El castanyer de la plaça Espanya de Manresa no ha obert perquè encara espera el permís

A la plaça Espanya de Manresa encara no hi ha la tradicional parada de castanyes i moniatos regentada per Manel Beas, que se n’encarrega des del 1992, després d’agafar el relleu del seu pare. Segons ha explicat es manté «a l’espera» que l’Ajuntament li doni permís per obrir la paradeta.

L’any passat va començar a torrar castanyes i coure moniatos l’1 d’octubre. Aquest any no.

Explica que el permís el demana a l’Ajuntament per obrir l’1 d’octubre. En aquesta ocasió no ho ha pogut fer no a causa de les altes temperatures o la manca de gènere sinó per l’absència de permís municipal.

Requerit per aquest diari, l’Ajuntament ha explicat que fins ara hi havia 3 llocs per torrar castanyes (a la plaça Espanya, a Sant Domènec i a les Bases). Els darrers anys només s’hi havien presentat 3 persones, i per aquest motiu l’adjudicació era pràcticament immediata. Enguany es va afegir un quart lloc (Bonavista) i s’hi han presentat un total de 5 persones, i en aquest cas la tramitació s’allarga. El període per fer al·legacions acabava just ahir i si no se’n presentava cap més dijous «podria quedar adjudicat».

Beas treballa en una fàbrica a la nit, de dia descansa unes hores i a la tarda, a partir de primers d’octubre porta la parada de la plaça Espanya. En condicions normals se’l pot trobar cada dia a la tarda, i els caps de setmana i per la festa de la castanyada també en horari de matí.

"Les torro com em va ensenyar el meu pare"

Beas explica que «porto 30 anys a la plaça Espanya fent les coses ben fetes». Assegura que té constància fefaent que cada any venen moltes persones de fora de Manresa a comprar-li les castanyes. 

«No sé si això de fer les castanyes a la manresana té valor, però és la forma que em va transmetre el meu pare i que jo segueixo». Defensa la manera de coure-les a l’estil de la denominació d’origen manresà, que consisteix a cuinar-les amb dues coccions; primer al braser i després enrotllar-les amb un drap o manta perquè amb la calor s’acabin de coure. La diferència és que als altres llocs les treuen torrades del foc i les couen amb butà o llenya.

Diu que ja s’ha gastat molts diners per comprar carbó i castanyes i que ha fet els tràmits per donar d’alta l’activitat i complimentar l’assegurança com cada any i que no comptava haver d’estar esperant per torrar castanyes després de tantes dècades tenint cura de mantenir la tradició. 

Subscriu-te per seguir llegint