El CAP Bages de Manresa ha posat en marxa el primer curs de preparació a la paternitat

Seré pare. I ara què?. 23 futurs pares de Manresa s’han inscrit al curs «Seré pare! Grups de preparació a la paternitat».

L’objectiu és aconseguir un major grau d’implicació dels homes en la criança i cura dels seus fills o filles des de l’embaràs, i millorar les seves capacitats parentals i també afectives.

El curs és un projecte conjunt del servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Bages, Berguedà i Solsonès de l’Institut Català de la Salut, i l’Ajuntament de Manresa, a través del Servei d'Informació a les Dones, el SIA. Ha començat aquesta setmana amb totes les places plenes i es porta a terme al CAP Bages.

Els pares entren en joc

És la primera vegada que s’organitza un curs d’aquest tipus a Manresa. Per a mares que han de parir, n’hi ha de preparació al naixement i també de postpart, entre altres serveis que ofereix l’ASSIR. Ara entren en joc els pares. Però de titulars o suplents? És el títol d’una de les sessions programades. «No ensenyarem a ser un bon pare o el pare ideal. No tenim cap vareta màgica. Hi ha tants pares com embarassos i persones. Però sí que donarem pinzellades de reflexió», ha explicat a Regió7 la coordinadora del projecte, Nàyade Crespo. També hi participa el psicòleg Marc Ros.

Assegura que quan van començar les sessions d’educació maternal fa 20 o 30 anys principalment només hi assistien les dones embarassades. Al cap d’uns anys van «començar a venir les parelles», i ara «el que volem és aquesta implicació. Ara som en un context social que també ha afavorit que es repensi el model de maternitat i paternitat».

Crespo reflexiona que també ha canviat el concepte de model de família. A més a més, «la disminució de la natalitat, la consolidació dels models heterogenis de família, les polítiques socials de conciliació familiar així com la reformulació dels conceptes de paternitat/maternitat marquen un nou escenari de relacions entre dones i homes que assumeixen una nova realitat: la criança compartida».

La coordinadora del curs posa com a exemple que les polítiques socials de conciliació familiar com per exemple allargar el permís de paternitat a 16 setmanes «ha obert un espai nou. Ara tens un temps per compartir, i és una oportunitat perquè s’hi impliquin. Abans, encara que volguessin, no podien o ho havien de fer d’una altra manera».

Major implicació

A diferència dels cursos pre part i postpart per a les dones embarassades, en aquest cas la parella no acompanya el pare.

«El concepte i els objectius són diferents. En el grup d’educaciò maternal es parla de com serà el part, com preparar-se, les contraccions, la lactància...». En canvi, en el de pares es pretén aconseguir una major implicació dels homes en la criança i la cura.

També revisar estereotips. «Un home que s’ha socialitzat com a home té una sèrie de rols adquirits com per exemple la figura del pare protector, que és diferent a la del pare cuidador». El mateix passa a nivell d’emocions. «El que nosaltres volem és fer un acompanyament en aquesta vivència de ser pare, que és un canvi vital molt important".

A les sessions, molt dinàmiques, es parlarà d’això, d’emocions, de la conciliació, de la corresponsabilitat, de passar de ser parella a una família més extensa, de preparar-se per al postpart o de la sexualitat en l’embaràs.

Vuit sessions

El curs consta de 8 sessions. Una per setmana els dimarts a la tarda de 6 a 8 fins al pròxim 28 de novembre.

Els futurs pares que s’hi han apuntat ho han fet motivats per la nova situació que se'ls hi gira, i que en general els hi genera respecte; perquè la nova etapa els ha «descol·locat»; per compartir l’experiència amb altres pares o perquè no volen ser una figura secundària, sinó implicar-se.

Es dona el cas que dels 23 inscrits, només un ja és pare. «L’experiència és un grau, però sempre es poden replantejar i remoure coses».

D’aquí a sis mesos, quan tots els nens i nenes hagin nascut -poden fer el curs si les seves parelles han complert com a mínim 14 setmanes de gestació- és previst fer una trobada amb pares i nadons.

Seré pare. I ara què?. Doncs implicar-se en la paternitat d’una manera responsable, present, afectuosa i activa. «Ser-hi. Ser-hi amb consciència i ser proactiu», resumeix Crespo. 

Subscriu-te per seguir llegint