«Sí que hi ha funcionaris, a l’Ajuntament de Manresa!»

A Barcelona, el barri Gòtic, la Sagrada Família i el parc Güell, entre d’altres parades; a Sant Sadurní d’Anoia, les caves de Codorníu; a Montserrat, el monestir i la Moreneta; a Figueres, el Teatre-Museu Dalí i, a Manresa, l’Ajuntament. Però, no l’Ajuntament com a edifici històric, sinó com a organització administrativa. Un grup de 25 lituans que han estat quatre dies fent turisme per Catalunya han volgut conèixer de prop com funciona un consistori català. El de Manresa ha estat l’escollit. Un dels aspectes que els ha cridat més l’atenció és que hi treballin tantes persones, 700. 

La visita a Manresa, ahir, abans d’anar a Montserrat, va aplegar 25 persones a la sala d’actes del Casino. Totes treballen en diferents departaments dels ajuntaments de les ciutats lituanes de Klaipeda, al costat del mar Bàltic, i de Plunge. «Han volgut entendre com dirigiu la ciutat de Manresa per comparar-ho amb la seva manera de fer i, si pot ser, endur-se’n alguna cosa que els pugui servir», va explicar a Regió7 la guia que va traduir als participants les explicacions de Ramon Culleré, de l’àrea de presidència de l’Ajuntament; de Josefina Ramírez, cap de secció de serveis socials; i de Sònia Martín, coordinadora de projectes estratègics de turisme de la Fundació Turisme i Fires de Manresa.

En total, el grup de lituans l’integren 40 persones. Els que no són funcionaris són metges que avui faran una formació per conèixer de prop com funciona un hospital, en aquest cas, l’Hospital del Mar de Barcelona. Demà, a primera hora, tornaran al seu país.  

Culleré, que admetia que, fora de les trobades amb grups de la xarxa europea Eurotowns i del programa europeu Urbact, trobades com la d’ahir són força inèdites, va parlar de la situació geogràfica de Manresa, destacant-ne la ubicació estratègica al cor de Catalunya, i de la població que hi viu, informació que va generar curiositat perquè la seva audiència es pensava que hi havia més gent que en marxa per treballar a l’estranger que no pas la que hi arriba cercant una oportunitat. 

També els va explicar la composició política del consistori, aturant-se en la peculiaritat que, a banda de l’eix dreta-esquerra, «també hi ha l’eix nacionalista». I els va informar del pressupost municipal, enguany de prop de 110 milions d’euros, una part important del qual prové de les taxes que paguem els ciutadans. 

Els va interessar especialment que l’Ajuntament tingui una plantilla de 700 treballadors perquè alguns són d’una ciutat de 158.000 habitants (prop de 80.000 a Manresa) on només hi ha 300 funcionaris. «Sí que n’hi ha, a l’Ajuntament de Manresa!», van exclamar, després de saber que la xifra de 700 no inclou, per exemple, el personal sanitari. «Segurament l’explicació és que aquí hi ha més diners i que no tenen tanta burocratització ni tants filtres de control per evitar la corrupció», va argumentar Culleré acabada la sessió.

Atès que molts dels funcionaris lituans treballen en serveis socials, les explicacions de Ramírez també van generar moltes preguntes. Els va aclarir com funciona el tema de les competències i va concretar que a Manresa aquests serveis atenen el 22% de la població, una dada contundent pel que fa a la dimensió de la pobresa a la capital del Bages.

La propera, com a turistes

Martín va cloure la trobada fent un passeig pels atractius turístics de Manresa, potser amb l’esperança que la propera visita de ciutadans lituans sigui per fer turisme. En acabar, es van endur una bossa amb algun obsequi de la capital del Bages. Ells també van deixar un parell de bosses amb informació de la seva terra.

Subscriu-te per seguir llegint