El castanyer de Manresa diu que aquest any costarà trobar-ne i seran més cares

La tradicional parada de castanyes de la plaça d’Espanya va tornar a obrir ahir al matí amb una gran expectació. Manel Beas fa 30 anys que la regenta i anteriorment ho havia fet el seu pare durant 20 anys més. «Tothom ens coneix per aquest lloc», assegurava Beas, que és el castanyer amb més anys d’experiència a la ciutat. La parada romandrà oberta fins a la tercera setmana de desembre, tot i que la «febre forta» per aquest producte va de l’última setmana d’octubre fins a la primera quinzena de novembre. «A partir d’aquí, les vendes ja baixen», apuntava Beas, que afegia que Tots Sants és «el rei» de les castanyes. El preu és el mateix que el dels últims anys: «cinc castanyes per un euro, més alguna de regal», assenyalava.

Les primeres que arriben al mercat són procedents d’Andalusia, d’Extremadura i de Granada. Manel Beas confessava que, malgrat ser bones, costen una mica de pelar. També feia referència a la castanya gallega, «que és la més famosa», tot i que per a ell la millor és la del Bierzo perquè «és gallega però amb la diferència que no li toca la brisa de l’Atlàntic perquè es troba en una vall».

Aquest any, menys producció

Manel Beas comentava que enguany costarà trobar castanyes bones i el preu serà més elevat. Un dels principals motius és pels incendis que hi va haver, sobretot a Galícia i Castella i Lleó. «Com que hi haurà poca oferta i molta demanda, el preu pujarà», exposava.

Mentre remenava un grapat de castanyes Beas defensava la manera de coure-les a «l’estil de la denominació d’origen manresà», que consisteix a utilitzar productes de primera qualitat i cuinar-les amb dues coccions; primer al braser i després enrotllar-les amb un drap o manta perquè amb la calor s’acabin de coure. «La diferència és que als altres llocs les treuen torrades del foc i les couen amb butà o llenya», subratllava.

El paper de Halloween

Beas reivindicava aquest ofici per defensar la «cultura de país», on predominen les castanyes, panellets i moniatos, que són «la tradició de la tardor». I afegia que «és trist que Halloween, que fa anys no existia, vulgui estar per sobre de la nostra identitat. Ja tenim carnestoltes per disfressar-nos, i Reis i caramelles per gaudir dels caramels».

Subscriu-te per seguir llegint