per posar-hi remei.

Habitatge per a 300 persones

Al costat de l’especialització per poder atendre la complexitat, com esmentàvem, hi ha un altre repte igual d’important: l’habitatge. Espinal comenta que, «de cara als propers deu anys, el nombre de persones que necessitaran un habitatge amb diferents graus de suport serà d’unes 300». Igualment passa, diu, amb l’atenció diürna. «Tenim una escola gran amb més de 300 alumnes que, evidentment, creixen i han de sortir-ne quan tenen 20 anys i, de mitjana, unes 30-40 persones acaben cada any la seva etapa escolar i necessiten algun servei diürn: un centre ocupacional, un centre de dia o formació i feina».

En relació amb el tema educatiu, a banda de constatar que han hagut d’anar ampliant l’escola perquè els ha anat quedant petita, posa en relleu que «estem donant suport a 42 escoles del Bages perquè els claustres i mestres disposin dels recursos i coneixement que, de forma molt especialitzada, té el personal de la nostra escola, que ha vist tota la gent amb discapacitat de la comarca».

Tot plegat, dibuixa un panorama al qual només es pot donar resposta d’una manera, diu. «Hem de fer coses. La nostra voluntat és atendre totes les persones del Bages amb discapacitat intel·lectual de totes les edats i nivells amb un servei tan especialitzat i adequat com requereixi la seva situació». El fet d’abastar tota la comarca, fa notar, té una part positiva i és que «tenim la capacitat de planificar les necessitats a llarg termini». Això sí, assenyala, és imprescindible caminar de costat amb l’administració. Es queixa que «els últims anys no hem anat gaire alineats perquè no hi havia creixement, no hi havia places ni concertació perquè no hi havia pressupost, però, ara, sembla que ho hem normalitzat una mica tot plegat».

Set projectes a la vista

Projectes. En cita tres a curt termini en l’àmbit residencial. En primer lloc hi ha les obres iniciades el juny passat de la nova residència a la Parada de Manresa, de la qual ha informat a bastament aquest diari i que signa el prestigiós bufet RCR Arquitectes. «Ens resoldrà unes quantes places d’habitatge i d’especialització, que és el que anem a buscar per a les persones amb més dependència fruit de l’envelliment. Són persones que fa molts anys que viuen en uns pisos que vam construir fa 25 anys i que 25 anys després tenen unes necessitats diferents que requereixen uns espais diferents».

En fase de projecte hi ha un altre equipament residencial a Terrassa per a persones amb alta dependència, i «estem en fase d’ideació d’un altre equipament residencial, que seran 30 apartaments individuals per a persones amb discapacitat intel·lectual que tenen malaltia mental afegida o trastorns de conducta». En aquest cas, a Balsareny.

Hi ha quatre projectes més en l’àmbit diürn pensant «en aquestes 40 persones de mitjana que necessiten una sortida de l’escola, perquè és evident que un dels pilars bàsics d’Ampans i que les famílies valoren com a essencial és que donem continuïtat de servei». De cara a tenir-los enllestits el 2024, hi ha un centre ocupacional a Manresa i un a Santpedor, «en un espai de l’Ajuntament»; i «en els propers quatre anys n’hauríem de tenir un parell més en pobles grans de la comarca que ara no en tenen», seguint el procés de descentralització iniciat fa uns anys. Actualment, n’hi ha a Santpedor, a Sant Fruitós de Bages, a Sant Joan de Vilatorrada, a Súria, a Sant Salvador de Guardiola i un parell a Manresa. Són centres per a persones amb més d’un 65% de discapacitat intel·lectual que no poden treballar, però que tenen una certa autonomia i «necessiten una ocupació per desenvolupar el seu nivell personal al màxim», concreta Fina Riera, responsable de Treball Social d’Ampans.

Prop d’un miler de treballadors

L’increment de les persones que atén la fundació s’ha traduït en un increment de les que hi treballen. De 866 el 2020 han passat a 953 el 2021 i a 976 l’any passat, un 27% de les quals amb discapacitat intel·lectual. Es van fer 866 contractes indefinits, 332 cursos de formació i 23.312 hores de formació. La mitjana d’edat s’acosta als 41 anys.

Subscriu-te per seguir llegint