Voreres estretes i cotxes a la calçada, una combinació no apta per a vianants

Manresa està plena de voreres estretes que no permeten el pas d’una persona amb cotxet o amb cadira de rodes, però poques d’aquestes voreres estan en un punt tan transitat com la cruïlla entre el carrer del Cós, el carrer de la Llum i el carrer Magnet. Les situacions incòmodes i perilloses per als vianants s’hi produeixen cada dia, constantment.

La imatge de persones circulant per la calçada hi és completament habitual, especialment en tres punts concrets: davant del supermercat Llobet, on la vorera s’arriba a estrènyer fins als trenta centímetres i cal fer equilibris per passar-hi; al xamfrà amb el carrer Magnet, i al carrer de la Llum, on hi ha un tram de vorera que no arriba al mig metre i per on és impossible passar. Tothom baixa a la calçada. I encara que sigui un carrer secundari, hi ha molt trànsit.

La cruïlla és un punt de pas per a tothom que va al centre a peu des d’una part molt poblada del barri de Valldaura, i on viu molta gent gran. Per als que tenen dificultats per caminar, el pas per les voreres obliga a fer molts equilibris perillosos. «Aquest carrer no s’ha arreglat des de fa 40 anys com a mínim», es queixava a aquest diari un veí de la zona que passava pel carrer de la Llum. «Allà hi ha la vorera més ampla, però aquí, veus? (assenyala) fa dos pams», deia Josep Maria Ballús. «Mira aquesta dona!», deia, tot assenyalant una vianant que empenyia un carretó de la compra pel mig de la calçada perquè no cabia a la vorera del carrer de la Llum. Una veïna de la zona que passava pel carrer del Cós i també duia un carretó explicava que «ja em conec tots els ‘truquets’ que he de fer; vaig canviant de banda per trobar la vorera més ampla», explica com si donés la fórmula per superar una cursa d’obstacles.

Al carrer del Cós hi ha la Residència Geriàtrica Valldaura, que genera circulació de persones grans que visiten els seus residents. Les maniobres per carregar i descarregar persones s’han de fer en una vorera d’un metre. «En aquest carrer no hi ha rampes en els passos de vianants, ni en el carrer del Cós ni el que fa cruïlla entre el de la Llum i Magnet», es queixa una persona gran que passava pel davant de la residència per anar cap a la plaça de Valldaura. És una crítica molt compartida.

La majoria de vianants amb qui va parlar aquest diari criticaven el mal estat del carrer i els problemes que porta la convivència amb els cotxes, que hi passen constantment. Per exemple, el primer tram del carrer del Cós és el pas preferit per als vehicles que passen per la Muralla i volen anar cap al nord de la ciutat pel carrer del Bruc o volen anar cap al carrer de Francesc Moragas i la sortida en direcció a Cardona. Aquest paper l’ha de fer amb una morfologia que no és de via principal, sinó de carrer de barri antic.

De fet, encara que formi part de Valldaura, el carrer del Cós és un dels més antics de la ciutat i s’assembla més al Centre Històric que al seu barri. Des de l’època medieval, ha estat el pas natural cap a l’Urgell, i el seu traçat actual és el mateix que tenia quan Manresa va construir les seves muralles del segle XIV, que tenien just allà un dels seus portals. Mai no ha estat modernitzat.

«A Manresa no hi ha cap vorera sense rajoles trencades, i tot el barri antic està molt abandonat, que encara és un problema pitjor que el de les voreres», reflexiona un dels vianants entrevistats. Una dona que feia temps que no era a Manresa expressa la seva sorpresa: «Ho he trobat molt deixat».