«La gent pensa que els vull robar quan m’acosto»

Amadou Gueye és el president de l’Associació Amics del Senegal del Bages, una entitat que segons el mateix Gueye «fa de xarxa de suport entre els senegalesos».

Per què va venir a Manresa? 

No va ser una decisió del tot conscient. Jo vaig venir a Espanya i va resultar que aquí hi tenia un amic i per això vaig acabar a Manresa. 

Creu que és una ciutat que acull bé els estrangers?

Pel que fa a temes institucionals de l’Ajuntament, sí. Però sempre serem vistos com els de fora, és complicat integrar-te en un lloc on sents que no ets del tot benvingut. Sobretot si ets negre. 

Ha patit episodis de racisme?

Coses fortes no, però sempre hi ha mirades i sensacions que tinc. Quan vaig pel carrer la gent es pensa que els vull robar quan m’acosto. 

Creu que es podria fer alguna cosa perquè aquestes situacions no passessin?

Nosaltres no hi podem fer res, els que ho han de fer són els que han nascut aquí i tenen el poder per fer-ho. Sempre hi ha missatges subliminars, per exemple a la campanya electoral de les municipals un partit parlava de salubritat i la primera imatge era d’un marroquí. Com si per no ser d’aquí no fos net. Són coses que al final arriben a la gent. A vegades vaig en autobús i tinc la sensació que ningú vol seure al meu costat. 

Què va ser el millor i el pitjor de marxar del Senegal? 

El millor poder buscar una feina i tenir una situació més estable per la meva família. El pitjor deixar allà a part de la meva família i convertir-me en l’estranger de torn. 

A què es dedica l’associació que presideix?

Fem moltes coses, el més visibles són les festes i quan participem en la festa intercultural, que, de fet, nosaltres vam ser la primera entitat a formar-ne part. En l’àmbit intern funcionem com una xarxa de suport, ens ajudem molt els uns als altres. 

Va ser complicat arribar a Catalunya des de Senegal?

No vaig venir directament des de Senegal, abans vaig passar per les Canàries i Andalusia. Mai he hagut de pujar a una pastera. 

Quines són les seves aficions?

Jo treballo d’informàtic a Sant Celoni, però a part també soc entrenador de futbol. De fet, a l’agost vaig començar un projecte personal per ajudar a persones que estiguin dins el món del futbol a integrar-se, de moment estic arrencant, però estic molt content. 

Enfocat als infants estrangers? 

No necessàriament. He començat amb nens estrangers, però es podria ampliar a persones de totes edats i també gent d’aquí Catalunya. El que faig és fer un seguiment de cada cas i veure que necessita la persona. Just ara començo a tenir els primers col·laboradors com ONG. 

Però pels nens ha de ser més fàcil integrar-se que pels adults, oi?

Hauria de ser així, però no. Perquè els que són de fora o que tenen pares que són de fora els posen tots junts a les mateixes escoles perquè no molestin els altres. Els meus fills han nascut aquí i a l’escola que anaven abans eren gairebé tots estrangers. Els vaig canviar de centre. 

Per què?

Perquè no em sembla bé que estiguin en un lloc on només hi ha nens estrangers i a ningú li importa gens ni mica el que passi allà dins. 

Subscriu-te per seguir llegint